Juràssic
 Aquest article forma part de la sèrie Fanerozoic Les xifres són les dates d'inici dels períodes expressats en milions d'anys. |
| Paleozoic |
| Cambrià 542,0 ± 1,0 |
| Ordovicià 488,3 ± 1,7 |
| Silurià 443,7 ± 1,5 |
| Devonià 416,0 ± 2,8 |
| Carbonífer 359,2 ± 2,5 |
| Permià 299,0 ± 0,8 |
| Mesozoic |
| Triàsic 251,0 ± 0,4 |
| Juràssic 199,6 ± 0,6 |
| Cretaci 145,5 ± 4,0 |
| Paleogen |
| Paleocè 65,5±0,3 |
| Eocè 55,8±0,2 |
| Oligocè 33,9±0,1 |
| Neogen |
| Miocè 23,03 ± 0,05 |
| Pliocè 5,332 ± 0,005 |
| Quaternari |
| Plistocè 1,806 ± 0,005 |
| Holocè 0,011430 ± 0,00013 |
El Juràssic és un període geològic que s'estén des de fa uns 200 milions d'anys en acabar el Triàsic, fins fa uns 146 milions d'anys en començar el Cretaci. Com en altres períodes geològics, les capes rocoses que en marquen el principi i el final estan ben identificades, però les dates exactes són incertes per uns 5-10 milions d'anys. El Juràssic constitueix el període mitjana de l'era Mesozoica, també coneguda com l'Edat dels dinosaures. El principi del període està marcat per l'esdeveniment d'extinció Triàsic-Juràssic.
El Juràssic va ser anomenat per Alexandre Brongniart per els extensos floriments de calcària marina de la serralada del Jura a la regió on conflueixen Alemanya, França i Suïssa.
Taula de continguts |
Divisions [modifica]
| Període | Sèrie | Estage | Edat (Ma) | |
|---|---|---|---|---|
| Cretaci | Inferior | Berriasià | més recent | |
| Juràssic | Superior | Titonià | 145,5–150,8 | |
| Kimmeridgià | 150,8–155,7 | |||
| Oxfordià | 155,7–161,2 | |||
| Mitjà | Cal·lovià | 161,2–164,7 | ||
| Bathonià | 164,7–167,7 | |||
| Bajocià | 167,7–171,6 | |||
| Aalenià | 171,6–175,6 | |||
| Inferior | Toarcià | 175,6–183,0 | ||
| Pliensbachià | 183,0–189,6 | |||
| Sinemurià | 189,6–196,5 | |||
| Hettangià | 196,5–199,6 | |||
| Triàsic | Superior | Retià | més antic | |
| Subdivisió del sistema Juràsic segons IUGS, el juliol del 2009. | ||||
El Juràssic es divideix normalment en Inferior, mitjana i Superior, també conegudes com Lias, Dogger i Malm. Els estatges faunals ordenats de més recent a més antic són:
| Juràssic Superior | |
| Titonià | (150,8 ± 4,0 – 145,5 ± 4,0 milions d'anys |
| Kimmeridgià | (155,7 ± 4,0 – 150,8 ± 4,0 milions d'anys) |
| Oxfordià | (161,2 ± 4,0 – 155,7 ± 4,0 milions d'anys) |
| Juràssic mitjana | |
| Cal·lovià | (164,7 ± 4,0 – 161,2 ± 4,0 milions d'anys) |
| Bathonià | (167,7 ± 3,5 – 164,7 ± 4,0 milions d'anys) |
| Bajocià | (171,6 ± 3,0 – 167,7 ± 3,5 milions d'anys) |
| Aalenià | (175,6 ± 2,0 – 171,6 ± 3,0 milions d'anys) |
| Juràssic Inferior | |
| Toarcià | (183,0 ± 1,5 – 175,6 ± 2,0 milions d'anys) |
| Pliensbachià | (189,6 ± 1,5 – 183,0 ± 1,5 milions d'anys) |
| Sinemurià | (196,5 ± 1,0 – 189,6 ± 1,5 milions d'anys) |
| Hettangià | (199,6 ± 0,6 – 196,5 ± 1,0 milions d'anys) |
Paleogeografia [modifica]
Durant el Juràssic inferior, el supercontinent Pangea es dividí en Nord-amèrica, Euràsia i Gondwana. El primitiu oceà Atlàntic i el mar de Tetis eren encara relativament estrets. Cap al Juràssic tardà, el continent meridional, Gondwana, començà a fragmentar-se. El clima era càlid i sense indicis de glaciació. Com al Triàsic, no sembla que hi hagués cap massa terrestre a prop dels pols, i no hi havia cap casquet polar extens. El registre geològics del Juràssic està ben exposat a l'oest d'Europa, on s'hi troben seqüències marines al llarg de les costes. Un mar (epicontinental) anomenat mar Sundance cobria parts de les planes del nord dels Estats Units i el Canadà. Molts dels jaciments juràssics a Nord-amèrica són continentals. També es troben jaciments juràssics importants a Rússia, Índia, Sud-amèrica, Japó, Australàsia i el Regne Unit.
Clima i vegetació [modifica]
El Juràssic es caracteritza per tenir un clima humit, i les seves condicions càlides van influenciar fins i tot a les zones polars. En l'àmbit de la vegetació, s'han trobat restes de coníferes de varietats subtropicals.
Animals [modifica]
Durant el Juràssic, les formes de vida més avançades al mar foren els peixos i rèptils marins. Aquests últims incloïen els ictiosaures, plesiosaures i cocodrils marins de les famílies dels teleosàurids i metriorínquids.
En el món dels invertebrats hi aparegueren diversos nous grups, tals com:
- foraminífers i calpionèlids planctònics, que tenen una gran rellevància estratigràfica;
- rudistes, una varietat de bivalves formadora d' esculls;
- belemnites; i
- braquiòpodes dels grups terebratúlid i rinquonèlid.
Els ammonits (cefalòpodes amb closca) van ser particularment comuns i diversos, formant 62 biozones.
A la terra ferma, els grans rèptils arcosaures continuaren dominant. Grans dinosaures herbívors (sauròpodes) habitaven la terra, alimentant-se de canyes, falgueres i ciques. Eren presa dels grans teròpodes (ceratosaure, al·losaure o megalosaure). Durant el Juràssic tardà les primeres aus evolucionaren dels petits dinosaures celurosaures. Tots ells eren saurisquis. En contrast, els dinosaures ornitisquis foren menys predominants, tot i que alguns, com l'estegosaure i els petits ornitòpodes tingueren papers importants com a herbívors petits i mitjans-grans (tot i que no tant com els sauròpodes). A l'aire, els pterosaures esdevingueren comuns, omplint molts nínxols ecològics ara en possessió de les aus.
Vegeu també [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juràssic |
