Julio Gómez García

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Julio Gómez García
Julio Gómez García el 1914
Julio Gómez García el 1914
Naixença: 20 de desembre de 1886
Madrid
Defunció: 22 de desembre de 1973 (als 87 anys)
Madrid
Nacionalitat: Espanya Espanya
Activitat principal: Compositor

Julio Gómez García (Madrid, 20 de desembre de 1886 - 22 de desembre de 1973) fou un compositor madrileny.

Ingressà en el Conservatori als 14 anys, on i tingué per a mestres en Tomás Bretón i Emilio Serrano (composició) i en Felip Pedrell en musicologia. Aconseguí premis d'harmonia (1902), piano (1904) i composició (1908). Fou mestre concertador en el Teatro Real des de 1909 a 1913, any aquest últim en què es doctorà en Història. Dos anys abans havia ingressat en el Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Successivament exercí, els càrrecs directius següents, en el Museu Arqueologic de Toledo (1911-13), en la secció de música de la Biblioteca Nacional (1915-1956). Des de 1918 fins a la guerra civil de 1936 fou crític de diversos diaris (La Jornada, La Tribuna i El Liberal) i director artístic de la revista Harmonia. Més tard, en el Conservatori (des de 1944) s'encarrega de la càtedra de Cultura Literària, que substitueix al morir Joaquín Turina (1951), per la de Composició i Formes Musicals, que aquest exercia. El 1953 era nomenat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Ferran.

Obres[modifica | modifica el codi]

Òperes[modifica | modifica el codi]

Peces simfòniques[modifica | modifica el codi]

  • Suite en la, Balada,
  • Cromos españoles,
  • Marcha española,
  • Egloga,
  • Maese Pérez, el organista, poema simfònic vers la legenda de (Gustavo Adolfo Bécquer),
  • Gacela de Almotamid,
  • Um miragre, (sobre les Cantigas d'Alfons X).
  • Tonadilla del Prado, per a banda,
  • Preludio y romanza, per a violí i orquestra,
  • Romanza, amb trompa solista,
  • Concierto lirico, per a piano i orquestra,
  • Danza cortesana y scherzo, per a orquestra de corda,

Veu i orquestra[modifica | modifica el codi]

  • Apolo, Teatro pictórico, Coplas de amores, amb text de Manuel Machado,
  • Tres canciones, El pelele, (tonada amb text de C. Rivas Cherif,
  • Siete canciones infantiles, per a cors i orquestra,
  • Elegia heroica, (Lope de Vega),
  • Himno universitario, Elogio a don Francisco Giner, (text de Manuel Machado),
  • La parábola del sembrador, de (Ricardo Gil), per a cors sols,
  • Camino de la Virgen pura,
  • Victorioso vuelve el Cid,
  • Campos de Galilea, per a quartet vocal,
  • Letrilla, sobre un poeta anonim del segle XVII

A més cal citar:

  • Quarteto plateresco, de cuerda, sobre temes salmatins,
  • Sonata, per a violí i piano,
  • Variaciones sobre un tema salmantino, per a piano solista i diverses cançons per a piano,

La seva obra musicològica comprèn un estudi sobre Los cuartetos de Manuel Canales y la música de cámara de su tiempo., una monografia sobre Don Blas de la Serna y el arte lírico-dramático de su tiempo i una altra sobre Manuel Fernández Caballero y los problemas de l'òpera española.

Aconseguí cinc vegades el premi nacional de Música (1911-1912-1932-1933 i 1935)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]