Juli Maria Fossas i Martínez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de tots els punts
OSM, Google, Bing
Descarrega format KML

Juli Maria Fossas i Martínez, (Barcelona, 1868-1945) fou un arquitecte modernista titulat el 18 d'agost de 1890.[1] El 1900 va treballar en la secció d'ornament de l'Ajuntament de Barcelona. Arquitecte municipal de Malgrat de Mar, del Masnou i d'Arenys de Mar.[2][3]

Era fill de l'arquitecte Modest Fossas i Pi.[4]

Obres[modifica | modifica el codi]

Barcelona[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1904-1909 casa Josefa Villanueva c/ Roger de Llúria, 80
41° 23′ 42.36″ N, 2° 10′ 00″ E / 41.3951000°N,2.16667°E / 41.3951000; 2.16667
Modernista. Correcte casa Josefa Villanueva
1905-1907 casa Mariano Pau c/ Roger de Llúria, 129
41° 23′ 49.66″ N, 2° 9′ 48.62″ E / 41.3971278°N,2.1635056°E / 41.3971278; 2.1635056
Modernista. Correcte casa Mariano Pau
1912-1914 casa Sofía García c/ Mallorca, 312
41° 23′ 50.70″ N, 2° 10′ 02.72″ E / 41.3974167°N,2.1674222°E / 41.3974167; 2.1674222
Modernista. Correcte casa Sofía García
1921 edifici d'habitatges avinguda República Argentina, 2
41° 24′ 24.56″ N, 2° 8′ 57.24″ E / 41.4068222°N,2.1492333°E / 41.4068222; 2.1492333
Monumentalista. Correcte República Argentina, 2
1921 edifici de la Trasmediterránea Via Laietana, 2
41° 22′ 55″ N, 2° 10′ 54.12″ E / 41.38194°N,2.1817000°E / 41.38194; 2.1817000
Monumentalista. Correcte Edifici de la Trasmediterránea


Com a arquitecte de la Cooperativa de Periodistes i del Foment de la Propietat, va realitzar una sèrie de projectes de cases barates a Sants i Terrassa (1913).

Malgrat de Mar[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1927 Escoles Montserrat[5] c/ de les Escoles. La façana ha estat restaurada el 2009. Correcte

Tarragona[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1912 Quinta de Sant Rafael[6] c/ Ramón y Cajal Fou feta erigir per Marià Puig i Valls per a residència particular del seu germà Rafael. L'obra recull els diversos registres de l'estètica modernista amb elements Sezession Si bé una part dels terrenys han estat edificats posteriorment, la resta forma part del Parc de la Ciutat de Tarragona. ?

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 306 [Consulta: 8 setembre 2013].
  2. Anna Isabel Serra Masdeu. Cossetània Edicions. Recorregut per la Tarragona modernista, 2003. ISBN 8496035336. , pàg. 120
  3. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 95. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 d'agost 2013]. 
  4. Bassegoda, 1946.
  5. Ajuntament de Malgrat de Mar
  6. Anna Isabel Serra Masdeu. Cossetània Edicions. Recorregut per la Tarragona modernista, 2003. ISBN 8496035336. , pàg. 89

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juli Maria Fossas i Martínez
  • «Glossari d'artístes». A: El Modernisme. Vol 2. Barcelona: Ed. Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006. 
  • Pere, Bassegoda. «Necrologias» (en castellà). Revista de Arquitectura, núm. 6, 1946 [Consulta: 5 novembre 2014].