Jules Gilliéron

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jules Gilliéron (La Neuveville (Suïssa), el 21 de desembre de 1854-Cergnaux, 26 d'abril de 1926) va ser un dels lingüistes suïssos més prestigiosos de finals del segle XIX i principis de XX. A banda de la seva contribució important a la dialectologia francoprovençal, la seva obra més destacable de talla colossal és l'Atlas Linguistique de la France, feta amb la col·laboració d'Edmond Edmont entre 1902 i 1912, que marcarà el punt de partida de la confecció dels atles lingüístics posteriors.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Jules Gilliéron era el fill de Jean Victor, professor de francès a Basilea i de Marie Jeanne Ritter. Estudià a l'acadèmia de Neuchâtel (on va obtenir la seua "licence" en 1875). Després prosseguí els seus estudis a la Universitat de Basilea i assistí a les classes de Jacob Burckhardt, Friedrich Nietzche i sobretot Jules Cornu que li aconsellà d'anar a París per a ser alumne de Gaston Paris i Paul Meyer, els filòlegs francesos més prestigiosos d'aquella època. Entre 1876 i 1880 estudià a l'Ecole pratique des hautes études (EPHE) i a l'Ecole des chartes de París. A conseqüència de l'ensenyament de G. Paris presentà la seva tesi Le Patois de la commune de Vionnaz (Bas-Valais) que publicà el mateix any. A partir de 1883, i fins a la seua mort, aquest lingüista va ensenyar la dialectologia a l'EPHE. Jules Gilliéron va reemplaçar Darmesteter a aquesta escola, fent classes de dialectologia. A partir d'aleshores, la dialectologia va gestant-se com a ciència seriosa. Va dedicar tota la seua vida a la recerca en dialectologia gal·loromànica que varen desembocar sobre diversos estudis respecte a la distribució geogràfica de les varietats dialectals. El 1887, va cofundar amb l'abbé Rousselot la Revue des patois gallo-romans, que es va publicar fins a 1893. El punt àlgid de la seua producció va ser la publicació l' Atlas linguistique de la France (ALF). Aquesta obra monumental es va realitzar entre 1897 i 1907 i es publicà després entre 1902 a 1910 gràcies a la feina realitzada en cada localitat pel seu col·laborador Edmond Edmont. Entre els seus deixebles consten alguns lingüistes més importants del segle XX com per exemple Sever Pop, Paul Aebischer, Albert Dauzat o, pel que fa a l'àmbit dels Països Catalans, Antoni Griera, que s'inspirà de l'ALF per a realitzar l'Atlas Lingüístic de Catalunya.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Le patois de la commune de Vionnaz (1880)
  • Petit atlas du Valais roman (1882)
  • Généalogie des mots qui désignent l'abeille (1918)
  • Pathologie et thérapeutique verbales (1921)

Referències[modifica | modifica el codi]