Justin Fashanu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Justinus Soni "Justin" Fashanu ( 19 de febrer de 1961- 2 de maig de 1998) va ser un jugador de futbol anglès que va jugar per una sèrie de clubs entre 1978 i 1997. El seu fitxatge pel Notthingham Forest el va convertir en el primer jugador negre que percebia un salari d'un milió de lliures. L'any 1990 Fashanu va ser tractar amb hospitalitat al convertir-se en el primer futbolista amb certa fama que es va identificar públicament com a homosexual. El 1998 va ser interrogat per la policia dels EUA quan un jove de 17 anys el va acusar d'agressió sexual. La policia va abandonar el cas per falta de proves, però Fashanu es va suïcidar el maig d'aquell any, protestant perquè "ja havia estat considerat culpable".

Infància i joventut[modifica | modifica el codi]

Fashanu era fill d’un advocat nigerià instal·lat a Anglaterra. Després de la separació dels seus pares, ell i el seu germà John van ser enviats a una llar Barnardo’s. Quan tenia sis anys, els dos van ser adoptats per Alf i Betty Jackson, i educats a Shropham, a prop d'Attleborirug, Norfolk. Va ser un bon boxejador durant la seva joventut i es rumoreja que durant un temps volia seguir la professió de boxejador en comptes de futbolista.

Carrera futbolística[modifica | modifica el codi]

Justin Fashanu va començar la seva carrera com a aprenent al Norwich City, convertint-se en un professional a finals de desembre de 1978. Va debutar a la lliga el 13 de gener de 1979 contra West Bromwich Albion, estabilitzant la seva carrera al Norwich, marcant gols regularment, alguns de forma espectacular. El 1980 va guanyar en el premi Goal of the Season (Gol de la temporada) de la BBC per un gol molt espectacular contra el Liverpool. Seguidament es va convertir en el primer jugador de futbol negre pel qual es va pagar 1 milió de lliures al ser traspassat al Nottingham Forest de Brian Clough l'agost de 1981 com a substitut de Trevor Francis.

La seva carrera es va encallar segons anava empitjorant les seves relacions amb Brian Clough; sembla que Cough estava disgustat pels rumors que deien que Justin Fashanu visitava discoteques i bars gais. Els seus gols i la seva confiança van desaparèixer al no poder adaptar-se a l'estil de joc i la forma de vida que demanava Clough, especialment després que aquest descobrís la seva homosexualitat i li prohibís fins i tot entrenar amb l'equip. A la seva biografia, Clough explica una discussió que va tenir amb Fashanu després d'escoltar els rumors sobre que anava a bars d'ambient gai. « “On vas si vols una llesca de pa?” li vaig preguntar. “ Al forner, suposo.” “On vas si vols una pota de corder?”. “ Al carnicer.” “ Aleshores, per què segueixes anant a aquell maleït club de maricons”.»L'agost de 1982 va ser cedit al Southampton (marcant 3 gols en 9 partits) i el desembre d'aquell any va ser venut al rival local, Notts County, per només 150.000 lliures. Va marcar 20 gols en 64 partits abans d’anar-se’n al Brighton & Hove Albion el juny de 1985 per 115.000 lliures, on una lesió al genoll semblava acabar amb la seva carrera. Va anar als Estats Units per operar-se i va començar a jugar de nou, inicialment amb Los Angeles Heat i després amb els Edmonton Brickmen i els Hamilton Steelers de Canadà.

Va tornar al Regne Unit i va intentar ressuscitar la seva carrera futbolística, incorporant-se al Manchester City el 23 d’octubre de 1989, jugant dos cops a primera divisió. El 20 de novembre, només un mes després d'incorporar-se al club, es va traslladar al West Ham United, intentant-ho després amb el Ispwich Town. El març de 1990 es va incorporar al Leyton Orient, i més tard al Southall, que no jugava a la lliga, com a jugador-entrenador, abans de passar l'estiu amb els Toronto Blizzard. Després de deixar al Toronto, va tornar a Anglaterra per firmar amb el semi professional Leatherhead.

Declaració d’homosexualitat[modifica | modifica el codi]

El 1990 es va declarar públicament com a homosexual en una entrevista exclusiva amb The Sun, convertint-se en l’únic jugador de certa importància en fer-ho fins aquell moment. El titular del 22 d’octubre de 1990, deia: «£1m Football Star: I AM GAY» (« Estrella futbolística d’1 milió de lliures: SÓC GAI»). Va afirmar haver tingut una aventura amb un membre del parlament conservador casat que va conèixer en un bar gai de Londres i « vam acabar al llit junts al seu pis.» Molts dels seus anteriors companys van declarar rabiosament en contra de Fashanu, afirmant que els homosexuals no tenien lloc en els esports d’equip. Tot i que afirmava, en general, que era acceptat pels seus companys d’equip, Fashanu admetia que a vegades feien acudits maliciosos sobre la seva orientació sexual i també es va convertir en el principal blanc dels insults públics.

