Juhel Berenguer de Rennes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Juhel o Judicael (forma hipocorística de Juhel) Berenguer fou comte de Rennes vers 920 a 970.

Origen[modifica | modifica el codi]

L'origen familiar del comte Juhel Berenguer és incert.

Als segles XI i XII, la major foscor regnava ja sobre aquest punt com ho demostren les aproximacions d'un quadre genealògic aixecat a l'abadia de Sant Sergi d'Angers que indica que el pare de Juhel Berenguer (pare del duc Conan I de Bretanya) seria un cert Pascweten, diferent del fill ben testificat el 903 d'Alan I de Bretanya, casat amb una filla de Judicael. Desgraciadament res no permet confirmar aquesta filiació ni explicar l'aparició del nom de Berenger en aquesta època dins de la dinastia dels comtes de Vannes i reis de Bretanya.

L'historiador Pere Le Baud en la segona redacció de les Cronicques & Ystoires des Bretons va donar a Juhel Berenguer la genealogia següent:

  • I Moderand comte de Rennes al segle IX (?) i gendre (?) del rei Salomó I de Bretanya
  • II Salomó comte de Rennes (?)
  • III Berenguer
  • IV Juhel Bérenguer

Aquesta genealogia que no te suport en cap document històric ha estat discutida des del segle XVIII per l'historiador Dom Lobineau (Guy Alexis Lobineau). El savi benedictí, seguit en això per Artur Lemoyne de La Borderie, considerava Juhel Berenguer com el fill d'un comte «Berenguer» actiu cap a 890 que hauria estat germà de Judicael i també el fill de Gurwant, el gendre del rei Erispoe que controlava una part de Bretanya després de la mort del rei Salomó I de Bretanya. Cap document no confirma tampoc aquesta filiation.

Actualment es pot comprovar que encara que Berenguer portava un nom d'origen germànic, el que implica vincles amb la noblesa franca, els seus descendents directes, que van controlar el comtat de Rennes fins al 1066, portaven noms bretons. Segons la hipòtesi avançada des de 1984 per Hubert Guillotel i André Chédeville i confirmada després pels estudis onomàstics efectuats per Christian Settipani i Katharine Keats-rohan, Juhel Berenguer seria un nét de Berenguer II de Nèustria del qual una filla de nom desconegut hauria contret matrimoni en una gran família bretona de manera versemblant emparentada amb el rei Erispoe i per tant al « Princeps » Judicael mort el 890. La intervenció d'aquest factor femení en la seva genealogia permet explicar el problema crucial per a l'època i el medi social de la transmissió del nom. El comte de Rennes es deia Berenguer com el seu avi maternal però els seus descendents haurien privilegiat els noms reials d'origen bretó per justificar les seves pretensions al control polític del país.

El nom de l'esposa de Juhel Berenguer no és mencionat a cap document contemporani; tanmateix certes genealogies modernes avancen, sense font, que s'hauria casat amb una certa «Gerberga de Nantes», una filla d'altra banda desconeguda d'Alan II Barbitorte i de Roscilla d'Anjou[1] (aquesta darrer enllaç tampoc és confirmat per cap document). D'aquest hipotètic matrimoni hauria nascut el seu fill, anomenat Conan. Convé subratllar que Conan I de Bretanya porta el mateix nom que el fill i hereu del rei Erispoe i que el seu nét Jofré I de Bretanya apareix encara amb el sobrenom de «Berenguer».

Comte de Rennes[modifica | modifica el codi]

L'activitat del comte Juhel Berenger com a comte de Rennes se situa entre vers 920 i vers 970:

  • 922/923: es recomanat al rei Robert I de França
  • 931: és mencionat en un diploma del cartulari de Redon[2] amb el títol de «cònsol». Aquest mateix any hauria participat en la revolta dels bretons contra els invasors escandinaus que va ser reprimida pel duc Guillem I de Normandia. Aquest darrer era un nét testificat del marquès Berenger II de Nèustria, el que podria explicar la mansuetud de què es va beneficiar el comte de Rennes en aquesta ocasió.[3]
  • 939: participa en el combat de Trans al costat del duc Alan II Barbitorte contra els normands del Loira.[4]
  • 944: segons la Crònica de Flodoard, va lliurar a una guerra fratricida contra Alan II Barbitorte que els escandinaus posen a benefici per saquejar de nou Bretanya.[3]
  • 945/ 950: el comte «Iudhael» (Juhel Berenguer) és testimoni en un diploma o carta d'Alan II Barbitorte.[5]
  • 952: després de la mort del duc Alan II Barbitorte, entra en el vassallatge de Tibald o Teobald I de Blois anomenat el Trampós, vescomte i després comte de Blois, oncle i tutor de Drogó de Bretanya i controla per compte d'aquest el nord-est de Bretanya.
  • 958: «Berengerii comitis» és present en el moment d'una assemblea de bisbes i de senyors bretons a l'Anjou.
  • vers 960: debilitat per l'edat, és ell mateix posat en tutela per l'emprenedor arquebisbe de Dol Wicohen que controla la Domnònia.
  • 960 : Pere Le Baud estableix la mort de «Juhael Beranger comte de Rennes».[6]
  • entre 965/972: el Papa Joan XIII adreça un missatge als caps bretons Berangarius i filius suus Conanus.[7]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Genealogia Família de Carné
  2. Cartulari de Redon Cartre CCCV
  3. 3,0 3,1 Cròniques feudals de Flodoard
  4. Cròniques feudals de Flodoard & Crònica de Nantes
  5. Cartulari de Landévennec; carta "de Baht Vvenrann" n°XXV, pàgines 156 & 157
  6. Pere Le Baud, Cronicques & Ystoires des Bretons, reedició el 1911 per la Societat dels Bibliòfils Bretons. Tom III, llibre III, capítol 79è pàg. 159
  7. Barthélémy-Amédée Pocquet du Haut-Jussé: Capítol preliminar les Papes et les Ducs de Bretagne pàg. 37

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Pere Le Baud, « Cronicques & Ystoires » des Bretons. Réédition par la Société des Bibliophiles Bretons (1922), Chapitre XVIII, Extraits de la seconde rédaction, pàg. 210
  • Arthur de La Borderie Història de Bretagne . Reimpressió Joseph Floch, Impressor Editor Mayenne (1975).Tome II, pàg. 546
  • André Chédeville & Hubert Guillotel, La Bretagne des saints et des rois s. Ve-Xe. Editions Ouest France (1984), (ISBN 2 85882 613 7)
  • Christian Settipani i Katherine S.B. Keats-Rohan, Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, 2000, ISBN 1-900934-01-9, que inclou entre d'altres les següents comunicacions:
    • Hubert Guillotel, Une autre marche de Neustrie
    • Katharine S. B. Keats-Rohan, Poppa de Bayeux et sa famille