Julian Assange

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:00, 15 ago 2015 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Vegeu també: Filtració de documents diplomàtics dels Estats Units
Infotaula de personaJulian Assange

Julian Assange el 2010.
Nom original(en) Julian Paul Assange Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Julian Paul Hawkins Modifica el valor a Wikidata
3 juliol 1971 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Townsville (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAustràlia Austràlia
Ideologia políticaLlibertarisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Central de Queensland
Universitat de Melbourne
Townsville State High School Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perDirector i fundador del lloc web Wikileaks
Activitat
Ocupacióciberactivista, escriptor, periodista, presentador, empresari, director de televisió, informàtic, productor de televisió, furoner, programador, alertador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1987 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorWikiLeaks Modifica el valor a Wikidata
Partitindependent (2015–)
Partit Wikileaks (2012–2015) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaProff
Mendax Modifica el valor a Wikidata
Altres
CònjugeStella Assange (2022–) Modifica el valor a Wikidata
FillsDaniel Assange[1]
ParesJohn Shipton Modifica el valor a Wikidata  i Christine Ann Assange Modifica el valor a Wikidata
InculpacióAssociació il·lícita, incompareixença, valor desconegut, violació, abús sexual, coerció i delicte informàtic Modifica el valor a Wikidata
Condemnat per24 delicte informàtic (1996)
→ (reparations (en) Tradueix)
incompareixença (2019)
→ (empresonament) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
23 març 2022casament
11 abril 2019acusació i detenció de Julian Assange
1999divorci
1989casament
Estats Units d'Amèrica vs. Julian Paul Assange Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4006677 Allocine: 602140 Allmovie: p737465 TMDB.org: 150882
Twitter (X): julianassange TED: julian_assange Musicbrainz: 6b5e6501-4753-4894-9009-0e6984767b4e Discogs: 3759609 Goodreads author: 4553283 Project Gutenberg: 37994 Modifica el valor a Wikidata
Notes
2008: Premi Index on Censorship
2009: Premi Amnistia Internacional dels Mitjans britànics
2010: Premi Sam Adams

Julian Paul Assange (Townsville, Queensland, Austràlia, 3 de juliol de 1971) és un periodista, programador i activista d'internet australià conegut per la seva participació en el lloc web WikiLeaks.

Biografia

Assange va estudiar física i matemàtiques i va ser furoner i programador abans d'assumir el seu actual càrrec com a director, assessor i editor en cap de WikiLeaks.[2]

Assange ha manifestat que «no es pot publicar un document sobre física sense les dades completes i els resultats experimentals, i això hauria de ser la norma en periodisme".[3]

Es deia que es trobava refugiat, en parador desconegut, davant el risc de ser assassinat per agents especials,[4] tot i que el 21 de juny del 2010 es va presentar en una conferència al Parlament Europeu tal com estava programat.[5][6]

Els inicis

Assange no ha donat a conèixer públicament la seva data de naixement, però sí que ha dit que va néixer a la dècada del 1970. Segons l'article d'un diari australià publicat el 1995, Assange tenia 23 anys en aquell moment. Raffi Khatchadourian, en un article a The New Yorker, diu que va néixer a Townsville (Queensland) el 1971. Assange ha explicat que els seus pares van crear una companyia teatral itinerant i que per això va assistir a 37 escoles i 6 universitats a Austràlia.

Assange va col·laborar el 1997 a escriure el llibre Underground de Suelette Dreyfus, en el qual se l'acredita com a investigador. S'hi narren les seves experiències d'adolescència com a membre d'un grup de furoners anomenat Subversius Internacionals, que van donar lloc a l'atac a la seva casa de Melbourne per part de la Policia Federal Australiana el 1991. La revista Wired i els diaris The Sunday Times i The Sydney Morning Herald han apuntat que hi ha similituds entre Assange i la persona anomenada «Mendax» al llibre. The New Yorker ha identificat Assange com a Mendax i n'explica l'origen en una frase d'Horaci. Assange ha accedit a diversos ordinadors (pertanyents a una universitat australiana, a una companyia de telecomunicacions i a altres organitzacions) via mòdem per tal de detectar-hi errors de seguretat. Més endavant es va declarar culpable de 24 càrrecs per delictes informàtics i va ser alliberat per bona conducta després de pagar una multa de 2.100 dòlars australians.

