Justina de Pàdua
Pintura de Moretto de Brescia, 1530 (Viena, Kunsthistorisches Museum) |
|
| verge i màrtir | |
|---|---|
| Naixement | 285 ca. Pàdua (Vèneto, Itàlia) |
| Defunció | 304 ca. Pàdua |
| Enterrament | Basílica de Santa Giustina (Pàdua) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa Grega |
| Canonització | Antiga |
| Lloc de pelegrinatge | Pàdua |
| Festivitat | 7 d'octubre |
| Iconografia | Jove amb palma de martiri, amb un punyal al cor; amb un unicorni o un drac als peus |
| Patronatge | Pàdua |
Justina de Pàdua (Pàdua?, s. III - 7 d'octubre de 304) fou una jove cristiana, màrtir durant les persecucions de Dioclecià. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.
Hagiografia [modifica]
Justina pertanyia a una família patrícia de Patavia (actual Pàdua). Convertida al cristianisme, fou instada a fer sacrificis als déus pagans; en negar-s'hi, fou detinguda davant Maximià i condemnada a mort. Fou executada i sebollida prop del teatre romà de la ciutat.
Llegendes posteriors la van fer deixeble de Sant Pere apòstol, qui la va enviar a Pàdua des d'Antioquia de Síria, i filla espiritual de Prosdòcim de Pàdua.
Veneració [modifica]
Sobre la tomba s'edificà un santuari al segle VI, per ordre del pretor Venanci Opilió. Ampliat al segle XV, esdevingué abadia benedictina amb el nom de Santa Giustina di Padova, que subsistí fins al 1810, que fou suprimida per Napoleó I. Fou reinstaurat com a monestir en 1919 i hostatja la Biblioteca statale del monumento nazionale di Santa Giustina.
Amb els sants Antoni de Pàdua, Prosdòcim i Daniel de Pàdua és la patrona de Pàdua.
El culte a la santa es revaloritzà quan en la seva festivitat, el 7 d'octubre de 1571, la flota de la Lliga Santa va vèncer els turcs a la batalla de Lepant.
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Justina de Pàdua |