Julio Cortázar
Julio Cortázar al 1967. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 d'agost de 1914 Ixelles, Regió de Brussel·les-Capital, Bèlgica |
Mort | 12 de febrer de 1984 (als 69 anys) París, França |
Causa de mort | Causes naturals (Leucèmia limfoide aguda ) |
Sepultura | Cementiri de Montparnasse |
Dades personals | |
Nacionalitat | Argentina, França |
Religió | Ateisme |
Formació | Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires |
Activitat | |
Camp de treball | Arts escèniques i literatura castellana |
Ocupació | Escriptor, traductor, professor |
Activitat | 1938 – |
Gènere | Realisme màgic i poesia |
Moviment | Surrealisme, Realisme màgic |
Influències | |
Nom de ploma | Julio Denis (als dos primers llibres) |
Obra | |
Obres destacables | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Ugnė Karvelis Aurora Bernárdez Carol Dunlop |
Premis
| |
|
Julio Cortázar (Ixelles, Brussel·les, 26 d'agost de 1914 - París, 12 de febrer de 1984) escriptor i traductor argentí.
Biografia
Quan tenia quatre anys, se'n va anar a Buenos Aires amb la seva família i, després de completar els seus estudis a la Universitat de Buenos Aires, va ser professor a la Universitat de Cuyo. El 1951, es va exiliar a França per a fugir del règim del Perón, on va treballar per a la UNESCO com a traductor. Més tard es va interessar per la política anti-feixista de l'Amèrica llatina, declarant-se a favor de la revolució cubana i el moviment sandinista.
Es va casar tres vegades i es va nacionalizar francès. Va morir després de cures mèdiques que van incloure una transfusió de sang. Està enterrat al Cementiri de Montparnasse de París.
Les seves novel·les més conegudes, Rayuela, Libro de Manuel, Los Premios (potser la més "narrativa"), i especialment, "62, Modelo para armar", van ser, i són encara, un trencament com el provocat per James Joyce amb el seu "Ulisses", com hi ha hagut altres trencaments en literatura; la seva és una narrativa narrada, amb el seu fil, i a l'hora un conjunt estructurat de flashs que conformen un micro-univers que enganxa el lector -espectador o actiu, segons el seu diàleg amb l'autor-. Un lector que ell volia actiu, com el capaç, per exemple, de deixar a la meitat un llibre qualsevol, en qualsevol pàgina, si no "enganxa".
Els seus contes són com estructures circulars, espirals o no-geomètriques, contes que contenen cadascun una novel·la "en 10 pàgines". Les seves incursions en altres formats -"La vuelta al dia en 80 mundos", o "Un tal Lucas", per exemple-, són altres grans propostes literàries. En la llista següent falta alguna peça com ara "Argentina, años de alambradas culturales", en la línia de "Nicaragua, tan violentamente dulce". També va escriure lletres per tangos. I una "crònica de viatge", "Los autonautas de la cosmopista", un diari novel·lat, crònica de París a Marsella per l'anomenada "Autopista del Sud", escrit amb la seva dona Carol Dunlop.
El 2009, Ed. Alfaguara publica "Papeles inesperados" que, no per inesperats, consisteixen un retrobament de nous o antics lectors, amb l'escriptor "europeu-americà". Sud i Centre - Americà per decisió i europeu per naixement i també per elecció, donat el seu exili francès i el seu cosmopolitisme. "Papeles inesperados" és una recopilació de la seva última esposa, contes nous, poemes, versions de contes ja publicats... Un títol "inesperat" que, com hem dit, és o bé una troballa o bé un retrobament, en funció del lector.
Obres
- Los Reyes (1949)
- Bestiario (1951)
- Final del Juego (1956)
- Las armas secretas
- Los premios
- Historias de cronopios y de famas
- Rayuela (1963)
- Todos los fuegos el fuego(1966)
- La vuelta al día en ochenta mundos (1967)
- 62, modelo para armar (1968)
- Último round (1969)
- Pameos y meopas (1971)
- La prosa del Observatorio (1972)
- Libro de Manuel (1973)
- Octaedro (1974)
- Alguien anda por ahí (1977)
- Territorios (1978)
- Un tal Lucas (1979)
- Lucas, sus pudores
- Queremos tanto a Glenda (1980)
- Deshoras (1982)
- Nicaragua tan violentamente dulce (1983)
- Divertimento (1986)
- El Examen (1986)
- Diario de Andrés Fava (1995)
- Adiós Robinson(1995)
Enllaços externs
- http://www.cortazartextual.com.ar/ (castellà)
- http://www.cortazar.com/ (castellà)