Programació

Més endavant, Assange va fer de programador i promotor de programari lliure. El 1995 va crear Strobe, el primer escàner de ports gratuït i lliure.[7] Strobe va inspirar Gordon Lyon per desenvolupar l'escàner de ports Nmap.

El 1997, Assange va coinventar el xifratge de negació Rubberhose, un concepte criptogràfic fet en un paquet de programes per a GNU/Linux, dissenyat per tal de proveir una negació plausible contra la criptoanàlisi de la mànega de goma, que originalment estava destinat a ser «una eina per als treballadors de drets humans que necessitaven protegir informació susceptible».[8] Un altre programari lliure que Assange ha autoritzat o coautoritzat inclou el programa d'emmagatzematge en memòria cau NNTP Usenet i el Surfraw.

Estudis universitaris i viatges

Assange va estudiar física i matemàtiques a la Universitat de Melbourne fins al 2006, quan va començar a implicar-se profundament en WikiLeaks. Ha estat descrit com a majoritàriament autodidacte i molt llegit en qüestió de ciències i matemàtiques. També ha estudiat filosofia i neurociència. A la seva pàgina web, ha descrit com va representar la seva universitat en la Competició Nacional Australiana de Física el 2005. Assange ha dit que és «bastant certa» l'afirmació que es mou constantment i que «actualment viu als aeroports»: de fet, ha passat pel Vietnam, Suècia, Islàndia, Sibèria i els Estats Units. Assange va llogar una casa a Islàndia el 30 de març del 2010, on ell i altres activistes van treballar en el vídeo Collateral Murder ('Assassinat Col·lateral'). Al maig del 2010, un cop arribat de nou a Austràlia, se li va retirar el passaport, i quan l'hi van tornar li van dir que l'hi anul·larien. Avui dia se'l considera un dels més grans enemics del govern nord-americà.

Es deia que Assange es trobava refugiat en lloc desconegut davant el risc de ser assassinat per agents especials,[9] tot i que el 21 de juny del 2010 es va presentar a una conferència al Parlament Europeu tal com estava programat.[10][11]

WikiLeaks

Julian Assange al Chaos Communication Congress del 2009

El 1999, Assange va registrar el lloc web Leaks.org però, segons explica ell mateix, no el va activar. El 2006 es va fundar WikiLeaks. Julian ara n'és un dels nou membres assessors i n'és un prominent portaveu entre els mitjans de comunicació. També ha estat nomenat director i fundador del web (encara que ell no fa servir aquest darrer terme a l'hora de descriure's), i ha dit que té la decisió final en el procés de revisió dels documents que s'hi presenten. Com tots els integrants d'aquest web, Assange hi treballa com a voluntari.

Assange va ser el guanyador d'un dels Amnesty International UK Media Awards (premis que atorga Amnistia Internacional als Mitjans Britànics) el 2009, per l'exposició d'uns assassinats extrajudicials a Kenya en la investigació titulada The Cry of Blood ('El plor de la sang').[12] En acceptar el premi, Julian va dir:

« És un reflex del coratge i la força de la societat kenyana que aquesta injustícia hagi estat documentada. Mitjançant els enormes treballs d'organitzacions com ara l'Oscar Foundation, la KNCHR [Comissió Nacional Kenyana dels Drets Humans], Mars Group Kenya i altres, vam tenir el principal suport per exposar aquests assassinats al món. Sé que no descansaran, i nosaltres tampoc, fins que es faci justícia. »
— WikiLeaks guanya els Premis Amnistia Internacional dels Mitjans 2009 per haver exposat crims extrajudicials a Kenya.[13]

El 2008, també va guanyar el premi de l'Index on Censorship atorgat per la revista The Economist, i altres guardons relacionats amb els mitjans de comunicació.

