Juli Nepot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monedes amb l'efígie de Juli Nepot.

Juli Nepot (Julius Nepos) fou el penúltim emperador de l'imperi Romà a l'Occident (del 474 al 475).

Era fill de Nepocià i d'una germana de Marcel·lí d'Il·líria, que s'havia creat un imperi independent a Il·líria. Nepocià se sap que fou un general de l'exèrcit a Dalmàcia el 471 però alguns pensen que la notícia es refereix al mateix Nepot, ja que la lectura tant pot ser Nepotianus com Nepos i Teòfanes Isàuric dona a l'emperador el nom de Nepocià i diu que era nadiu de Dalmàcia. Modernament es considera que Nepot havia succeït al seu oncle Marcel·lí a la mort d'aquest el 468 i per això fou escollit per Lleó I l'emperador oriental, com espòs de la neboda de la seva dona Verina, i li va donar el títol d'august d'Occident per mans del seu oficial Domicià a Ravenna.

Nepos, amb ajut oriental, va marxar contra Gliceri que era emperador a Roma, al que va derrotar i va fer presoner a Portus, el port de Roma a la boca del Tíber, i el va obligar a esdevenir monjo (vers començaments de l'estiu del 474, tot i que Teòfanes situa els fets el 473; el cronicó anònim publicat per Caspianus situa l'exaltació de Nepot el 24 de juny del 474, que correspondria a la victòria sobre Gliceri, mentre la proclamació a Ravenna podia haver estat l'agost del 473).

En aquest temps Euric el rei dels visigots va expulsar als romans de l'Alvèrnia, darrera província que conservaven els romans a la Gàl·lia i que fou defensada per Ecdici (Ecdicius, Jordanes l'anomena Deci), cunyat de Sidoni Apol·linar. Els visigots van assetjar Clermont, capital regional, l'estiu del 474; Nepot va enviar a negociar al bisbe Epifani de Ticinum (Pavia) que va arranjar la pau, que Euric no va tardar a trencar. Nepot va haver de signar un segon tractat per mitjà del qüestor Licinià en el qual va cedir Alvèrnia als visigots.

Ecdici fou cridat a Roma i Orestes fou nomenat magister militium. Orestes va assolir el comandament de les tropes reunides a Roma i va avançar cap a Ravenna per anar a la Gàl·lia, però en arribar a aquesta ciutat, aprofitant que les tropes d'Itàlia, formades principalment per mercenaris germànics, li eren més lleials a ell que no pas a l'emperador, va organitzar un cop d'estat, i Juli Nepot fugí cap a la Dalmàcia. Orestes va proclamar al seu fill Ròmul August. La fugida està datada al cronicó anònim el 28 d'agost del 475.

Després de la seva expulsió va conservar Il·líria i Dalmàcia i era reconegut també com a emperador per l'emperador d'Orient. Orestes i Ròmul foren deposats i executats per Odoacre, el general hèrul, que va buscar el reconeixement de l'emperador oriental Zenó, reconeixement que no va obtenir.

El 480 Nepot fou assassinat prop de Salona, per dos dels seus oficials, Viator i Ovida (o Odiva) segurament per instigació de l'antic emperador Gliceri, que era bisbe de Salona. Ovida sembla que va assolir el poder però fou derrotat el 481 per Odoacre que va envair i ocupar el país.



Precedit per:
Gliceri
Emperador Romà d'occident
Des del juny de l'any 474 a l'agost de l'any 475
Succeït per:
Ròmul August



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juli Nepot Modifica l'enllaç a Wikidata