Julieta (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Julieta
Miranda
Descobriment
Descobert per Stephen P. Synnott / Voyager 2
Data de descobriment 3 de gener de 1986
Semieix major 64,358.222 ± 0,048 km[1]
Excentricitat 0,00066 ± 0,000087[1]
Període orbital 0,493065490 ± 0,000000012 d[1]
Inclinació 0,06546 ± 0,040° (a l'equador d'Urà)[1]
Satèl·lit de Urà
Característiques físiques
Dimensions 150 × 74 × 74 km[2]
Radi mitjà 46.8 ± 4 km[2][3][4]
Àrea de superfície ~35,000 km²[5]
Volum ~632,000 km³[5]
Massa ~5,6×1017 kg[5]
Densitat mitjana ~1,3 g/cm³ suposada[3]
Gravetat a la
superfície equatorial
~0,016 m/s2[5]
Velocitat d'escapament ~0,040 km/s[5]
Període de rotació sincrònica[2]
Obliqüitat zero[2]
Albedo 0,08 ± 0,01[6]
Temperatura ~64 K[5]

Julieta és un satèl·lit interior d'Urà. Va ser descobert gràcies a les imatges del satèl·lit Voyager 2 el 3 de gener de 1986, i se li va assignar la designació temporal S/1986 U 2.[7] El seu nom es deu a l'heroïna de l'obra de teatre Romeo i Julieta de William Shakespeare. També se'l coneix amb el nom d' Urà XI.[8]

Julieta pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou també s Bianca, Crèssida, Desdèmona, Pòrcia, Rosalina, Cupid, Belinda i Perdita.[6] Aquests satèl·lits presenten òrbites i propietats fotomètriques similars.[6] Desgraciadament es coneix poca cosa més que la seva òrbita,[1] radi de 32 km[2] i albedo geomètric de 0,08.[6]

A les imatges del Voyager 2 Julieta es mostra com un objecte allargat, amb l'eix major apuntant cap a Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Julieta és 0,5 ± 0,3.[2] la seva superfície presenta un color grisós.[2]

Julieta podria col·lidir amb Desdèmona en els propers 100 milions d'anys.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Jacobson, R.A.. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager2 Observations». The Astronomical Journal, vol. 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Karkoschka, Erich. «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, vol. 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
  3. 3,0 3,1 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 2008-10-24. [Consulta: 2008-12-12].
  4. Williams, Dr. David R. «Uranian Satellite Fact Sheet». NASA (National Space Science Data Center), 2007-11-23. [Consulta: 2008-12-12].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Calculada en base a altres paràmetres
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Karkoschka, Erich. «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, vol. 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  7. Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16 de gener de 1986. [Consulta: 2006-08-06].
  8. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21 de juliol de 2006. [Consulta: 2006-08-06].
  9. Duncan, Martin J.. «Orbital Stability of the Uranian Satellite System». Icarus, vol. 125, 1, 1997, pàg. 1–12. DOI: 10.1006/icar.1996.5568 [Consulta: 30 abril 2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]