Assange diu que WikiLeaks ha publicat més documents classificats que tota la premsa mundial junta.

« Això no és una cosa que digui per demostrar com som d'eixerits, sinó que més aviat el que et mostra és l'estat alarmant en què es troba la resta dels mitjans de comunicació. Com pot ser que un equip de cinc persones hagi arribat a fer accessible al públic la informació més reservada, en aquest aspecte, que no pas la resta de la premsa mundial junta? És vergonyós.[14] »

Des que va obrir WikiLeaks, Assange ha aparegut en conferències sobre els mitjans de comunicació, com ara els New Media Days '09 de Copenhaguen o el Logan Symposium on Investigative Reporting el 2010, i en conferències sobre seguretat informàtica: va participar en la 25a i la 26a edició del Chaos Communication Congress en representació de WikiLeaks, juntament amb Daniel Schmitt. A la primera meitat del 2010, va aparèixer en mitjans com Al Jazeera English, CNN, MSNBC, Democracy Now! i RT i al programa The Colbert Report per discutir sobre de la publicació a WikiLeaks del vídeo referent a l'atac aeri a Bagdad del 12 de juliol del 2007. Des de llavors ha fet diverses aparicions públiques, essencialment en videoconferències, com ara el 3 de juny del 2010, quan va participar, a través de Skype, en la conferència del Personal Democracy Forum juntament amb Daniel Ellsberg.

Persecució, detenció i fuga a l'ambaixada de l'Equador

Manifestació a favor d'Assange enfront de l'Ajuntament de Sydney el 10 de desembre de 2010.
  • El 27 de juliol Wikileaks difon 90.000 folis d'informació secreta dels militars americans sobre la guerra de l'Afganistan, cosa que representa la filtració de documents secrets més important de la història militar dels Estats Units. Aquests documents filtrats revelen detalls de la guerra bruta dels militars americans a l'Afganistan, amb massacres i assassinats sistemàtics a la població civil i dels vincles dels serveis secrets del Pakistan amb els talibans.[15]
  • El 13 d'agost Assange anuncia que difondrà 15.000 documents més de l'exèrcit dels EUA sobre la guerra a l'Afganistan, on diu que es revela la mort de 20.000 persones.[16] El govern dels EUA critica aquest anunci i el qualifica d'irresponsable.
  • El 20 d'agost de 2010, mentre Assange era de vacances a Suècia, dues dones presenten sengles denúncies per delicte sexual contra Julian Assange. Una per violació i l'altra per acosament sexual.[17] La fiscal de guàrdia decreta una ordre de captura.
  • El 21 d'agost la fiscal general sueca, Eva Finné retira l'acusació i ordena arxivar la causa, amb l'única explicació que "no és sospitós". Suècia és un dels països amb una legislació més estricta sobre la protecció de les fonts, motiu pel qual Wikileaks hi manté molts servidors. Assange assegura que la denúncia formava part del joc brut del qual és objecte per les filtracions de Wikileaks.[18]
  • El 25 d'agost la fiscalia sueca informa que reobre la investigació per assetjament sexual contra Assange.[19]
  • El 28 de novembre Wikileaks allibera 251,287 documents, la major quantitat de documentació feta pública fins ara, sobretot de la diplomàcia americana.[20]
  • L'1 de desembre, la Interpol va dictar una ordre de detenció internacional,[21] moment en el qual Julian Assange desapareix, tot i que se suposa que es troba a la Gran Bretanya.[22]
  • El 3 de desembre de 2010, en una entrevista al diari britànic The Guardian, Julian Assange explica que ha rebut amenaces de mort, i admet que està a punt de ser detingut.[24]
  • El 5 de desembre de 2010, PayPal, el servei de pagament per Internet més utilitzat, cancel·la el compte de Wikileaks. Wikileaks es finança amb aportacions privades. Així, el tancament del seu compte significa que no podrà rebre més donacions per aquest mitjà.[25]
  • El 7 de desembre de 2010 Assange es lliura a la policia britànica pels càrrecs sexuals que pesaven sobre seu després d'haver passat un temps en parador desconegut.[26][27][28]
  • El 16 de desembre Assange és alliberat després de passar més d'una setmana a la presó, encara que romandrà en llibertat vigilada, i afirma que les filtracions de wikileaks continuaran.[29]

