Carl Gustav Jung

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Jung)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carl Gustav Jung

Naixement 26 de juliol de 1875
Kesswil (Cantó de Turgòvia
Mort 6 de juny de 1961
Küsnacht (Cantó de Zuric)
Residència Suïssa
Nacionalitat Suïssa
Camp Psiquiatria, Psicologia, Psicoteràpia, Psicologia analítica
Institucions Burghölzli (Universitat de Zuric)
Assessor acadèmic   Eugen Bleuler, Sigmund Freud
Conegut per Inconscient col·lectiu, arquetip, individuació, sincronicitat, psicologia analítica

Carl Gustav Jung (Kesswil, cantó de Turgòvia, Suïssa, 26 de juliol de 1875 - Küsnacht, cantó de Zuric, 6 de juny de 1961) va ser un metge, psiquiatra, psicòleg i assagista suís, i va ser una figura clau en l'etapa inicial de la psicoanàlisi; posteriorment, va ser fundador de l'escola de psicologia analítica (també anomenada psicologia dels complexos i psicologia profunda).

Se'l relaciona sovint amb Sigmund Freud, que va ser col·laborador seu en els seus inicis. Carl Jung va ser un dels pioners de la psicologia profunda, i un dels estudiosos d'aquesta disciplina més llegits al segle XX. El seu estudi teòric i clínic va emfatitzar la connexió funcional entre l'estructura de la psique i la dels seus productes (és a dir, les seves manifestacions culturals). Això el va impulsar a incorporar en la seva metodologia nocions procedents de l'antropologia, l'alquímia, els somnis, l'art, la mitologia, la religió i la filosofia.

Carl Jung no va ser el primer en dedicar-se a l'estudi de l'activitat onírica. No obstant això, les seves contribucions a l'anàlisi dels somnis van ser molt extenses i molt influents. Va escriure una prolífica obra. Encara que durant gran part de la seva vida va centrar el seu treball en la formulació de teories psicològiques i en la pràctica clínica, també va aprofundir en altres camps de les humanitats, des de l'estudi comparatiu de les religions, la filosofia i la sociologia fins a la crítica de l'art i la literatura.

Taula de continguts

[edita] Biografia

[edita] Inicis

Fotografia de Carl Gustav Jung a l'edat de sis anys

Carl Gustav Jung va néixer l'any 1875 a Kesswil (Suïssa), en una família d'ascendència alemanya i de tradició eclesiàstica (el seu pare era pastor luterà). De nen era introvertit i molt solitari. Encara que la relació amb els seus pares era molt pròxima i afectuosa, des de ben petit va sentir certa decepció per la manera en què el seu pare abordava el tema de la fe, que considerava tristament precària. Durant la seva adolescència i joventut va ser un lector entusiasta, especialment captivat per l'obra literària de Goethe. També tenia un gran interès pels assajos de filòsofs com von Hartmann i Nietzsche. A la seva autobiografia, descriu l'apropament a l'obra d'aquest últim Així parlà Zaratustra com una experiència commovedora, només comparable a la inspirada pel Faust de Goethe.

Jung anhelava estudiar arqueologia a la universitat, però la seva família no tenia prou diners per enviar-lo més lluny que Basilea, on no impartien la carrera que desitjava, de manera que ell (contra els desitjos del seu entorn) va decidir estudiar medicina a la Universitat de Basilea, entre el 1894 i el 1900.

Gràfic de l'estudi empíric experimental El Mètode d'Associació, del 1910.

Jung, que abans era introvertit, es va transformar en un jove molt més vívid en el nou context acadèmic. Cap al final dels seus estudis, les seves lectures de Krafft-Ebing el van persuadir d'especialitzar-se en medicina psiquiàtrica. L'any 1900, com a part de la seva especialització en psiquiatria, va assistir a les classes de Pierre Janet a París. El 1902, va col·laborar amb Eugen Bleuler: tant Janet com Bleuler van ser pioners en aquesta disciplina. Més tard, va treballar al Burghölzli, un hospital psiquiàtric de Zuric que gaudia de gran reputació.

Tenint la base d'aquesta experiència clínica, Jung va dissenyar la prova d'associació de paraules que duu el seu nom.[1] Ja l'any 1905, va ser designat professor de psiquiatria a la Universitat de Zuric, i va publicar els dos volums dedicats a l'estudi de les associacions. El 1906, va redactar i va donar a conèixer la seva obra Sobre la Psicologia de la Dementia Praecox (que és el que després es coneixeria com a esquizofrènia), i va enviar una còpia del seu llibre a Freud, al que va seguir una intensa però conflictiva amistat entre ambdós.

[edita] Relació amb Freud

Carl Gustav Jung amb Freud l'any 1909

La seva relació amb Sigmund Freud es va consolidar a partir de l'any 1907. El 1908, Jung va participar al primer Congrés de Psicoanàlisi, celebrat a Salzburg. En aquesta ocasió, va ser nomenat director de la publicació Jahrbuch für psychoanalytische und psychopathologische Forschungen ("Anuari Internacional d'Investigació Psicològica i Psicoterapèutica").

L'any següent, va acompanyar Freud i Ferenczi en el seu viatge als Estats Units, on va impartir conferències a la Universitat de Clark a Worcester (Massachusetts), i va rebre un doctorat honoris causa. Va ser en aquests dies que Freud va nomenar Jung el seu "successor i príncep hereu". [2]

Congrés Psicoanalític Internacional de 1911, presidit per Jung (al centre, a la dreta de Freud)

Al Congrés de Nuremberg (1910), Jung va ser nomenat president de la recent fundada Associació Psicoanalítica Internacional (API). No obstant això, l'any següent, durant el Congrés Psicoanalític celebrat a Weimar, van aparèixer els primers símptomes de desacord a propòsit del concepte de libido.

