Juli Soler i Santaló
_(cropped).jpeg) Autoretrat de Soler al cim aragonès del Bisaurín (16 d'agost de 1910)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 abril 1865 Barcelona |
| Mort | 30 abril 1914 (49 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalana |
| Es coneix per | La Vall d'Aran (guia) Centre meteorològic de Vielha |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer, fotògraf, excursionista |
| Membre de | |
Juli Soler i Santaló va ser un enginyer i excursionista notable de finals del segle XIX, nascut a Barcelona el 1865 i mort a la mateixa ciutat el 1914.[1]
Va néixer a Barcelona el 1865. De ben jove, ja es va sentir atret per l'alta muntanya i l'excursionisme esportiu, especialment en sortides per l'Alt Pirineu. Això el portà a recórrer els dos Pallars i la Vall d'Aran, que eren els seus llocs predilectes per a fer muntanya. També coneixia prou bé els cims més alts i totes les valls aragoneses fins al límit amb Navarra. Va ser un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya (CEC)[1] i eren prou concorregudes les conferències que pronunciava al local social del CEC. Era també un gran fotògraf, especialment per les seves fotografies panoràmiques, d'una qualitat excel·lent per a l'època i que han esdevingut un patrimoni d'altíssim valor documental i artístic.[2]
Entre altres mèrits, cal destacar la publicació de la completa guia La Vall d'Aran (1906), que va fer palès com de bé coneixia el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. Al final dels seus dies, tenia enllestida una guia de les Muntanyes maleïdes, que ha quedat inèdita. A més del seu vessant muntanyenc, el 1908 va impulsar la creació de l'estació meteorològica de Vielha, que mantingué durant una bona temporada a expenses seves.[1] El mateix any, va descobrir i donà a conèixer les pintures rupestres del Cogul, a les Garrigues.
El 1913 va ser elegit president del CEC, però refusà el càrrec per dedicar-se de ple a projectar el refugi de la Renclusa al peu de l'Aneto i a impulsar-ne les obres de construcció durant el 1914. Malauradament, a la meitat del treball de construcció, l'hivern del 1914, Juli Soler es posa malalt i mor.[3]
Reconeixement
El CEC li va dedicar el 1968 el refugi Juli Soler i Santaló, que té a Salardú (Naut Aran, Lleida). El 2004, es va realitzar una exposició en homenatge seu al palau Robert de la Generalitat de Catalunya.[4] Els pobles de la Vall d'Aran li van atorgar el títol de fill predilecte.[5] El 2011, Francesc Roma i Casanovas i Ramon Barnadas i Rodríguez van publicar dos toms de fotos de Juli Soler de l'arxiu del CEC.[6]
Obres
- Excursions per L'Alta Ribagorca 1903[7]
- La Vall d'Aran (1906), reeditat el 1933, guia completíssima sobre la Vall d'Aran, 400 pàgines
- Muntanyes maleïdes (inacabat)
- Obra pòstuma
- La vall de Bielsa (1918)[8]
- La vall de Broto (1922)[9]
- La vall de Canfranc (1925)[10]
- La vall de Terra (19??)[11]
- Seduït per valls i cims: fotografies de Juli Soler i Santaló, 1865-1914 (dos volums) (2011)[6]
Fonts
- Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Juli Soler i Santaló». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Juli Soler i Santaló», Centre excursionista de Lleida, s.d. [consulta el 30 de juliol de 2013],
- ↑ Josep Barberà i Suqué, «Juli Soler i Santaló», Excursionistes recordats, Volum 28 de Cavall Bernat, Barcelona, Ed. de l'Abadia de Montserrat, 1996, pàgines 26-27, ISBN 9788478267101
- ↑ «Històric d'exposicions del Palau Robert». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 gener 2013].
- ↑ «Juli Soler i Lluís Estasen, dos excursionistes descobridors de la Vall d'Aran», Muntanya.net, s.d. [consulta 30 de juliol de 2013
- ↑ 6,0 6,1 Francesc Roma i Casanovas i Ramon Barnadas i Rodríguez, (redactors), «Presentació dels dos volums de Seduït per valls i cims. Juli Soler i Santaló.», Ed. CEC i Ed. Prames, 12 d'abril de 2012, ISBN 9788483216057
- ↑ reediciso per Garsineu Edicions, 2003, 71 pàgines, ISBN 9788495194558
- ↑ L'Avenç, 34 pàgines
- ↑ Ed. Tallers gràfics Hostench, 36 pàgines
- ↑ Ed. Tallers gràfics Hostench, 16 pàgines
- ↑ Ed. Subirana, 42 pàgines
- Biografia
- Josep Iglésies i Fort, Juli Soler i Santaló, Ed. Rafael Dalmau, 1971, 186 pàgines.