El 19 de juliol del 2012 Assange viola la seva llibertat condicional i s'amaga a l'ambaixada de l'Equador on demana asil polític a l'Equador.[30]

Contra Assange

El Pentàgon dels Estats Units contra Assange

El Pentàgon (la seu del Departament de Defensa dels Estats Units) manté un enfrontament contra Assange. La filtració, per part de WikiLeaks, del «Diari de guerra de l'Afganistan» (Afghan War Diary) i dels «Registres de la guerra de l'Iraq» (Iraq War Logs), que denuncien delictes consentits pel Pentàgon, han suposat per a Assange una pressió mediàtica, diplomàtica, policíaca i dels serveis secrets destacable. Assange, com a cap visible de WikiLeaks, s'ha convertit en un periodista combatiu que mostra les infraccions de la guerra contra el terrorisme empresa per George Bush i els seus aliats i concretada en la guerra de l'Afganistan i la guerra de l'Iraq.[31] El Pentàgon ha disposat un equip de 120 persones per frenar els efectes de les seves filtracions.[32] El 18 d'octubre del 2010 Suècia li va denegar el permís de residència. El Pentàgon argumenta que les filtracions de WikiLeaks posen en perill la vida de moltes persones.[33][34][35][6][36]

El cas de la Fiscalia sueca contra Assange

L'agost del 2010, Assange demana un permís de residència a Suècia, ja que considera que aquest país un defensor dels Drets Humans.[37] Acusat de presumpta violació, la justícia sueca ordena l'arrest per aquests càrrecs del fundador de WikiLeaks el novembre del 2010. La Fiscalia Superior de Justícia de Suècia va ordenar, el setembre del 2010, reobrir la investigació preliminar contra Assange per un presumpte delicte de violació una setmana després que la tanqués la fiscal en cap. La fiscal superior sueca, Marianne Ny, va considerar que hi havia raons per fonamentar una sospita de delicte i que aquest ha de ser qualificat de violació. Julian Assange ha negat les acusacions i ha insinuat que es podia tractar d'un complot dels Estats Units a causa de les filtracions sobre l'Iraq i l'Afganistan a la seva web.[38] Actualment es troba en estat de recerca per part de la Interpol.[39]

Palin considera Assange terrorista

El 29 de novembre del 2010, l'exgovernadora d'Alaska i excandidata a la vicepresidència pel Partit Republicà dels Estats Units, Sarah Palin, va demanar a través de la seva pàgina del Facebook a l'administració Obama que capturés Assange, ja que ha de tenir la mateixa urgència que perseguir Al-Qaida i els líders talibans.[40]

Bill O'Reilly, de la FOX, demana l'execució per als que filtren documents

El 30 de novembre del 2010, un dels presentadors de la cadena FOX, Bill O'Reilly, demanava l'execució dels membres de WikiLeaks i dels que filtren els documents.[41]

Tom Flanagan demana assassinar Assange

Un alt càrrec del govern del Canadà, Tom Flanagan, assessor del primer ministre, en una entrevista a la BBC diu que Julian Assange hauria de ser assassinat.[40]

Guardons

Assange va ser el guanyador del "Premi Amnistia Internacional dels Mitjans britànics" del 2009,[42] atorgat per denunciar els assassinats extrajudicials a Kenya amb la investigació titulada The Cry of Blood – Extra Judicial Killings and Disappearances.[43] En acceptar el premi, va dir: "És un reflex de la valentia i la fortalesa de la societat civil de Kenya que aquesta injustícia es documentés. A través de l'enorme tasca d'organitzacions com la Fundació Oscar, KNHCR, Mars Group Kenyai i d'altres comptem amb el suport principal que necessitàvem per exposar aquests assassinats al món."[44] També guanyà el 2008, l'Index on Censorship de la revista The Economist.[45]

