Julio María Sanguinetti Coirolo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Julio María Sanguinetti
Julio María Sanguinetti Coirolo

1 de març de 1985 – 1 de març de 1990
Precedit per Rafael Addiego Bruno
Succeït per Luis Alberto Lacalle

1 de març de 1995 – 1 de març de 2000
Precedit per Luis Alberto Lacalle
Succeït per Jorge Batlle
Dades biogràfiques
Naixement 6 de gener de 1936 (1936-01-06) (78 anys)
Uruguai Uruguai, Montevideo
Partit Partit Colorado (FB)
Cònjuge Marta Canessa
Professió Advocat

Julio María Sanguinetti Coirolo (Montevideo, Uruguai, 1936) és un advocat i polític uruguaià que fou President de la República en dues ocasions (1985-1990 i 1995-2000).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 6 de gener de 1936 a la ciutat de Montevideo, capital de l'Uruguai, en una família d'arrels italians. Va estudiar dret a la Universitat de la República, iniciant una breu carrera d'advocat a Montevideo.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Abans del Cop d'estat del 27 de juny de 1973

L'any 1963 aconseguí ser representant pel Partit Colorado a la Cambra de Representants de l'Uruguai, ocupant el seu seient durant tres legislatures. Posteriorment fou nomenat Ministre d'Indústria i Comerç (1969-1971) i d'Educació (1972) sota la presidència de Jorge Pacheco Areco. Com a Ministre d'Educació propicià l'any 1972 la Llei General d'Educació N. 14.101 que va introduir canvis substantius a la situació dels ens autònoms de l'Ensenyament de cada nivell (Primària, Secundària i Industrial) per a concentrar-los en el Consell Nacional d'Educació dependent del Poder Executiu. Aquesta Llei va donar la potestat a aquest consell de controlar i penar les activitats dels estudiants, pares, professors i funcionaris.[1]

El 1983 va ser escollit Secretari General del Partit Colorado i, conseqüentment, escollit candidat a la presidència. Va ser protagonista principal del Pacte del Club Naval amb els militars per a la sortida democràtica, al costat dels principals partits polítics de l'oposició, Front Ampli i la Unió Cívica, amb l'exclusió voluntària del Partit Nacional.[1]

Primera presidència[modifica | modifica el codi]

El seu primer mandat com a President de l'Uruguai fou entre l'1 de març de 1985 i l'1 de març de 1990, havent estat el primer president democràticament electe després de dotze anys de dictadura militar.

Durant el seu primer període a la presidència va promoure una llei d'amnistia general per a presos comuns i presos polítics que haguessin participat o no en la subversió (vegeu (Dictadura militar de l'Uruguai (1973-1985)), així com la votació de la "Llei de Caducitat de la Pretensió Punitiva d'Estat", coneguda com a "Llei de Caducitat", una llei d'amnistia per a funcionaris estatals acusats de violacions dels drets humans. La seva primera presidència és vista com un govern de transició que va prioritzar la pau interna i la tornada a l'ordre republicà.[1]

Segona presidència[modifica | modifica el codi]

Sanguinetti en una conferència a Comodoro, el 2010.

Sense poder-se presentar a una reelecció l'any 1990, hagué d'esperar-se fins al 1995 per tornar-se a presentar. El seu segon mandat inicià l'1 de març de 1995 i finalitzà l'1 de març de l'any 2000, sent succeït per Jorge Batlle Ibáñez. Si bé es van realitzar reformes liberals en l'economia i es va expandir l'abast de l'ensenyament als preescolars, la inestabilitat de la regió i en particular els efectes de la devaluació de la moneda brasilera van dur a l'Uruguai a una recessió en l'últim any del seu mandat.

Retir polític[modifica | modifica el codi]

L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Internacional Simón Bolívar, al costat del mexicà Samuel Ruiz García, concedit per la UNESCO i el govern de Veneçuela. El 2004 va ser escollit senador per la Llista 2000, una plataforma dins del Partit Colorado, al mateix temps que el seu partit obtenia la votació més baixa des de la seva creació. Actualment és un dels líders de l'oposició a l'administració del president Tabaré Vázquez. És permanent figura de consulta i assisteix a fòrums i conferències de caràcter polític i històric.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Julio María Sanguinetti Coirolo Centre d'Estudis i Documentació Internacional de Barcelona. Consultat el 7 de març de 2011 (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julio María Sanguinetti Coirolo Modifica l'enllaç a Wikidata