Julieta (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Julieta
Miranda
Descobriment
Descobert per Stephen P. Synnott / Voyager 2
Data de descobriment 3 de gener de 1986
Semieix major 64,358.222 ± 0,048 km[1]
Excentricitat 0,00066 ± 0,000087[1]
Període orbital 0,493065490 ± 0,000000012 d[1]
Inclinació 0,06546 ± 0,040° (a l'equador d'Urà)[1]
Satèl·lit de Urà
Característiques físiques
Dimensions 150 × 74 × 74 km[2]
Radi mitjà 46.8 ± 4 km[2][3][4]
Àrea de superfície ~35,000 km²[5]
Volum ~632,000 km³[5]
Massa ~5,6×1017 kg[5]
Densitat mitjana ~1,3 g/cm³ suposada[3]
Gravetat a la
superfície equatorial
~0,016 m/s2[5]
Velocitat d'escapament ~0,040 km/s[5]
Període de rotació sincrònica[2]
Obliqüitat zero[2]
Albedo 0,08 ± 0,01[6]
Temperatura ~64 K[5]

Julieta és un satèl·lit interior d'Urà. Va ser descobert gràcies a les imatges del satèl·lit Voyager 2 el 3 de gener de 1986, i se li va assignar la designació temporal S/1986 U 2.[7] El seu nom es deu a l'heroïna de l'obra de teatre Romeo i Julieta de William Shakespeare. També se'l coneix amb el nom d'Urà XI.[8]

Julieta pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou també s Bianca, Crèssida, Desdèmona, Pòrcia, Rosalina, Cupid, Belinda i Perdita.[6] Aquests satèl·lits presenten òrbites i propietats fotomètriques similars.[6] Desgraciadament es coneix poca cosa més que la seva òrbita,[1] radi de 32 km[2] i albedo geomètric de 0,08.[6]

A les imatges del Voyager 2 Julieta es mostra com un objecte allargat, amb l'eix major apuntant cap a Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Julieta és 0,5 ± 0,3.[2] la seva superfície presenta un color grisós.[2]

Julieta podria col·lidir amb Desdèmona en els propers 100 milions d'anys.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Jacobson, R.A.. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Karkoschka, Erich. «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
  3. 3,0 3,1 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 2008-10-24. [Consulta: 2008-12-12].
  4. Williams, Dr. David R. «Uranian Satellite Fact Sheet». NASA (National Space Science Data Center), 2007-11-23. [Consulta: 2008-12-12].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Calculada en base a altres paràmetres
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Karkoschka, Erich. «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  7. Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16 de gener de 1986. [Consulta: 2006-08-06].
  8. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21 de juliol de 2006. [Consulta: 2006-08-06].
  9. Duncan, Martin J.. «Orbital Stability of the Uranian Satellite System». Icarus, 125, 1, 1997, pàg. 1–12. DOI: 10.1006/icar.1996.5568 [Consulta: 30 abril 2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]