El 2010 Assange va ser guardonat amb el Premi Sam Adams.[46] Al setembre de 2010, Assange va ser elegit com el número 23 entre "Les 50 figures més influents del món del 2010" per la revista britànica New Statesman.[47] La revista Utne Reader, en la seva edició de novembre-desembre, va classificar a Assange com un dels "25 visionaris que estan canviant el seu món".[48]

El 12 de novembre va liderar l'enquesta de "Persona de l'Any 2010" de la revista Time.[49]

Referències

  1. ↑ Johns-Wickberg, Nick. «Daniel Assange: I never thought WikiLeaks would succeed» (en anglès). Crikey, 17-09-2010.
  2. ↑ «Revelaciones en WikiLeaks documentan crímenes tolerados por EU en Iraq» (en castellà). CNN Mèxic, 22-10-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  3. ↑ «'A real free press for the first time in history': WikiLeaks editor speaks out in London» (en anglès). Journalism, 12-07-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  4. ↑ «Ni Bin Laden, ni Ahmadinyead: el hombre más buscado por EEUU es un periodista» (en castellà). El Confidencial. [Consulta: 1r desembre 2010].
  5. ↑ «Julian Assange (WikiLeaks) en vivo y en directo desde el Parlamento Europeo» (en castellà). Nación Red, 21-06-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  6. ↑ 6,0 6,1 «El Pentágono permanece en alerta tras la publicación de las filtraciones de Wikileaks» (en castellà). El País, 23-10-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  7. ↑ «Strobe-1.06: A super optimised TCP port surveyor» (en anglès). HP-UX, 10-04-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  8. ↑ Dreyfus, Suelette. «The Idiot Savants' Guide to Rubberhose» (en anglès). Rubberhose, 09-04-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  9. ↑ El Confidencial. «Ni Bin Laden, ni Ahmadinyead: el hombre más buscado por EEUU es un periodista». [Consulta: 1r desembre 2010].
  10. ↑ Nación Red. «Julian Assange (WikiLeaks) en vivo y en directo desde el Parlamento Europeo», 21-06-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  11. ↑ «El Pentágono permanece en alerta tras la publicación de las filtraciones de Wikileaks». El País, 23-10-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  12. ↑ «Julian Assange: The Cry of Blood» (en anglès). Mars Group Kenya. [Consulta: 1r desembre 2010].
  13. ↑ «“WikiLeaks wins Amnesty International 2009 Media Award for exposing Extra judicial killings in Kenya”» (en anglès). Mars Group Kenya, 15-05-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  14. ↑ «The secret life of WikiLeaks founder Julian Assange» (en anglès). The Sydney Morning Herald, 22-05-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  15. ↑ «Una filtració destapa la guerra bruta a l'Afganistan». Diari Avui, 27-07-2010. [Consulta: 7 desembre 2010].
  16. ↑ «Wikileaks filtrarà més documents reservats de l'exèrcit dels EUA sobre la guerra a l'Afganistan». Diari Avui, 13-08-2010. [Consulta: 7 desembre 2010].
  17. ↑ «Suecia anula la orden de búsqueda por violación contra el fundador de Wikileaks» (en castellà). El País, 21-08-2010. [Consulta: 7 desembre 2010].
  18. ↑ ACN. «La fiscalia sueca retira l'acusació per violació contra el fundador de Wikileaks». Diari Avui, 21-08-2010. [Consulta: 7 desembre 2010].
  19. ↑ Gutiérrez, Óscar. «Assange responderá por un cargo de acoso sexual en Suecia» (en castellà). El País, 26-08-2010. [Consulta: 7 desembre 2010].
  20. ↑ «Secret US Embassy Cables» (en anglès). Wikileaks. [Consulta: 8 desembre 2010].
  21. ↑ Mas, Cristina. «La Interpol emet una ordre de detenció internacional contra el fundador de Wikileaks, Julian Assange». Diari Ara, 01-12-2010. [Consulta: 7 desembre 2010].
  22. ↑ Martínez, Álvaro; GORDI, Laia. «Julian Assange es refugia al Regne Unit». Diari Ara, 02-12-2010. [Consulta: 7 desembre 2010].
