Juraments de fidelitat a Ramon Berenguer IV (1137)
| Data | 24 agost 1137  | ||
|---|---|---|---|
Del Casal de Barcelona al Casal d'Aragó  | |
|---|---|
1131 - 1134 | |
Els pretendents | |
Els territoris | |
Protagonistes | |
Guerra de successió navarro-aragonesa 1134 - 1135 - 1136 - 1137 | |
Proclamació del Bisbe Ramir i de Garcia Ramires - Invasió d'Alfons VII de Castella - Afillatura de Vadoluengo - Casament de Ramir II d'Aragó - Butlla d'Innocenci II - Tractat d'Alagón - Capítols de Barbastre - Aportacions territorials - Juraments a Ramon Berenguer IV - Confirmació d'Ayerbe - Renúncia de Saragossa | |
1137 - 1140 - 1141 - 1142 - 1146 | |
1148- 1151 - 1152 - 1157 - 1158 - 1162 - 1173 | |
Ofensiva de Garcia Ramires - Tractat de 1149 - Casament de Ramon i Peronella - Tractat de Tudilén - Ofensiva de Ramon Berenguer IV - Testament de Peronella (1152) - Ofensiva de Sanç Garcés - Tractat de Lleida - Testament de Ramir II (1157) - Acord de Nágima - Butlla d'Adrià IV - Pau de Gallur (1159) - Testament de Ramon Berenguer IV - Consell de Regència (1162-1174) - Abdicació de Peronella - Testament de Peronella (1173) | |
Teories | |
Llegendes | |
Els Juraments de fidelitat a Ramon Berenguer IV són els juraments de fidelitat que el 24 d'agost del 1137 feren els habitants d'Osca a Ramon Berenguer IV, com a resultes dels Capítols matrimonials de Barbastre (1137) de l'11 d'agost del 1137, i en virtut dels quals el rei Ramir II d'Aragó donava la seva filla i el regne d'Aragó al comte de Barcelona, reservant-se la dignitat reial per a ell.[1] Els juraments començaren a Osca el 24 d'agost del 1137 i seguiren per la zona de Jaca; l'historiador Antonio Ubieto considera que aquests juraments haurien prosseguit durant el mes de setembre i octubre del 1137, i a tots els llocs del regne d'Aragó,[1] tot i que tan sols es testimonien a la zona de Jaca i l'alt Aragó.
El jurament de fidelitat a Ramon Berenguer[modifica]
El jurament de fidelitat seguia una forma estereotipada i es feia posant la mà sobre els evangelis. S'ha conservat el jurament que els habitants d'Osca feren per mandat del rei Ramir II d'Aragó al comte Ramon Berenguer el 24 d'agost del 1137.[1][2]
| « | «Juro Jo [espai en blanc per dir el nom del jurador] a tu, Ramon Berenguer, comte barceloní que d'ara endavant et seré fidel, de la teva vida i del teu cos i de tots els teus membres que hi ha en el teu cos, amb fe i sense engany. I et seré fidel de la ciutat d'Osca i de tot el regne aragonès; que ni jo te'l llevi, ni que te'l llevi home o dona pel meu consell o assentiment. I et seré fidel i fidel col·laborador contra tots els homes i dones, per fe i sense engany, salvada la fidelitat al rei Ramir i a la seva filla. Així com està a dalt escrit ho tindré i atendré, per Déu i aquests quatre evangelis» | » |
La confirmació de Ramon Berenguer als Privilegis d'Osca[modifica]
Per la seva part, el comte Ramon Berenguer confirmà els Privilegis d'Osca:[3]
| « | «In Christi nomine et eius gratia, ego Ramon Belenguer, comite de Barcelona, atorco et confirmo illos foros et illos donativos quos rex Petrus et rege Ranimiro dedit ad illos homines de Osca, et illos mille solidos quod dedit per illos muros adobar de illas reditas de Oscha unoquoque anno. Et ego Ramon Belenguer, comite de Barcelona, dono ad illos estatores de Osca quod non donnent lezda in tota mea terra quod modo habeo et in antea, Deo volente, adquiram. Era Mª Cª LXXª V est facta ista carta. Signum Raimundi comes» |
» |
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ubieto 1987, «Biblioteca Virtual de Derecho Aragonés - Historia de Aragón. (Objetos digitales)».
- ↑ Bofarull, Próspero: Colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón. Vol IV: Juramento de fidelidad que por orden del mismo don Ramiro prestaron al conde todos los vecinos de Huesca
« Juro ego ........ tibi Raimundo Berengarii comiti Barchinonensi quod de ista hora m antea fidelis ero tibi de vita tua et de corpore tuo et de omnibus membris que in corpore tuo se tenent per fidem sine engan: et fidelis ero tibi de ipsa civitate de Oscha et de omni regno Aragonensi quod nee ego illud tibi tollam nee inde tollam nee homo nee femina per meum consilium vel assentimentum et ero tibi fidelis adjutor contra omnes homines et feminas per fidem sine engan salva fidelitate regis Ranimiri et filie sue. Sicut superius scriptum est ita tenebo et atendam per Deum et hec sancta IHI evangelia.—Hoc juramentum fecerunt omnes burgenses oscenses Raimundo comiti Barchinonensi ex precepto regis Ranimiri in sede Oscensi super altare sancti Egidii et super IIII evangelia VIIII kalendas septembris anno MCXXXVII ab incarnatione Domini. » - ↑ Arxiu Jaume I: Ramon Berenguer IV confirma els privilegis concedits als habitants de Huesca pels seus antecessors
Bibliografia[modifica]
- Cortadellas i Vallès, Anna. Repertori de llegendes historiogràfiques de la Corona d'Aragó (segles XIII-XVI). Curial-Abadia de Montserrat, 2001. ISBN 84-8415-267-7.
- Fatás Cabeza, Guillermo; Redondo Veintemillas, Guillermo. "Blasón de Aragón: el escudo y la bandera". DGA, 1995. ISBN 84-7753-543-4. (castellà)
- Fluvià i Escorsa, Armand. "Els Quatre Pals. L'escut dels Comtes de Barcelona". Ed. Rafael Dalmau Editor (Episodis de la Història, 300), 1995. ISBN 84-232-0478-2.
- Fuertes de Gilbert Rojo, M.: La Casa de Aragón: Genealogía de una monarquía mediterránea. Arxivat 2010-07-01 a Wayback Machine. (castellà)
- Serrano Daura, Josep «La donación de Ramiro II de Aragón a Ramon Berenguer IV de Barcelona, de 1137, y la institución del "Casamiento en Casa"». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, nº. 15, 1997. ISSN: 0211-5425. (castellà)
- Torres-Solanot y García de Buestelo, Ignacio de. Barras de Aragón. Torres-Solanot, 2002. ISBN 84-607-4148-6. (castellà)
- Ubieto Arteta, Antonio. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, 1987. ISBN 84-7013-227-X. (castellà)
- Ubieto Arteta, Antonio. Los esponsales de la reina Petronila y la creación de la Corona de Aragón, 1987. ISBN 84-7753-010-6. (castellà)
- Zurita y Castro, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón, 1562-1580. Llibre primer