Cap al 1912, en el curs de diverses conferències a Nova York, després que Jung publiqués Transformacions i Símbols de la Libido (Wandlungen und Symbole der Libido), la divergència teòrica havia arribat a nivells intolerables. Aviat es van enfrontar, cadascun atribuint a l'altre la incapacitat d'admetre el seu error.

Al mes de novembre de 1912 es va produir la darrera trobada personal entre els dos psicoanalistes. Ja al Congrés de Munic (1913) les diferències es van fer de coneixement públic. Jung va renunciar a seguir dirigint el Jahrbuch, mentre escrivia la Teoria de la Psicoanàlisi.

Manuscrit original de la carta de Freud a Jung (1913)

A continuació es reprodueix un extracte de la carta que Freud va enviar a Jung el 1913, enmig de la crisi que afectava la relació entre ambdós: la imatge correspon precisament a aquesta carta; part del text traduït és aquell que apareix ressaltat en l'original.

« El seu al·legat que tracto els meus seguidors com a pacients és evidentment fals.... És una convenció entre els analistes que cap de nosaltres no ha de sentir-se avergonyit de la seva pròpia neurosi.... Tanmateix, un [referint-se a Jung] que, mentre es comporta anormalment, segueix cridant que és normal dóna sosteniment a la sospita que li falta assumir la seva malaltia. En conseqüència, proposo que abandonem les nostres relacions personals enterament.  »

—Sigmund Freud, 1913. [3]

[edita] Escalada bèl·lica i postguerra

«America Facing Its Most Tragic Moment -- Dr. Carl Jung», New York Times, 29 de setembre del 1912

Seguidament, l'any 1914, el psiquiatra suís va dimitir del seu càrrec a l'Associació Psicoanalítica Internacional i va organitzar, juntament amb Alphonse Maeder, les bases de l'anomenada escola de Zuric. Després de l'episodi de ruptura, Jung va experimentar un període de turbulències emocionals, exacerbat per les notícies emergents de la Gran Guerra (Primera Guerra Mundial), que van tenir sobre ell un efecte devastador, encara que estava a la Suïssa neutral. Henri Ellenberger va qualificar l'experiència de Jung com a una "malaltia creativa" i la va comparar amb el mateix període per Freud, que va definir en termes de neurastènia i histèria.

Durant el curs de la primera postguerra, Jung es va convertir en un viatger del món, gràcies a la gran riquesa que va obtenir per les vendes dels seus llibres, honoraris i diners rebuts per haver arribat al status sènior a les institucions mèdiques per les quals treballava. Poc després, va recórrer àmpliament el nord d'Àfrica. A mitjans de la dècada del 1920, va visitar Nou Mèxic, on va prendre contacte amb grups nadius (en particular, els indis pueblo), i va conviure amb ells procurant conèixer de prop la seva cultura. Poc després, va partir cap a Kenya i Uganda. Va ser en aquesta etapa que Jung va escriure una de les seves obres fonamentals, i probablement la més coneguda entre totes les seves obres: Tipus Psicològics, en la qual va desenvolupar extensament la seva teoria de la personalitat.

[edita] Règim nazi i últims anys

El 1930, Jung va ser nomenat president honorari de l'Associació Alemanya de Psicoteràpia i, el 1933, professor de psicologia mèdica a la Universitat Politècnica Federal de Zuric. Després de l'ascens de Hitler al poder, aquell mateix any, l'esmentada associació, a la qual havien adherit diversos psicoterapeutes jueus, va ser dissolta i absorbida per una altra més gran, d'abast internacional, amb Jung com a president: la Societat Mèdica de Psicoteràpia.

El fet que Jung acceptés ser president honorari de la Societat Mèdica de Psicoteràpia i director de la Revista de Psicoteràpia (Zentralblatt fur Psychotherapie), ambdues de presumpta matriu nazi, ha estat utilitzat com un dels arguments al moment d'atribuir-se-li inclinacions pronazis i antisemites. Aquestes acusacions entelarien la seva carrera fins a la fi dels seus dies, a pesar dels desmentits, donant lloc a una discussió que encara avui roman irresolta.[4]

« Ja Freud em va acusar d'antisemitisme perquè em sentia incapaç d'experimentar el seu materialisme sense ànima. Amb aquesta pretensió d'ensumar per tot arreu l'antisemitisme els jueus acaben suscitant l'antisemitisme. No comprenc per què el jueu no pot admetre, tant com el pretès cristià, que quan es té una opinió sobre ell no se l'està criticant. ¿Per què s'ha de suposar sempre immediatament que es vol condemnar el poble jueu en el seu conjunt? (...) Considero que és una manera inadmissible de tancar veus a l'adversari. M'he entès molt bé amb els meus pacients i col·legues jueus en la majoria dels casos (...) Més d'una vegada per haver criticat a un alemany, aquest m'ha retret odiar els alemanys. Es massa fàcil voler dissimular la pròpia inferioritat darrere un prejudici polític (...) Vostè hauria de coneixer-me prou com per creure'm (...) capaç d'una ximpleria tan poc individual com el antisemitisme. Sap vostè de sobra que considero l'home en tant que persona i quant m'esforço sempre en arrancar-lo dels seus determinants col·lectius per fer d'ell un individu (...) El nacionalisme, per antipàtic que sigui, és un conditio sine qua non: simplement l'individu no ha d'enfonsar-se en ell (...) La pròxima calúmnia a intentar serà que sofreixo d'una total absència de convicció perquè no sóc ni antisemita ni nazi. Vivim uns temps desbordants de bogeria.  »

