Judith Anderson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Judith Anderson
Judith Anderson (1934)
Judith Anderson (1934)
Nom real: Frances Margaret Anderson
Naixença: 10 de febrer de 1898
Adelaida (Austràlia)
Defunció: 3 de gener de 1992 (als 93 anys)
Santa Barbara, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Austràlia Austràlia
Cònjuge/s: Benjamin Harrison Lehmann (1937-1939)
Luther Greene (1946-1951)
Premis Emmy
Millor actriu
1955, 1961 - Hallmark Hall of Fame

Pàgina sobre Judith Anderson a IMDb

Dama Judith Anderson, nascuda Frances Margaret Anderson OA DBE (Adelaida, 10 de febrer de 1898 − Santa Barbara, 3 de gener de 1992) va ser una actriu de teatre i cinema australiana. Judith Anderson va ser ennoblida per la reina Elisabet II el 1960 i va rebre el títol de Dama.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Judith Anderson i Joan Fontaine a Rebecca

El 1915 debuta al Teatre Judith Anderson de Sydney, que llavors es coneixia com the Francee Anderson. Decideix provar sort als Estats Units, a Califòrnia i després a Nova York, però no va ser fins al 1922 que li somriu la sort quan comença a Broadway amb els pseudònim de Frances Anderson. No va ser sinó fins a l'any següent que adoptaria el nom de Judith. Coneix el seu primer èxit en l'escenari amb l’obra Cobra al costat de Louis Calhern. El 1927 actua a Austràlia, en tres peces: Tea for Three, The Green Hat i Cobra.

Des dels anys 1930 i fins als 1950, es reconeguda a Broadway com una gran actriu i imposa el seu carisma, especialment amb Shakespeare. Destaca en produccions de Luigi Pirandello, Eugene O'Neill o John Gielgud. És aplaudida a Londres, el 1937, interpretant Lady Macbeth en una producció de Michel Saint-Denis davant de Laurence Olivier. Repeteix el paper el 1941 a Nova York al costat de Maurice Evans en una adaptació de Margaret Webster.

El 1943, és aclamada pel seu paper com a Olga a Les tres germanes de Txékhov, que reuneix, entre d'altres Ruth Gordon, Edmund Gwenn i Kirk Douglas. L'obra és un gran èxit i va ser portada a la revista Time. El 1947 triomfa amb Medea d’Eurípides, produïda per John Gielgud, que també interpretava el paper de Jason .

Encara que el seu món és, sobretot el del teatre, l’interessa el cinema. Hitchcock li va oferir el paper de la sinistra governanta Mrs. Danvers a Rebecca a principis de 1940. Aquest morbós paper on es revela lúgubre, li va valer una nominació a l'Oscar a la millor actriu secundària. Aquesta composició inaugura una llarga sèrie de personatges turmentats van des de la bogeria al crim. És la tia rival de Gene Tierney a Laura d’Otto Preminger (1944), la mare culpable de La vall del terror de Raoul Walsh de 1947 i Les fúries d’Anthony Mann de 1950, Heròdes a Salomé de William Dieterle el 1953. Però a partir dels anys 50, s'espaien les seves aparicions al cinema i no roda el seu primer film australià fins a finals de la següent dècada: Un home anomenat cavall, d’Elliot Silverstein (1969).

Durant els anys 1980, després d'una brillant carrera, fa el seu últim paper per a la televisió i encarna una de les estrelles de la sèrie de culte Santa Barbara en el paper de Minx Lockridge de 1984 a 1987.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Judith Anderson Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema