Just d'Urgell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Just d'Urgell
Bisbe
Nom secular Justus Urgellensis
Naixement Començament del segle VI
Nord de Catalunya?
Defunció 28 de maig? de ca. 546
La Seu d'Urgell
Enterrament Antiga catedral de la Seu d'Urgell (tomba no localitzada)
Commemoració en Església Catòlica Romana (culte local a Urgell), Església ortodoxa, anglicanisme
Beatificació Venerat des de la seva mort
Canonització Formalment, no està canonitzat
Festivitat 28 de maig
Fets destacables Primer bisbe d'Urgell (ca. 527), escriptor

Just d'Urgell (lloc disputat, c. 527 - La Seu d'Urgell, c. 546) és el bisbe més antic del bisbat d'Urgell de qui es té notícia. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Fou venerat com a sant a la Seu d'Urgell abans del segle XI, ja que tenia un altar dedicat a la catedral romànica. No se sap, però, on s'enterraren les seves restes, i probablement ho foren a la catedral. Aquest prelat s'esmenta en el martirologi romà, en el dia 28 de maig, essent-ne la seva festivitat litúrgica, des d'antic, és el 28 de maig.

Gairebé no se'n tenen dades. Tres dels seus germans també van ser bisbes: Justinià de València, Nebridi d'Ègara i Elpidi d'Osca, tot i que alguns diuen que fou bisbe de Cotlliure. A Just i els seus tres germans els fan naturals de València Marieta, Escolano i el pare Mariana; però com no al·leguen cap raó sòlida, queda sempre igual dret per a Catalunya, d'on van ser bisbes Just i Nebridi, i a criteri de Torres i Amat sembla preferible el judici d'Ambrosio de Morales, que sent bisbe d'allà, això és, de la corona d'Aragó, serien d'alguna de les seves tres províncies. I sent dos d'ells d'Urgell i Ègara, potser Elpidi de Cotlliure, té Catalunya més dret que València per contar-se entre els seus fills. Apareix en la documentació del Concili II de Toledo (527)[1] i en la del de Lleida (546), i participà en els de Mèrida i València.

Fou autor, entre altres escrits, d'un comentari al·legòric al Càntic dels Càntics, fet a partir del text llatí de la Vulgata, impresa a Hainaut a 1529, hi havia un còdex manuscrit a la biblioteca reial, l'envià sant Just al bisbe de Tarragona Sergi acompanyada d'una carta molt atenta i submisa que li va escriure en 535 perquè la llegís i esmenés, ja que es subjectava a la seva censura.

Villanueva publicà un sermó, que va trobar en un còdex santoral o leccionari en foli, vitel manuscrit en lletra gòtica cursiva de començament del segle XI, que es conserva a l'església de Roda d'Isàvena. Abans ja l'havia vist el mateix Villanueva a l'arxiu del monestir de Bellpuig de les Avellanes en un còdex o breviari escrit a principi del segle XIII, en què hi havia un sermó predicat per Sant Just en la solemnitat de Sant Vicent màrtir, i també va veure en el de Cardona alguns fragments del mateix escrit que va trobar a alguns fulls solts d'un altre breviari, on igualment s'atribueix al mateix autor.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Que subscriu d'aquesta forma: «Just en el nom de Crist bisbe de l'església catedral d'Urgell, vaig rellegir, vaig aprovar i subscriure salva l'autoritat dels cànons antics, a aquesta constitució dels meus co-sacerdots, tinguda a la ciutat de Toledo, havent jo arribat allà algun temps després»
  2. Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 340-342 [Consulta: 29 de setembre de 2013]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]