—Carta de Jung a J. Kirsch, 25 de desembre del 1934.[5]

L'any 1938, va dictar la Càtedra Terry (Terry Lectures) a la Universitat de Harvard, presentant el seu treball Psicologia i Religió (inclòs a Sobre la psicologia de la religió occidental i oriental). Pocs mesos després, esclataria la Segona Guerra Mundial. Va ser en aquells temps que va visitar l'Índia, on va renovar la seva agenda de prioritats, guiat per la convicció que havia de parar més atenció a l'espiritualitat d'Orient. Els seus treballs tardans mostren efectivament un profund interès en la tradició oculta d'aquest hemisferi i en el cristianisme esotèric i, especialment, en l'alquímia.

Ja l'any 1903, Jung s'havia casat amb Emma Rauschenbach, amb la qual tindria cinc fills. El matrimoni va perdurar fins la mort de la seva esposa al 1955, però tingueren moments de crisis, sobretot a causa de les relacions extramaritals que Jung va tenir amb Sabina Spielrein i Toni Wolff.

Jung va continuar publicant llibres fins al final de la seva vida, incloent-hi un treball pòstum que mostra el seu interès pels OVNIs com a fenòmens psicològics de masses: Un mite modern. De coses que es veuen en el cel (1958). També va disfrutar de la breu però fructífera amistat amb el mossèn catòlic Victor White, amb qui va mantenir correspondència després de la publicació del controvertit estudi sobre el Llibre de Job (titulat Resposta a Job).[6]

Carl Gustav Jung va morir el 6 de juny de 1961, després d'una breu malaltia, a la seva casa propera al llac de Zuric, al poblat de Küsnacht, a l'edat de 86 anys.

[edita] Llegat

[edita] Psicologia junguiana

Mandala del buda Shakyamuni, pintura tibetana: aquesta classe d'imatges esdevenen, segons Jung, un model arquetípic comú a totes les cultures.

Sovint es parla de la psicoanàlisi junguiana, però la denominació més correcta per referir-se a aquesta teoria i la seva metodologia és la Psicologia analítica o dels complexos. Encara que Jung era poc inclinat a fundar una escola de psicologia —se li atribueix la frase: Gràcies a Déu, sóc Jung; no un junguià—, de fet va desenvolupar un estil distintiu en la forma d'estudiar el comportament humà. Des dels seus primers anys, treballant en un hospital suís amb pacients psicòtics, i col·laborant amb Sigmund Freud i la comunitat psicoanalítica, va poder apreciar d'a prop la complexitat de les malalties mentals. Fascinat per tals experiències (i estimulat per les vicissituds de la seva vida personal) va dedicar la seva obra a l'exploració d'aquestes temàtiques.

Segons la seva postura, per captar totalment l'estructura i funció del psiquisme, era vital que la psicologia annexés el mètode experimental (heretat de les ciències naturals), les troballes proveïdes per les ciències humanes. El mite, els somnis i les psicopatologies constituïrien un espectre de continuïtat, manifestant in vivo trets singulars, que operen sistemàticament en les profunditats de la vida anímica inconscient. No obstant això, per Jung, l'inconscient per se és, per definició, incognoscible. L'inconscient és necessàriament inconscient— ironitzava. D'acord amb això, només podria ser après per mitjà de les seves manifestacions.

Tals manifestacions remeten, segons la seva hipòtesi, a determinats patrons, que va anomenar "arquetips". Jung va arribar a comparar els arquetips amb el que en etologia es denomina "patró de comportament" (o "pauta de comportament"), extrapolant aquest concepte, des del camp dels instints a la complexitat de la conducta humana finalista. [7] Els arquetips modelarien la forma que la consciència humana pogués experimentar el món i percebre's; a més, durien implícita la matriu de respostes possibles que és factible observar, en un moment determinat, en la conducta particular d'un subjecte. En aquest sentit, Jung sostenia que els arquetips actuen en tots els homes, cosa que li va permetre postular l'existència d'un "inconscient col·lectiu".

L'home accediria a aquesta dinàmica inconscient en virtut de l'experiència subjectiva d'aquests símbols, que és intervinguda profusament pels somnis, l'art, la religió, els drames psicològics representats en les relacions interpersonals, i els propòsits íntims. Jung defensava la importància d'aprofundir en el coneixement d'aquest llenguatge simbòlic per consolidar la preeminència de la consciència individual sobre les "potències" inconscients. En to poètic, sostenia que aquest procés d'individuació (principium individuationis) només és viable quan s'ha donat resposta a la pregunta: "Quin és el mite que tu vius?". [8] Considerava, d'altra banda, que aquests aspectes de la vida anímica estan relativament marginats del sistema de creences de la mentalitat moderna occidental.