  23. ↑ «Amazon retira el servei a Wikileaks, que buscarà un servidor europeu». Diari Ara, 02-12-2010. [Consulta: 7 desembre 2010].
  24. ↑ «Julian Assange admet que és a punt de ser detingut». Diari Ara, 03-12-2010. [Consulta: 7 desembre 2010].
  25. ↑ «PayPal cancel·la el compte de Wikileaks perquè no se li puguin fer donacions». Diari Ara, 05-12-2010. [Consulta: 7 desembre 2010].
  26. ↑ «WikiLeaks founder Assange arrested in Britain» (en anglès). Reuters, 07-12-2010. [Consulta: 7 desembre 2010].
  27. ↑ «El fundador de Wikileaks, Julian Assange, detingut al Regne Unit». Diari Ara, 07-12-2010. [Consulta: 7 desembre 2010].
  28. ↑ «Julian Assange detingut en el Regne Unit» (en castellà). Yahoo! notícies, 07-12-2010. [Consulta: 7 desembre 2010].
  29. ↑ «Assange surt de la presó i afirma que continuarà la seva feina». Diari Ara, 16-12-2010. [Consulta: 31 desembre 2010].
  30. ↑ Error en el títol o la url.«».
  31. ↑ Oppenheimer, Walter. «Los crímenes de Irak se revelan al mundo» (en castellà). El País, 24-10-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  32. ↑ «El Pentágono se prepara para una nueva filtración de WikiLeaks sobre la guerra en Iraq» (en castellà). La Vanguardia, 16-10-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  33. ↑ «Julian Assange, el incordio del Pentágono – Video» (en castellà). El País, 23-10-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  34. ↑ «Suecia reabre el caso contra el fundador de Wikileaks por violación» (en castellà). La Vanguardia, 01-09-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  35. ↑ «Suecia rechaza el permiso de residencia solicitado por Julian Assange» (en castellà). Europa Press, 18-10-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  36. ↑ Elola, Joseba. «Cita secreta con el hombre que hace temblar al Pentágono» (en castellà). El País, 24-10-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  37. ↑ «Ecuador le ofreció asilo político a Julian Assange» (en castellà). La Gaceta, 30-11-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  38. ↑ «Un tribunal sueco ordena la detención del fundador de Wikileaks» (en castellà). El País, 18-10-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  39. ↑ Grau, Anna. «Interpol busca a Assange, Ecuador le ofrece asilo y él amenaza con filtraciones de Wall Street» (en castellà). ABC, 01-11-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  40. ↑ 40,0 40,1 «Un alto cargo del Gobierno de Canadá pide asesinar a Assange» (en castellà). Público, 01-12-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  41. ↑ Oliveira Silva, Pablo. ««Los que dan información a Wikileaks deberían ser ejecutados»» (en castellà). Público, 30-11-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  42. ↑ Nystedt, Dan «Wikileaks leader talks of courage and wrestling pigs» (en anglès). Computerworld. IDG News Service. International Data Group, 27-10-2009.
  43. ↑ «Report on Extra-Judicial Killings and Disappearances» 1 de març del 2009
  44. ↑ «"WikiLeaks wins Amnesty International 2009 Media Award for exposing Extra judicial killings in Kenya"» (en anglès)
  45. ↑ «Julian Assange | cij» (en anglès). Centre for investigative journalism.
  46. ↑ Murray, Craig. «Julian Assange wins Sam Adams Award for Integrity» (en anglès), 19-08-2010.
  47. ↑ «Julian Assange - 50 People Who Matter 2010» (en anglès).
  48. ↑ «Julian Assange: The Sunshine Kid» (en anglès).
  49. ↑ Allen, Nick. «Wikileaks founder leads race to be Time magazine's 'person of the year'» (en anglès). Telegraph, 12-11-2010.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julian Assange
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Julian_Assange&oldid=15575480»