Julio Cortázar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:17, 1 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJulio Cortázar

Julio Cortázar al 1967.
Biografia
Naixement26 d'agost de 1914
Ixelles, Regió de Brussel·les-Capital, Bèlgica
Mort12 de febrer de 1984(1984-02-12) (als 69 anys)
París, França
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Leucèmia limfoide aguda Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Montparnasse Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatArgentina, França
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques i literatura castellana Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor, traductor, professor
Activitat1938 Modifica el valor a Wikidata –
GènereRealisme màgic i poesia Modifica el valor a Wikidata
MovimentSurrealisme, Realisme màgic
Influències
Nom de plomaJulio Denis (als dos primers llibres)
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeUgnė Karvelis
Aurora Bernárdez
Carol Dunlop Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0181497 Allocine: 51209 Allmovie: p316819 TMDB.org: 15190
Musicbrainz: 7625ac5e-4370-41ee-b289-e381f1cc8799 Discogs: 1201897 Goodreads author: 25824 Find a Grave: 6447 Modifica el valor a Wikidata

Julio Cortázar (Ixelles, Brussel·les, 26 d'agost de 1914 - París, 12 de febrer de 1984) escriptor i traductor argentí.

Biografia

Quan tenia quatre anys, se'n va anar a Buenos Aires amb la seva família i, després de completar els seus estudis a la Universitat de Buenos Aires, va ser professor a la Universitat de Cuyo. El 1951, es va exiliar a França per a fugir del règim del Perón, on va treballar per a la UNESCO com a traductor. Més tard es va interessar per la política anti-feixista de l'Amèrica llatina, declarant-se a favor de la revolució cubana i el moviment sandinista.

Es va casar tres vegades i es va nacionalizar francès. Va morir després de cures mèdiques que van incloure una transfusió de sang. Està enterrat al Cementiri de Montparnasse de París.

Les seves novel·les més conegudes, Rayuela, Libro de Manuel, Los Premios (potser la més "narrativa"), i especialment, "62, Modelo para armar", van ser, i són encara, un trencament com el provocat per James Joyce amb el seu "Ulisses", com hi ha hagut altres trencaments en literatura; la seva és una narrativa narrada, amb el seu fil, i a l'hora un conjunt estructurat de flashs que conformen un micro-univers que enganxa el lector -espectador o actiu, segons el seu diàleg amb l'autor-. Un lector que ell volia actiu, com el capaç, per exemple, de deixar a la meitat un llibre qualsevol, en qualsevol pàgina, si no "enganxa".

Els seus contes són com estructures circulars, espirals o no-geomètriques, contes que contenen cadascun una novel·la "en 10 pàgines". Les seves incursions en altres formats -"La vuelta al dia en 80 mundos", o "Un tal Lucas", per exemple-, són altres grans propostes literàries. En la llista següent falta alguna peça com ara "Argentina, años de alambradas culturales", en la línia de "Nicaragua, tan violentamente dulce". També va escriure lletres per tangos. I una "crònica de viatge", "Los autonautas de la cosmopista", un diari novel·lat, crònica de París a Marsella per l'anomenada "Autopista del Sud", escrit amb la seva dona Carol Dunlop.

El 2009, Ed. Alfaguara publica "Papeles inesperados" que, no per inesperats, consisteixen un retrobament de nous o antics lectors, amb l'escriptor "europeu-americà". Sud i Centre - Americà per decisió i europeu per naixement i també per elecció, donat el seu exili francès i el seu cosmopolitisme. "Papeles inesperados" és una recopilació de la seva última esposa, contes nous, poemes, versions de contes ja publicats... Un títol "inesperat" que, com hem dit, és o bé una troballa o bé un retrobament, en funció del lector.

Obres

  • Los Reyes (1949)
  • Bestiario (1951)
  • Final del Juego (1956)
  • Las armas secretas
  • Los premios
  • Historias de cronopios y de famas
  • Rayuela (1963)
  • Todos los fuegos el fuego(1966)
  • La vuelta al día en ochenta mundos (1967)
  • 62, modelo para armar (1968)
  • Último round (1969)
  • Pameos y meopas (1971)
  • La prosa del Observatorio (1972)
  • Libro de Manuel (1973)
  • Octaedro (1974)
  • Alguien anda por ahí (1977)
  • Territorios (1978)
  • Un tal Lucas (1979)
  • Lucas, sus pudores
  • Queremos tanto a Glenda (1980)
  • Deshoras (1982)
  • Nicaragua tan violentamente dulce (1983)
  • Divertimento (1986)
  • El Examen (1986)
  • Diario de Andrés Fava (1995)
  • Adiós Robinson(1995)

Enllaços externs