Juli Valeri Majorià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monedes amb l'efígie de Majorià.

Majorià (Majorianus), de nom complet Juli Valeri Majorià (Julius Valerius Majorianus) fou emperador romà del 457 al 461.

Era de família noble i va servir a l'exèrcit; es va destacar el 438 en la lluita contra els francs i tenia un molt bon caràcter i bona habilitat militar gaudint de molt de suport entre la tropa.

A la mort de l'emperador Avit el cap dels contingents bàrbars, Ricimer tenia tot el poder i s'esperava que assumiria el títol imperial tot i la commoció que això podia crear, ja que era bàrbar (hèrul), però finalment va decidir donar la corona a Majorià, amb l'aprovació de l'emperador d'Orient Lleó (457).

Tan bon punt Majorià va ser nomenat emperador no va obeir estrictament les ordres de Ricimer i va voler també el poder suprem. Va nomenar amb bon criteri als principals oficials entre els quals al seu secretari privat Petrus, al general Egidi al que va donar el govern de la Gàl·lia, Magne prefecte del pretori de les Gàl·lies i altres.

El 458 els vàndals que assolaven Campània foren sorpresos pels romans col·locats amb perfecte posició per Majorià, i completament derrotats. Majorià va decidir atacar als vàndals a la mateixa Àfrica.

Primer va anar a la Gàl·lia amb un exèrcit la major part del qual eren bàrbars (bastarnes, sueus, huns, alans, rugis, burgundis, gots i sàrmates) ; va creuar els Alps i el novembre del 458 era a Lió on fou complimentat pel poeta Sidoni Apol·linar que va llegir el panegíric i fou perdonat per la seva participació en una anterior revolta.

Després va anar a Arle on va romandre tot el 459, que fou el lloc de reunió de l'exèrcit amb el que pensava anar a Àfrica, i on va fer desistir al ostrogot Teodoric el Gran de causar més problemes a la Gàl·lia.

El 460 estava llest per anar a Àfrica i va creuar els Pirineus en direcció a Cartago Nova on pensava embarcar. Genseric, el rei vàndal, va fer ofertes de pau i com que no va reeixir, mitjançant suborns als oficials de la flota, va aconseguir sorprendre aquesta i destruir-la a Portus Illicitanus;[1] la pèrdua de la flota va obligar a l'emperador a tornar a la Gàl·lia on va passar l'hivern del 460 al 461, i com que Genseric va renovar les ofertes de pau, les va acceptar.

Llavors va tornar a Itàlia on ja Ricimer preparava el seu destronament. Quan era a Tortona fou rodejat per enviats de Ricimer i obligat a abdicar si volia salvar la vida, cosa que va fer el 2 d'agost del 461. Curiosament va morir el 7 d'agost següent de disenteria però Hidaci pensa que en realitat fou executat per orde de Ricimer. Aquest va col·locar en el tron a Libi Sever.

En el actiu de Majorià cal indicar que va posar fi a l'opressió fiscal que ofegava a les províncies i va nomenar nous magistrats provincials amb facultat d'establir taxes justes. Va aturar la dilapidació de recursos amb monuments esplèndids a Roma i altres llocs, va prohibir els pagaments sense permís i va establir altres lleis i regulacions que després foren recollides al codi Teodosià.



Precedit per:
Marc Mecili Avit
Emperador Romà d'occident
Des de l'any 457 al 2 d'agost de l'any 461
Succeït per:
Libi Sever


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juli Valeri Majorià
  1. Riera, Albert V.; Rosselló, Miquel. «LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERÍODE VISIGOT (SEGLES IV-VIII)». A: Romans i visigots a les terres valencianes. Museu de prehistòria de València, 2003, p.106. ISBN 84-7795-340-6.