Justícia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:41, 14 abr 2016 amb l'última edició de Edu Rne (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
No s'ha de confondre amb Justicia.
Per a altres significats, vegeu «Justícia d'Aragó».
Al·legoria de la justícia

La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial. En les societats actuals, la visió culturalment acceptada d'allò que és just està plasmada en el dret local. El seu símbol és una dona amb els ulls embenats que sosté una balança.

Teories sobre la justícia

Plató considerava que la justícia era que cadascú rebés el que li pertocava segons el seu estat social. Per tant, els llocs de responsabilitat per justícia han d'anar reservats als més savis, els estudiosos de la filosofia. Cada persona és justa si respecta l'ordre natural i busca el coneixement refrenant les passions.

Tomàs d'Aquino va defensar la idea que cada persona té uns drets pel sol fet de néixer i ser humana, és el dret natural base de qualsevol sistema de reglamentacions posteriors. Aquests drets per a ell emanaven de Déu. Aquesta concepció està a l'origen de la idea dels drets humans actuals.

L'utilitarisme lliga la justícia a la felicitat, ja que és just intentar que cadascú obtingui la màxima parcel·la de joia sense perjudicar la dels altres.

Per als antics, la justícia és una de les virtuts cardinals, per tant un tret de caràcter que es pot educar i que fa que una persona sigui imparcial i benèvola amb els altres.

Vegeu també