Judith Anderson
  |
||
|---|---|---|
 Judith Anderson (1934) |
||
| Nom real: | Frances Margaret Anderson | |
| Naixença: | 10 de febrer de 1898 Adelaida (Austràlia) |
|
| Defunció: | 3 de gener de 1992 (als 93 anys) Santa Barbara, Califòrnia (EUA) |
|
| Nacionalitat: |  Austràlia |
|
| Cònjuge/s: | Benjamin Harrison Lehmann (1937-1939) Luther Greene (1946-1951) |
|
| Premis Emmy | ||
| Millor actriu 1955, 1961 - Hallmark Hall of Fame |
||
|
|
||
| Pàgina sobre Judith Anderson a IMDb | ||
Dama Judith Anderson, nascuda Frances Margaret Anderson OA DBE (Adelaida, 10 de febrer de 1898 − Santa Barbara, 3 de gener de 1992) va ser una actriu de teatre i cinema australiana. Judith Anderson va ser ennoblida per la reina Elisabet II el 1960 i va rebre el títol de Dama.
Biografia [modifica]
El 1915 debuta al Teatre Judith Anderson de Sydney, que llavors es coneixia com the Francee Anderson. Decideix provar sort als Estats Units, a Califòrnia i després a Nova York, però no va ser fins el 1922 que li somriu la sort quan comença a Broadway amb els pseudònim de Frances Anderson. No va ser sinó fins a l'any següent que adoptaria el nom de Judith. Coneix el seu primer èxit en l'escenari amb l’obra Cobra al costat de Louis Calhern. El 1927 actua a Austràlia, en tres peces: Tea for Three, The Green Hat i Cobra.
Des dels anys 1930 i fins els 1950, es reconeguda a Broadway com una gran actriu i imposa el seu carisma, especialment amb Shakespeare. Destaca en produccions de Luigi Pirandello, Eugene O'Neill o John Gielgud. És aplaudida a Londres, el 1937, interpretant Lady Macbeth en una producció de Michel Saint-Denis davant de Laurence Olivier. Repeteix el paper el 1941 a Nova York al costat de Maurice Evans en una adaptació de Margaret Webster.
El 1943, és aclamada pel seu paper com a Olga a Les tres germanes de Txèkhov, que reuneix, entre d'altres Ruth Gordon, Edmund Gwenn i Kirk Douglas. L'obra és un gran èxit i va ser portada a la revista Time. El 1947 triomfa amb Medea d’Eurípides, produïda per John Gielgud, que també interpretava el paper de Jason .
Encara que el seu món és, sobretot el del teatre, l’interessa el cinema. Hitchcock li va oferir el paper de la sinistra governanta Mrs. Danvers a Rebecca a principis de 1940. Aquest morbós paper on es revela lúgubre, li va valer una nominació a l'Oscar a la millor actriu secundària. Aquesta composició inaugura una llarga sèrie de personatges turmentats van des de la bogeria al crim. És la tia rival de Gene Tierney a Laura d’Otto Preminger (1944), la mare culpable de La vall del terror de Raoul Walsh de 1947 i Les fúries d’Anthony Mann de 1950, Heròdes a Salomé de William Dieterle el 1953. Però a partir dels anys 50, s'espaien les seves aparicions al cinema i no roda el seu primer film australià fins a finals de la següent dècada: Un home anomenat cavall, d’Elliot Silverstein (1969).
Durant els anys 1980, després d'una brillant carrera, fa el seu últim paper per a la televisió i encarna una de les estrelles de la sèrie de culte Santa Barbara en el paper de Minx Lockridge de 1984 a 1987.
Filmografia [modifica]
- 1940: Rebecca d' Alfred Hitchcock: Mrs. Danvers, la governanta
- 1941: All Through the Night de Vincent Sherman: Madame
- 1941: Lady Scarface de Frank Woodruff: Slade
- 1942: Kings Row de Sam Wood: Mrs. Harriet Gordon
- 1943: Edge of Darkness de Lewis Milestone: Gerd Bjarnesen
- 1944: Laura d'Otto Preminger: Ann Treadwell
- 1945: Dix Petits Indiens de René Clair: Emily Brent
- 1946: The Diary of a Chambermaid de Jean Renoir: Madame Lanlaire
- 1946: The Strange Love of Martha Ivers de Lewis Milestone: Mrs Ivers
- 1947: Pursued de Raoul Walsh: Medora Callum
- 1947: La Maison rouge de Delmer Daves: Ellen Morgan
- 1947: Tycoon de Richard Wallace: Miss Ellen Braithwaite
- 1950: The Furies d'Anthony Mann: Flo Burnett
- 1953: Salomé de William Dieterle: Hérodes
- 1956: Els deu manaments de Cecil B. DeMille: Memnet
- 1958: La gata sobre la teulada de zinc de Richard Brooks: Big Mama
- 1960: Cinderfella de Frank Tashlin: La cunyada
- 1969: A Man called Horse, d'Elliot Silverstein: Buffalo Cow Head
- 1984: Star Trek III: A la recerca de Spock de Leonard Nimoy: la gran sacerdotessa T'Lar
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Judith Anderson  |
- Judith Anderson a Internet Movie Database (anglès)
- Judith Anderson a Internet Broadway Database (anglès)
- Judith Anderson a TCM Movie Database (anglès)
- Judith Anderson a Allrovi (anglès)
- Judith Anderson a Yahoo! Movies (anglès)
- Judith Anderson a TV.com (anglès)
- Judith Anderson a Find A Grave (anglès)