« Cap ciència no substituirà mai el mite, i no es pot crear un mite a partir de cap ciència. Perquè no és que "Déu" sigui un mite, sinó que el mite és la revelació d'una vida divina en l'home. No som nosaltres que inventarem el mite, sinó que aquest ens parla com una Paraula de Déu.  »

—Citat per A. Jaffé. The Myth of Meaning (Baltimore, 1975), 373.[9]

[edita] Perspectiva

Carl Gustav Jung a l'edat de 35 anys

Des d'un nivell teòric, el començament de la separació de Jung respecte a Freud es va produir quan el primer va extrapolar el concepte de libido més enllà de les qüestions netament sexuals. La noció de "libido" que utilitzava el psiquiatra suís al·ludia més aviat a una idea d'energia psíquica "en abstracte", l'origen i la destinació de la qual no eren exclusivament sexuals. Jung ha estat prolífic per encunyar termes que ja són típics en la psicoanàlisi, i en la psicologia en general, com ara complex (i més específicament: complex d'Electra), introversió, extraversió, inconscient col·lectiu, arquetip i individuació.

Les seves investigacions sovint entraven en terrenys aparentment allunyats del seu, com l'alquímia (Psicologia i Religió, 1937; Psicologia i Alquímia, 1944), aprofundint en l'estudi de conceptes com "l'inconscient col·lectiu", "l'arquetip" (com a fonament per l'existència de mites universalment repetits), o "si-mateix" (ens diferent del "jo", que al·ludeix a la integritat del subjecte i abasta el seu inconscient). Va definir, així mateix, els tipus bàsics d'"introvertit" i "extravertit". L'heterodòxia d'aquest autor li ha valgut judicis contraposats, que abasten des de la indiferència a l'admiració.

Com ja s'ha dit, un concepte clau en la seva obra és el de "l'inconscient col·lectiu", que Jung considerava constituït per arquetips. Exemples d'aquests arquetips són la "màscara", l'"ombra, la "bèstia", la "bruixota", l'"heroi", l'"ànim" i l'"ànima". També identificava com arquetípics certes imatges en concret, com les representacions del mandala. Per elaborar el seu concepte d'arquetip, Jung es va inspirar en la reiteració de motius o temes en diverses mitologies de les més remotes cultures; va creure haver trobat temes comuns inconscients, que la humanitat va reiterar amb poques variants, segons les circumstàncies.

« Malgrat que som homes de la nostra pròpia vida personal som, també d'altra banda, en gran manera, representants, víctimes i promotors d'un esperit col·lectiu, la vida dels quals equival, a segles. Podem certament imaginar una vida a la mesura dels nostres propis desitjos i no descobrir mai que vam ser, en suma, comparses del teatre del món. Tanmateix, existeixen fets que certament ignorem, però que influeixen en la nostra vida i això tant més com més ignorats són.  »

—Carl Gustav Jung. Recuerdos, sueños, pensamientos.[10]

[edita] Influència

S'ha criticat Jung per la seva presumpta adhesió a un neolamarckisme. Moltes vegades se li ha atribuït la noció que els arquetips han estat caràcters adquirits, que després han pogut heretar-se, en la línia de tesis com les de Mitxurin i Lisenko. No obstant això, el propi Jung va emfatitzar que tals interpretacions dels seus postulats eren incorrectes.

  Extraversió Obertura a la
experiència		 Afabilitat Minuciositat Estabilitat
emocional
E-I 0,65 0,06 -0,37 -0,15 0,31
S-N 0,12 -0,56 0,34 0,37 0,06
T-F 0,19 -0,25 -0,21 0,09 0,07
J-P 0,18 -0,15 0,10 0,55 0,08
Com més proper és el nombre a 1,0 o -1,0, més alt és el grau de correlació.

Els conceptes potser més reconeguts de la psicologia junguiana són els d'introversió i extraversió, manats de la seva teoria dels "tipus psicològics". La teoria va tenir bastant acceptació, consolidant les bases pel desenvolupament ulterior de proves psicomètriques, mitjançant les quals es procura valorar, en termes quantitatius, les característiques psicològiques dels individus. Les més importants són el MBTI (acrònim anglès de Myers-Briggs Type Indicator —"Inventari tipològic de Myers-Briggs") i Socionics; a més de la bateria de test de David Keirsey.[11] A la dreta, es mostren resultats sorgits de correlacionar els tipus psicològics i cinc grans trets de la personalitat, avaluats en proves estàndard. [12]

Sobre els mandala (com sobre d'altres simbolitzacions que es poden trobar a l'alquímia, al gnosticisme, al ioga, a l'esoterisme i a la mitologia), Jung els considerava representacions d'origen inconscient per un procés d'individuació, és a dir, perquè cada ésser humà ompli el seu si-mateix (en alemany: Selbst). En aquest terreny, destaquen els seus treballs en coordinació amb altres figures de renom, com els realitzats amb el sinòleg Richard Wilhelm en el llibre xinès de ioga taoista El Secret de la Flor d'Or; o amb Károly Kerényi, en Assajos sobre la Ciència de la Mitologia; i fins i tot l'intercanvi d'idees en la seva correspondència amb el filòsof budista zen japonès, Daisetz Teitaro Suzuki. La influència de Jung es va fer extensiva a importants referents en diversos camps de la cultura, des del pintor Wifredo Lam al filòsof Gaston Bachelard, incloent-hi l'escriptor Hermann Hesse (la influència és patent, per exemple, en l'obra Demian d'aquest últim), el filòleg Ernst Robert Curtius, el psicòleg conductista Hans Eysenck, i l'assagista Joseph Campbell, famós pels seus estudis sobre mitologia i història de les religions. Així mateix, va ser inspirador i participant en els col·loquis del Cercle d'Eranos.

