Jurament per les Illes
El Jurament per les Illes, Jurament de la Unió o Privilegi d'Unió d'Aragó i Mallorca fou un jurament instituït per Pere el Cerimoniós per als seus successors arran de la reannexió del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó (1343-1349) i en virtut del qual el Regne de Mallorca amb les illes adjacents i els comtats del Rosselló i Cerdanya no es podien separar mai del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya. Aquest jurament que havia de fer el rei fou trencat per Felip IV de Castella amb el Tractat dels Pirineus (1659) i per Felip V de Castella amb el Tractat d'Utrecht (1713).
Taula de continguts |
[modifica] Antecedents
L'any 1230 el rei Jaume I d'Aragó el Conqueridor s'havia compromès a no segregar mai Mallorca de la Corona d'Aragó, d'acord amb la Carta de Franquesa. Però en la revisió de la Carta de l'any 1257 es va llevar aquest capítol. El Jurament per les Illes fou el retorn a la situació inicial. El Jurament per les Illes tenia com a antecedent el jurament del successor instituït per Jaume II de 1319 i en virtut del qual el successor havia de jurar la indissoluble «Unió» del Regne d'Aragó, el Regne de València i el Principat de Catalunya.
[modifica] Context i concepció
El Jurament per les Illes fou el resultat d'un acord entre Pere el Cerimoniós i les Universitats de les ciutats i viles reials de Catalunya, Aragó i València abans de l'Expedició sobre Mallorca (4 de les calendes d'abril del 1344). Aquest acord es llegí també aquell mateix any després de la campanya del Rosselló, a Perpinyà, i a la Cerdanya, a Puigcerdà.
[modifica] Jurament
En base al jurament de la «Unió» establert el 1319 per Jaume II d'Aragó, el successor a la Corona d'Aragó jurava observar els capítols de Corts i ordinacions de les Corts Generals de Catalunya, la unió dels regnes d'Aragó, València i Comtat de Barcelona, amb l'afegit incorporat per Pere el Cerimoniós de la unió del regne de Mallorques i territoris adjacents, i finalment la confirmació de les constitucions de Catalunya. Un document del segle XV ens descriu el jurament que havia de fer el successor a la Corona:
| « | Lo jurament que lo senyor rey fa en lo seu palau reyal a los vassalls. Subseguentment vengut lo die de la dita assignacio lo dit senyor en la sala maior del palau reyal de la dita ciutat de Barchinona per virtut del dit privilegi a aquella otorgat e per la bona praticha e custuma per los dits reys passats observada presents tots los dits convocats fara e prestara iurament sobre la creu e los sancts quatre evangelis de observar les coses seguents:
Ço es la carta de la venda del bovatge e tots los statuts capitols e ordinacions de les Corts generals de Cathalunya. E mes tots e sengles privilegis e gracias axi generalment com special atorgades. E mes la unio dels regnes d’Arago, Valencia e Comtat de Barchinona. E mes la unio del regne de Mallorques e illes a aquell adiacents e dels Comdats de Rosello e Serdanya de Conflent e Vallespir e vizcondado de Orladesi y Carlades y ab los dits regnes. E mes la confirmacio de totes les constitucions de Cathalunya axi del rey en Jaume com d’altres Reys. |
» |
[modifica] Ampliació
Pere IV d'Aragó el Cerimoniós manà que els seus successors en jurar les Constitucions catalanes fessin també el Jurament per les Illes. Aquest jurament el feia el rei, o el seu representant, girat cap a les Balears. El fet que el jurament es prestàs a Barcelona indicava l'especial relació entre les Balears i el Principat de Catalunya, no discutida mai pel Regne d'Aragó ni pel Regne de València. Finalment el 1365 el rei atorgà el Privilegi de Sant Feliu de Guíxols (1365) en virtut del qual s'atorgava als habitants del Regne de Mallorca la condició de catalans, el gaudi dels oficis i dels beneficis del Principat de Catalunya, el dret a participar a les Corts catalanes, i a tenir com a pròpies les Constitucions catalanes, els Privilegis, i els Usatges de Barcelona.
[modifica] Conseqüències i extinció
El Jurament per les Illes i el pacte precedent de Pere III amb les viles reials fou adduït pel Parlament de Catalunya per a denunciar el Tractat d'Utrecht i resistir amb les armes l'ocupació de Felip V de Borbó, atès que es pensava que amb aquest tractat Gran Bretanya ocuparia les Balears, com de fet ocupà Menorca. Aquest acord del Parlament de Catalunya fou comunicat a Mallorca. El Jurament per les Illes s'interrompé a partir dels Decrets de Nova Planta.
