Juli Valeri Majorià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monedes amb l'efígie de Majorià.

Majorià (Majorianus), de nom complet Juli Valeri Majorià (Julius Valerius Majorianus) fou emperador romà del 457 al 461.

Era de família noble i va servir a l'exèrcit. Va destacar el 438 en la lluita contra els francs i per la seva habilitat militar, gaudint de suport entre la tropa.

A la mort de l'emperador Avit, el cap dels contingents bàrbars, Ricimer, tenia tot el poder i s'esperava que assumís el títol imperial tot i la commoció que això podria crear, ja que era bàrbar (hèrul). Finalment, Ricimer va cedir la corona a Majorià amb l'aprovació de l'emperador d'Orient Lleó (457).

Tan bon punt Majorià va ser nomenat emperador no va obeir estrictament les ordres de Ricimer i va voler també el poder suprem. Va nomenar els principals oficials, entre els quals al seu secretari privat Petrus; el general Egidi, a qui va donar el govern de la Gàl·lia, Magne prefecte del pretori de les Gàl·lies entre d'altres.

El 458 els vàndals que assolaven Campània foren sorpresos pels romans col·locats amb per Majorià, i van ser completament derrotats. Aquest fet donà forces a l'emperador Majorià per atacar els vàndals a Àfrica.

Primer va anar a la Gàl·lia amb un exèrcit format principalment per bàrbars (bastarnes, sueus, huns, alans, rugis, burgundis, gots i sàrmates) per pacificar la província. El novembre del 458 era a Lió, on fou complimentat pel poeta Sidoni Apol·linar que va llegir el panegíric i fou perdonat per la seva participació en una anterior revolta.

Després va dirigir-se a Arle on va romandre tot el 459 per reunir l'exèrcit amb el que pensava anar a Àfrica. Des d'allà va fer desistir al ostrogot Teodoric el Gran de causar més problemes a la Gàl·lia.

El 460 estava llest per anar a Àfrica i va creuar els Pirineus en direcció a Cartago Nova des d'on pensava embarcar. Genseric, el rei vàndal, va fer ofertes de pau i com que no va reeixir, mitjançant suborns als oficials de la flota, va aconseguir sorprendre aquesta i destruir-la a Portus Illicitanus.[1] la pèrdua de la flota va obligar a l'emperador a tornar a la Gàl·lia on va passar l'hivern del 460 al 461, i va acceptar les ofertes de pau de Genseric.

Passat l'hivern, va tornar a Itàlia on fou rodejat a Tortona per enviats de Ricimer, i obligat a abdicar, cosa que va fer el 2 d'agost del 461. Va morir el 7 d'agost del mateix any, de disenteria, tot i que l'historiador hispanoromà Hidaci creia que en realitat fou executat per orde de Ricimer. Aquest va col·locar Libi Sever al tron.

Majorià va posar fi a l'opressió fiscal que ofegava a les províncies i va nomenar nous magistrats provincials amb facultat d'establir taxes justes. Va aturar la dilapidació de recursos amb monuments esplèndids a Roma i altres llocs, va prohibir els pagaments sense permís i va establir lleis i regulacions que després foren recollides al codi Teodosià.



Precedit per:
Marc Mecili Avit
Emperador Romà d'occident
Des de l'any 457 al 2 d'agost de l'any 461
Succeït per:
Libi Sever


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juli Valeri Majorià Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Riera, Albert V.; Rosselló, Miquel. «LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERÍODE VISIGOT (SEGLES IV-VIII)». A: Romans i visigots a les terres valencianes. Museu de prehistòria de València, 2003, p.106. ISBN 84-7795-340-6.