Jung va intentar donar base científica a diversos dels seus postulats, encara que en molts casos no va trobar els mitjans per assolir-ho. Això és el que intentava quan va plantejar el principi de sincronicitat (principi pel qual alguns pretenen explicar la suposada eficàcia dels sortilegis). Contrariant al que molts suposen, en la mateixa obra que va presentar aquesta hipòtesi (La Interpretació de la Naturalesa i la Psique, treball conjunt amb el físic Wolfgang Ernst Pauli), Jung descartava de ple la solvència metodològica de disciplines com l'astrologia. Gran part dels moviments que en l'actualitat es denominen "junguians" (particularment aquells que han assimilat les creences New Age), defensen arguments que estarien en oberta contradicció amb les idees originals de l'autor.

A més de les seves importants aportacions a la psicologia, la influència de Jung s'ha estès a altres camps a vegades més inesperats. Un exemple és la seva col·laboració indirecta amb la gènesi de la coneguda agrupació d'Alcohòlics Anònims. Un pacient seu, Rowland H., patia alcoholisme crònic, i quan tots els altres mètodes van fallar, Jung li va comunicar que la seva recuperació era pràcticament impossible tret que ho enfoqués des d'un punt de vista centrat en l'espiritualitat i l'experiència mística. Rowland va seguir aquest consell i va redescobrir el cristianisme evangèlic, difonent després de la seva recuperació aquestes idees entre persones afligides d'alcoholisme, entre elles el que seria el futur cofundador d'Alcohòlics Anònims, Bill Wilson.

[edita] Crítica a les seves tesis

  • Les idees de Jung van ser criticades per Freud i per la seva escola de psicoanàlisi. La crítica es dirigeix sobretot contra el concepte de l'inconscient de Jung, que a la psicologia analítica de Jung es tracta àmpliament de terme, de manera que la majoria de psicoanalistes qüestionaven que determinades facilitats poguessin ser trobades en el sentit de l'aprenentatge de l'arquetip. La psicoanàlisi veu els continguts de l'inconscient determinats tan sols a través del desenvolupament personal de l'individu. Encara que les dues escoles de la psicologia profunda són bastant iguals en molts aspectes, hi ha hagut i encara hi ha desacord en molts aspectes. Els dos corrents de la psicologia profunda ara es van tornant a apropar a poc a poc una altra vegada.[13] Mentre que l'obra de Freud va tenir una gran influència en les humanitats, les idees de Jung només van influir-hi parcialment i sense prendre's com un sistema. Així per exemple, els seus conceptes d'"ànim" i "ànima" han estat qüestionats en els debats feministes.
  • La crítica a la psicologia profunda se centra sobretot en la línia d'altres paradigmes psicològics. Es critica que les teories i models de la psicologia profunda es troben a través de mètodes "no científics". Altres paradigmes psicològics es basen, per exemple, en la psicologia de la consciència i la conducta. Això significa que les pressuposicions fonamentals d'aquest paradigma són empíriques en alguns mètodes especials, punts de vista i resultats; estadísticament verificables, així com experimentalment reproduïbles i per tant comprensibles.

Avui es pot demostrar un concepte similar al de l'inconscient de la psicologia profunda mitjançant mètodes d'investigació en la recerca del cervell. També molts psicòlegs especialistes en la consciència (cognitivismes) accepten que hi ha un inconscient. Tanmateix, posen en dubte algunes conclusions concretes de la psicologia profunda referents al contingut i l'estructura de l'inconscient com l'aprenentatge de l'arquetip. La idea de la sincronicitat que Jung va desenvolupar conjuntament amb el famós físic Wolfgang Pauli es considera avui refutada des d'un punt de vista científic. Jung va aplicar la idea, encara que va reconèixer que científicament la sincronicitat encara no estava prou corroborada.

[edita] Obra completa

A. Obra completa [14][15]

Volum 1 - Psychiatrische Studien ("Estudis psiquiàtrics")

  1. Sobre la psicologia i patologia dels anomenats fenòmens ocults (1902)
  2. Sobre la paralèxia histèrica (1904)
  3. Criptomnèsia (1905)
  4. Sobre la distímia maníaca (1903)
  5. Un cas d'estupor histèric en una dona a la presó preventiva (1902)
  6. Sobre simulació del trastorn mental (1903)
  7. Peritatge mèdic sobre un cas de simulació de trastorn mental (1904)
  8. Peritatge arbitral sobre dos peritatges psiquiàtrics contradictoris (1906)
  9. Sobre el diagnòstic forense (1905)

Volum 2 - Experimentelle Untersuchungen ("Investigacions experimentals")

  1. Investigacions experimentals sobre les associacions de subjectes sans (C. G. Jung i F. Riklin, 1904/1906)
  2. Anàlisi de les associacions d'un epilèptic (1905/1906)
  3. Sobre el temps de reacció en l'experiment d'associació (1905/1906)
  4. Observacions experimentals sobre la facultat de recordar (1905)
  5. Psicoanàlisi i experiment d'associació (1905/1906)
  6. El diagnòstic psicològic forense (1906/1941)
  7. Associació, somni i símptoma histèric (1906/1909)
  8. El significat psicopatològic de l'experiment d'associació (1906)
  9. Sobre els trastorns de reproducció en l'experiment d'associació (1907/1909)
  10. El mètode d'associació (1910)
  11. La constel·lació familiar: Investigacions psicofísiques (1910)
  12. Sobre els fenòmens psicofísics concomitants en l'experiment d'associació (1907)
  13. Investigacions psicofísiques amb el galvanòmetre i el pneumatòfors en subjectes normals i malalts mentals (C. G. Jung i F. Peterson, 1907)
  14. Noves investigacions sobre el fenomen galvànic i la respiració en subjectes normals i malalts mentals (C. G. Jung i C. Ricksher, 1907)
  15. Dades estadístiques de l'aïllament de reclutes (1906)
  16. Nous aspectes de la psicologia criminal (1906/1908)
  17. Els mètodes d'investigació psicològica usuals en la Clínica Psiquiàtrica de la Universitat de Zuric (1910)
  18. Breu panorama de la teoria dels complexos (1913)
  19. Sobre el diagnòstic psicològic forense: l'experiment forense en el procés judicial davant el jurat en el cas Näf (1937)

Volum 3 - Psychogenese der Geisteskrankheiten ("Psicogènesi de les malalties mentals")

  1. Sobre la psicologia de la dementia praecox: un assaig (1907)
  2. El contingut de les psicosis (1908/1914), inclou suplement sobre la comprensió psicològica dels processos patològics
  3. Crítica del llibre d'E. Bleuler (1911)
  4. Sobre el significat de l'inconscient en psicopatologia (1914)
  5. Sobre el problema de la psicogènesis en les malalties mentals (1919)
  6. Malalties mentals i ànima ("Malalts mentals curables?") (1928)
  7. Sobre la psicogènesi de l'esquizofrènia (1939)
  8. Consideracions recents sobre l'esquizofrènia (1956/1959)
  9. L'esquizofrènia (1958)

Volum 4 - Freud und die Psychoanalyse. ("Freud i la psicoanàlisi")

  1. La doctrina de Freud sobre la histèria: rèplica a la crítica d'Aschaffenburg (1906)
  2. La teoria freudiana de la histèria (1908)
  3. L'anàlisi dels somnis (1909)
  4. Una contribució a la psicologia del rumor (1910/1911)
  5. Una contribució al coneixement dels somnis amb números (1910/1911)
  6. Ressenya crítica del llibre de Morlón Prince The Mechanism and Interpretation of dreams (1911)
  7. Sobre la crítica a la psicoanàlisi (1910)
  8. Sobre la psicoanàlisi (1912)
  9. Assaig d'exposició de la teoria psicoanalítica (1913/1955)
  10. Aspectes generals de la psicoanàlisi (1913)
  11. Sobre la psicoanàlisi (1916)
  12. Qüestions terapèutiques actuals (Correspondència Jung/Löy) (1914)
  13. Pròlegs dels Collected papers on Analytical Psychology (1916/1917/1920)
  14. El significat del pare per la destinació de l'individu (1909/1949)
  15. Introducció al llibre de W. Kranefeldt Die Psychoanalyse (1930)
  16. La contraposició entre Freud i Jung (1929)

Volum 5 - Symbole der Wandlung ("Símbols de transformació") (1952) [Reelaboració del llibre Transformacions i símbols de la libido (1912)]

Volum 6 - Psychologische Typen ("Tipus psicològics")

  1. Tipus psicològics (1921/1960)
  2. Sobre la qüestió dels tipus psicològics (1913)
  3. Tipus psicològics (1923)
  4. Tipologia psicològica (1928)
  5. Tipologia psicològica (1936)

Volum 7 - Zwei Schriften über Analytische Psychologie ("Dos escrits sobre psicologia analítica")

  1. Sobre la psicologia de l'inconscient (1917/1926/1943)
  2. Les relacions entre el jo i l'inconscient (1928)
  3. Nous rumbs de la psicologia (1912)
  4. L'estructura de l'inconscient (1916)

Volum 8 - Die Dynamik des Unbewußten ("La dinàmica de l'inconscient")

  1. Sobre l'energètica de l'ànima (1928)
  2. La funció transcendent (1916/1957)
  3. Consideracions generals sobre la teoria dels complexos (1934)
  4. El significat de la constitució i l'herència per la psicologia (1929)
  5. Determinants psicològics del comportament humà (1936/1942)
  6. Instint i inconscient (1919/1928)
  7. L'estructura de l'ànima (1927/1931)
  8. Consideracions teòriques sobre l'essència del psíquic (1947/1954)
  9. Punts de vista generals sobre la psicologia dels somnis (1916/1948)
  10. De l'essència dels somnis (1945/1948)
  11. Els fonaments psicològics de la creença en els esperits (1920/1948)
  12. Esperit i vida (1926)
  13. El problema fonamental de la psicologia actual (1931)
  14. Psicologia analítica i cosmovisió (1928/1931)
  15. Realitat i suprarrealitat (1933)
  16. El punt d'inflexió de la vida (1930/31)
  17. Ànima i mort (1934)
  18. La sincronicitat com el principi de connexions causals (1952)
  19. Sobre la sincronicitat (1952)

Volum 9/1 - Die Archetypen und der kollektive Unbewußte ("Els arquetips i l'inconscient col·lectiu")

  1. Sobre els arquetips de l'inconscient col·lectiu (1934/1954)
  2. Sobre el concepte d'inconscient col·lectiu (1936)
  3. Sobre l'arquetip amb especial consideració del concepte d'ànima (1936/1954)
  4. Els aspectes psicològics de l'arquetip de la mare (1939/1954)
  5. Sobre el renéixer (1940/1950)
  6. Sobre la psicologia de l'arquetip del nen (1940)
  7. Sobre l'aspecte psicològic de la figura de la Core (1941/1951)
  8. Sobre la fenomenologia de l'esperit en els contes populars (1946/1948)
  9. Sobre la psicologia de la figura del murri (1954)
  10. Consciència, inconscient i individuació (1939)
  11. Sobre l'empirisme del procés de individuació (1934/1950)
  12. Sobre el simbolisme del mandala (1938/1950)
  13. Mana-les (1955)

