Julio Salvador y Díaz-Benjumea
.svg){kind=small}
Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Cadis, 22 de maig de 1910 - 22 de juny de 1987) va ser un militar i polític espanyol.
Biografia[modifica]
Va néixer a Cadis el 22 de maig de 1910. Durant la seva joventut va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, on va obtenir el grau de tinent en 1928. En produir-se el cop d'estat de 1936, que després donaria pas a la Guerra Civil es va unir al bàndol revoltat. Va ser un dels primers integrants de la Patrulla Blava i un dels pocs asos espanyols reconeguts, amb 24 enderrocaments confirmats durant el conflicte espanyol.
En 1938 va ser fet presoner per les tropes republicanes, i fou alliberat al final de la Campanya de Catalunya. Pels seus mèrits de guerra va ser condecorat amb la Medalla Militar Individual. Després de la guerra civil serà nomenat cap de l'Escola de Caça i en 1942 combatrà en la Segona Guerra Mundial en la Luftwaffe allistant-se en l'Esquadrilla Blava, unitat aèria de voluntaris espanyols, com a comandant de la 2a Esquadrilla.
Ja en 1969 va ser nomenat Ministre de l'Aire càrrec que va exercir fins a 1974. Va morir el 22 de juny de 1987 amb el grau de Tinent General.[2][3][4]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Governs d'Espanya 1931-2008
- ↑ La Patrulla azul
- ↑ Biografia a l'Arxiu Linz de la Transició espanyola
- ↑ BIografia Arxivat 2017-10-11 a Wayback Machine. al web del Ministeri de Defensa
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Daniel Lacalle Larraga |
Ministre de l'Aire 1969-1974 |
Succeït per: Mariano Cuadra Medina |
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| Vicepresident del Govern | ||
| Ministres | Tomás Garicano Goñi (Governació) • Alberto Monreal Luque (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • Gregorio López-Bravo de Castro (Afers Exteriors) • Antonio María de Oriol y Urquijo (Justícia) • Juan Castañón de Mena (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Adolfo Baturone Colombo (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Enric Fontana Codina (Comerç) • Federico Silva Muñoz/Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Vicente Mortes Alfonso (Habitatge) • José Luis Villar Palasí (Educació) • Alfredo Sánchez Bella (Informació i Turisme) • Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) • Laureà López Rodó (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals) | |
(← XI FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIII FRANCO) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) • | |
| Ministres | Carlos Arias Navarro (Governació) • Antonio Barrera de Irimo (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • José María Gamazo y Manglano (Presidència) • Laureà López Rodó (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Agustín Cotorruelo Sendagorta (Comerç) • Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • José Utrera Molina (Habitatge) • Julio Rodríguez Martínez (Educació) • Fernando de Liñán y Zofio (Informació i Turisme) • Cruz Martínez Esteruelas (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals) | |
(← XII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIV FRANCO) | ||