Justine o les dissorts de la virtud

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Justine o les dissorts de la virtud
Primera pàgina de l'edició de 1791
Primera pàgina de l'edició de 1791
Autor Marquès de Sade (publicat en forma anònima)
Títol original Justine ou les Malheurs de la vertu
Traductor Albert Mestres (Barcelona: Bruguera, 1985. ISBN 84-02-10389-8)
País original "En Hollande", però publicada a París en l'imprempta de Girouard
Llengua original francès
Traduït al català:
Gènere(s) Novel·la pornogràfica
Editor
Data de publicació 1791

Justine o les dissorts de la virtud (en francès: Justine ou les Malheurs de la vertu) és una novel·la pornogràfica escrita pel Marquès de Sade el 1788, i primera publicada en vida de l'autor, el 1791. Per aquest llibre, l'autoria del qual Sade va negar, l'escriptor va acabar empresonat a Charenton-le-Pont.

L'obra narra les desventures de Justine des dels seus orígens fins la més completa degradació personal i material a mans de distints personatges que van superant-se, al llarg de la novel·la, en perversió i desmesura els uns als altres.

Estructuralment, la narració presenta una circularitat de situacions que es van repetint-se: Justine cau en mans de distints captors que apareixen, al principi, com a salvadors però que traïxen la seva confiança inicial ràpidament. Quan Justine descobreix, horroritzada, la veritable naturalesa dels seus interlocutors s'embardissa amb ells en un debat ideològic i moral en el qual, sistemàticament, les seves posicions són refutades per la brillantor dialèctica dels seus adversaris, els quals estan sincerament convençuts, sempre, de la coherència i veritat de les seves opinions i conductes.

Taula de continguts

Versions de l'obra [modifica]

L'obra és el resultat de l'acumulació de tres versions diferents.

Les dissorts de la virtut [modifica]

Acabada el 8 de juliol de 1787 després de quinze dies de treball, Les dissorts de la virtut és un conte de caràcter filosòfic, amb una protagonista, Sofia, i unes peripècies en què ja estan delimitats els trets definitius del que va ser, posteriorment, Justine. Aquesta obra estava pensada per ser dins d'una obra més àmplia, Contes i faules. L'any següent, Sade decideix tornar a elaborar la història, convertint-la en una novel·la.

La nova Justine o els dissorts de la virtut, seguida de la història de Juliette, la seva germana [modifica]

Tercera versió de la història, en la qual s'introdueix el personatge de Juliette, la seva germana i rival. Aquest nou treball amplia més encara les dissorts de Justine, tragèdies que es veuen magnificades pel contrast que representa el ràpid i fulgurant ascens social de la depravada Juliette.

La segona part, la vida de Juliette, està narrada en primera persona, i es presenten personatges reals de l'actualitat, com ara el Papa, reis, reines, etc., presentant-les com a depravats consumats.

Fonts [modifica]

Una orgia dins el Monestir (gravat de l'edició de 1797).

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Justine o les dissorts de la virtud

Versions facsímil de l'edició de 1797 [modifica]

Obra completa [modifica]