Volum 9/2 - Aion (1951)

Volum 10 - Zivilisation im Übergang ("Civilització en transició")

  1. Sobre l'inconscient (1918)
  2. Ànima i terra (1927/1931)
  3. L'home arcaic (1931)
  4. El problema anímic de l'home modern (1928/1931)
  5. Sobre el problema amorós de l'estudiant universitari (1928)
  6. La dona a Europa (1927)
  7. El significat de la psicologia pel present (1933/1934)
  8. Sobre la situació actual de la psicoteràpia (1934)
  9. Pròleg al llibre Reflexions sobre la història actual (1946)
  10. Wotan (1936/1946)
  11. Després de la catàstrofe (1945/1946)
  12. El problema de l'ombra (1946/1947)
  13. Epíleg a Reflexions sobre la història actual (1946)
  14. Present i futur (1957)
  15. Un mite modern. De coses que es veuen al cel (1958)
  16. La consciència moral (1958)
  17. El bé i el mal en la Psicologia Analítica (1959)
  18. Pròleg al llibre de Toni Wolf Studien zu C. G. Jungs Psychologie (1959)
  19. El significat de la línia suïssa en l'espectre d'Europa (1928)
  20. L'alba d'un món nou. Ressenya del llibre d'H. Keyserling: Amerika. Der Aufgang einer neuen Welt (1930)
  21. Ressenya d'H. Keyserling La révolution mondiale et la responsabilité de l'esprit (1934)
  22. Complicacions de la psicologia nord-americana (1930)
  23. El món ensomiador de l'Índia (1939)
  24. El que l'Índia pot ensenyar-nos (1939)
  25. Apèndix: Nou comunicacions breus (1933-1938)

Volum 11 - Zur Psychologie westlicher und östlicher Religion ("Sobre la psicologia de la religió occidental i de la religió oriental")

  1. Psicologia i religió (Terry lectures) (1938/1940)
  2. Assaig d'interpretació psicològica del dogma de la Trinitat (1942/1948)
  3. El símbol de la transsubstanciació a la missa (1942/1954)
  4. Pròleg al llibre de V. White God and the Unconscious (1952)
  5. Pròleg al llibre de Z. Werblowsky Lucifer and Prometeus (1952)
  6. Germà Klaus (1933)
  7. Sobre la relació de la psicoteràpia amb l'adreça espiritual (1932/1948)
  8. Psicoanàlisi i adreça espiritual (1928)
  9. Resposta a Job (1952) :Religió oriental
  10. Comentari psicològic al Llibre Tibetà del Gran Alliberament (1939/1955)
  11. Comentari psicològic al Llibre Tibetà dels Morts (1935/1960)
  12. El ioga i Occident (1936)
  13. Pròleg al llibre de D. T. Suzuki El Gran Alliberament. Introducció al budisme zen (1939/1958)
  14. Sobre la psicologia de la meditació oriental (1943/1948)
  15. Sobre el santó hindú. Introducció al llibre d'H. Zimmer Der Weg zum Selbst (1944)
  16. Pròleg a I Ching (1950)

Volum 12 - Psychologie und Alchemie ("Psicologia i alquímia") (1944)

Volum 13 - Studien über alchemistische Vorstellungen ("Estudis sobre representacions alquímiques")

  1. Comentari al llibre El secret de la Flor d'Or (1929)
  2. L'esperit Mercurius (1943/1948)
  3. Les visions del "Zosime" (1938/1954)
  4. Paracels com a fenomen espiritual (1942)
  5. L'arbre filosòfic (1945/1954)

Volum 14 - Mysterium Coniunctionis ("Mysterium coniunctionis: investigació sobre la separació i la unió dels oposats anímics en l'alquímia") (1955-56)

Volum 15 - Über das Phänomen des Geistes in Kunst und Wissenschaft ("Sobre el fenomen de l'esperit en l'art i en la ciència")

  1. Paracels (1929)
  2. Paracels com a metge (1941/1942)
  3. Sigmund Freud com a fenomen històric-cultural (1932)
  4. Sigmund Freud. Necrologia (1939)
  5. En memòria de Richard Wilhelm (1930
  6. Sobre la relació de la psicologia analítica amb l'obra d'art poètica (1922)
  7. Psicologia i literatura (1930/1950)
  8. Ulisses: un monòleg (1932)
  9. Picasso (1932)

Volum 16 - Praxis der Psychotherapie ("La pràctica de la psicoteràpia: contribucions al problema de la psicoteràpia i a la psicologia de la transferència")

  1. Consideracions de principi sobre la psicoteràpia pràctica (1935)
  2. Què és la psicoteràpia? (1935)
  3. Alguns aspectes de la psicoteràpia moderna (1930)
  4. Metes de la psicoteràpia (1931)
  5. Els problemes de la psicoteràpia moderna (1929)
  6. Psicoteràpia i cosmovisió (1943/1946)
  7. Medicina i psicoteràpia (1945)
  8. La psicoteràpia en l'actualitat (1945/1946)
  9. Qüestions fonamentals de psicoteràpia (1951): Problemes especials de la Psicoteràpia
  10. El valor terapèutic de l'abreacció (1921/1928)
  11. L'aplicabilitat pràctica de l'anàlisi dels somnis (1934)
  12. La psicologia de la transferència (1946)

