Justina de Pàdua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Justina de Pàdua

Pintura de Moretto de Brescia, 1530 (Viena, Kunsthistorisches Museum)
Verge i màrtir
Naixement 285 ca.
Pàdua (Itàlia romana)
Defunció 304 ca.
Pàdua
Enterrament Basílica de Santa Giustina (Pàdua)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa Grega
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Pàdua
Festivitat 7 d'octubre
Iconografia Jove amb palma de martiri, amb un punyal al cor; amb un unicorni o un drac als peus
Patronatge Pàdua

Justina de Pàdua (Pàdua?, s. III - 7 d'octubre de 304) fou una jove cristiana, màrtir durant les persecucions de Dioclecià. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Hagiografia[modifica | modifica el codi]

Justina pertanyia a una família patrícia de Patavia (actual Pàdua). Convertida al cristianisme, fou instada a fer sacrificis als déus pagans; en negar-s'hi, fou detinguda davant Maximià i condemnada a mort. Fou executada i sebollida prop del teatre romà de la ciutat.

Llegendes posteriors la van fer deixeble de sant Pere apòstol, qui la va enviar a Pàdua des d'Antioquia de Síria, i filla espiritual de Prosdòcim de Pàdua.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Sobre la tomba s'edificà un santuari al segle VI, per ordre del pretor Venanci Opilió. Ampliat al segle XV, esdevingué abadia benedictina amb el nom de Santa Giustina di Padova, que subsistí fins al 1810, que fou suprimida per Napoleó I. Fou reinstaurat com a monestir en 1919 i hostatja la Biblioteca statale del monumento nazionale di Santa Giustina.

Amb els sants Antoni de Pàdua, Prosdòcim i Daniel de Pàdua és la patrona de Pàdua.

El culte a la santa es revaloritzà quan en la seva festivitat, el 7 d'octubre de 1571, la flota de la Lliga Santa va vèncer els turcs a la batalla de Lepant.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Justina de Pàdua