En resposta a les declaracions de Fashanu una setmana després, el seu germà John Fashanu, també futbolista, va concedir una entrevista exclusiva al diari The Voice, que la va titular: «John Fashanu: My Gay Brother is an outcast» («John Fashanu: el meu germà gai és un pària»).Justin Fashanu va ser entrevistat el 1991 per el número de juny de Gay Times, apareixent la seva fotografia a la portada. A la revista es resumia la situació com a: The Sun va treure un conte amb històries fascinants de trobades sexuals amb membres del parlament anònims, jugadors de futbol i estrelles de pop, que segons afirmava [Fashanu] eren en gran part falses. Tot i això va aconseguir, gràcies a les declaracions, una gran suma de diners, tot i que afirma que li van oferir sumes fins i tot majors per altres que no volien sortir de l'armari. Admet que no estava prou preparat per la violenta reacció que va seguir i la seva carrera al futbol [...] ha patit un “gran dany”. Tot i que està completament en forma, cap club li ha ofert un contracte a temps complet des que la història va aparèixer per primer cop».

L’interès de la premsa groga amb Fashanu va augmentar quan va començar a sortir amb l’actriu Julie Goodyear, que havia actuat al serial Coronation Street i que recentment havia venut històries a la premsa sobre el seu passat lèsbic. La relació va durar poc.

Carrera posterior[modifica | modifica el codi]

Fitxa pel Newcastle United el 24 d’octubre de 1991, però mai va jugar al primer equip i l'entrenador Osvaldo Ardiles es va negar a donar-li un contracte permanent. Va firmar per el Torquay United el 23 de novembre de 1991, aparentment un dels pocs equips disposats a donar-li una oportunitat. Mentre va estar al Plainmoor, va continuar apareixent a la premsa del cor, sobretot per la seva relació amb l'actriu Julie Goodyear, però després de tot va aconseguir impressionar al camp de joc, estan en 21 partits de la lliga d'aquella temporada i marcant 10 gols. Però no va ser suficient per salvar al Torquay de baixar a tercera divisió. Després de nomenar Ivan Golac com a entrenador del Torquay el febrer de 1992, Fashanu va aconseguir el lloc d'ajudant i va mantenir el lloc fins a finals de la temporada, quan Golac va ser substitut per Paul Compton.

L'abril de 1992 va ser multat amb 263 lliures, i se li va retirar el carnet de conduir durant 28 dies per excés de velocitat i negar-se a lliurar el propi carnet. El febrer de 1993, amb el Torquay lluitant contra el descens a la quarta divisió de la GM Vauxhall Conference, Fashanu, es va oferir com a entrenador peel lloc que havia deixat vacant la marxa de Campton, però va ser denegat a favor de Neil Warnock. Poc després, Fashanu, va abandonar l'equip per jugar al Airdrieonians, però no va poder evitar el descens a la segona divisió escocesa.

Fashanu havia marcat 15 gols en 41 partits, una bona mitjana si es té en compte que va estar dos temporades amb equips que lluitaven per evitar el descens. Va abandonar Airdrie el 1993, jugant a Suècia amb el Trelleborg, abans de tornar a Escòcia amb el Heart of Midlothian el juny de 1993. El seu contracte va ser rescindit el 1994 per “comportament poc professional” ( va intentar vendre una sèrie d'històries sobre si mateix i de diversos ministres a la premsa) i va tornar als EUA a entrenar un equip juvenil a Georgia. Més tard es va traslladar a Austràlia per jugar amb el Adelaide City i més tard a Nova Zelanda per jugar amb el Mirimar Rangers el 1997, abans d'unir-se als Atlanta Ruckus a la primavera d'aquell any. A Atlanta va ser suspès per incomplir el contracte. Es va desplaçar a Ellicott City (Maryland) per entrenar el Maryland Mania, un nou equip professional de segona divisió de la USL A-League, per seguidament anunciar oficialment la seva retirada del futbol professional.

Acusacions i suïcidi[modifica | modifica el codi]

El 25 de març de 1998, un jove de 17 anys va declarar a la policia que havia estat atacat sexualment per Fashanu després d'una nit de begudes. Fashanu va ser interrogat el 3 d'abril, però no va ser detingut. La premsa va informar àmpliament que la policia va arribar més tard amb una ordre de detenció per agressió sexual de segon grau. Tot i així, Fashanu ja havia tornat a Anglaterra.

El matí del 3 de maig de 1998, es va trobar el cos sense vida de Fashanu en un garatge abandonat a Shoreditch, Londres. A la nota de suïcidi afirmava: « Me n'he adonat que ja he estat condemnat culpable. No vull continuar sent una vergonya per els meus amics i familiars [...] espero que el Jesús que estimo em doni la benvinguda i finalment trobi la pau».

Una investigació realitzada a Londres el 9 de desembre del mateix any va mostrar que no existia cap odre de detenció per Fashanu i que la policia dels EUA havia abandonat el cas per falta de proves. La investigació va concloure en que va ser un suïcidi.

Posterioritat[modifica | modifica el codi]

Fashanu va ser el número 99 a la llista dels « 500 herois gais i lèsbics » a The Pink Paper. Una dècada després de la seva mort, Justin Fashanu va seguir essent l'únic futbolista professional en activitat – de Primera Divisió- que va revelar la seva homosexualitat, fins que ho va fer Robbie Rogers.

Referències[modifica | modifica el codi]