Volum 17 - Über die Entwicklung der Persönlichkeit ("Sobre el desenvolupament de la personalitat")

  1. Sobre els conflictes de l'ànima infantil (1910/1946)
  2. Introducció al llibre de F. G. Wickes: Analyse der Kinderseele (1927/1931)
  3. Sobre el desenvolupament i l'educació del nen (1928)
  4. Psicologia analítica i educació (1926/1946)
  5. El nen superdotat (1943)
  6. El significat de l'inconscient per l'educació individual (1928)
  7. Sobre la vinguda de la personalitat (1934)
  8. El matrimoni com a relació psicològica (1925)

Volum 18/1 - Das symbolische Leben ("La vida simbòlica")

  1. Sobre els fonaments de la psicologia analítica (1935)
  2. Símbols i interpretació de somnis (1961)
  3. La vida simbòlica (1939). Complements als volums 1, 3 i 4 de l'Obra Completa

Volum 18/2 - Das symbolische Leben ("La vida simbòlica") Complements als volums 5 i 7 al 17 de l'Obra Completa

Volum 19 - Bibliographie (Bibliografia)

  • Els escrits publicats de C. G, Jung
  • Obres originals i traduccions
  • L'Obra Completa de C. G. Jung
  • Seminaris de C. G. Jung

Volum 20 - Índexs generals de l'obra completa

B. Seminaris

  • Conferències al Club Zofingia [1896-1899] (1983)
  • Anàlisi de somnis [1928-30] (1984)
  • Somnis infantils [1936-41] (1987)
  • Sobre el Zaratustra de Nietzsche [1934-39] (1988)
  • Psicologia Analítica ([1925] (1989)
  • La psicologia del ioga kundalini ([1932] 1996)
  • Visions ([1930-1934] 1998)

C. Autobiografia

  • Records, somnis, pensaments (amb A. Jaffé) (1961)

D. Epistolari

  • Cartes I [1906-1945] (1972)
  • Cartes II [1946-1955] (1972)
  • Cartes III [1956-1961] (1973)
  • Correspondència Freud/Jung (1974)

E. Entrevistes

  • Converses amb Carl Jung i reaccions de. Adler d'I. Evans (The Houston films) (1946)
  • Trobades amb C. G.Jung (1975) (Inclou, millorat, el títol anterior)

[edita] Referències

v • d • e
Notes i Referències
  1. ↑ Jung, Carl G. (1910). «The Association Method». American Journal of Psychology, 31, 219-69. Disponible en línia(anglès)
  2. ↑ Freud, Sigmund. Carta a Jung (16 d'abril de 1909): Correspondència S. Freud, C. G. Jung. Madrid: Ed. Taurus, 1978.
  3. ↑ Freud, Sigmund. Carta a Jung (3 de gener de 1913). Manuscript Division, Library of Congress. Disponible en línea (anglès).
  4. ↑ Per aprofundir en el tema i com exemple dels punts de vista oposats, pot consultar-se l'article Els intel·lectuals i el poder , Disponible en línia. (castellà)
  5. ↑ Obra Completa de Carl Gustav Jung. Volum I0. Civilización en transición. Introducción a la edición española. Enrique Galán Santamaría. Pàgines 27 i 28. Vegeu sobre l'antisemitisme la secció 2. La catástrofe, pàgines 25-36. Madrid: Editorial Trotta, 2001. ISBN 9788481644036.
  6. ↑ Lammers, A. C. & Cunningham, A. (editores). . cartoné/ rústica. Routledge: Philemon series, 2007. ISBN 9781583911945/ ISBN 9781583911952. 
  7. ↑ Jung, Carl Gustav. Símbolos de transformación (edició revisada i augmentada de Transformaciones y símbolos de la líbido). Buenos Aires: Paidós, 1993, pàgina 171. ISBN 84-7509-138-5
  8. ↑ Jung, Carl Gustav. Símbolos de transformación (ja citada), pàgina 17.
  9. ↑ Inclòs a Harry Oldmeadow. Mircea Eliade y Carl G. Jung, 32-33.
  10. ↑ Carl Gustav Jung. Recuerdos, sueños, pensamientos, pàgina 114.
  11. ↑ L'MBTI fou desenvolupat per Katharine Briggs i Isabel Briggs Myers (mare i filla, respectivament). La primera va iniciar el treball el 1923, quan va establir contacte amb la versió recent traduïda al anglès dels Tipus Psicològics de Jung. Aquesta teoria s'ha tornat molt popular des de la dècada del 1930. Segons Consulting Psychologists Press, editor de l'instrument, més de dos milions de persones van fer la prova, tan sols als EUA, durant l'any 1999.
  12. ↑ Conn, Steven R: Sixteen Pf Fifth Edition Technical Manual. Institute for Personality & Ability Testing, 1994. ISBN 0918296226

    Abreviatures

    E = Extravertit
    I = Introvertit
    S = Sensorial
    N = Intuïtiu
    T = Racional
    F = Emocional
    J = Qualificador
    P = Perceptiu
  13. ↑ A. Samuels, Jung und seine Nachfolger Klett Kotta, Stuttgart 1989
  14. ↑ Gran Part de l'obra de Jung va ser escrita en alemany i en tot cas, alguna obra en anglès.
  15. ↑ Malauradament, no hi ha cap obra de les tesis de Jung en català.

[edita] Bibliografia

[edita] Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Carl Gustav Jung
Wikiquote A Viquidites hi ha frases fetes, frases cèlebres i proverbis relatius a Carl Gustav Jung

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Carl_Gustav_Jung»