Juturna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Juturna fou una nimfa llatina, filla del rei Daune.

Temple de Juturna a la plaça Largo di Torre Argentina, a Roma.

Llegendes[modifica | modifica el codi]

El seu nom podria derivar de diuturna («l'eterna»).[1][2] Júpiter la va requerir, però ella l'esquivava submergint-se en les aigües d'una font o, segons altres versions, aquest déu en agraïment li va concedir la immortalitat atorgant-li també el control sobre les aigües de les fonts. Aquesta infidelitat de Júpiter va ser revelada a l'esposa del déu per una altra nimfa anomenada Lara o Larunda, la qual va ser durament castigada per la seva indiscreció.[3]

Virgili, en el poema l'Eneida la va fer filla de Venília, antiga divinitat de les aigües dolces, paredra equiparada de vegades amb el déu Neptú i en altres amb Janus. També en aquesta història es diu que és germana de Turnus, el rei dels rútuls.[4]

La llegenda narra que, Juturna va adoptar la forma de Metiscus, el cotxer de Turnus i llavors li va donar l'espasa forjada per Vulcà que havia perdut. Però Júpiter no volia que ajudés al seu germà i va enviar una de les fúries per obligar-la a deixar Turnus en mans del seu propi destí.[5]

Llocs de culte[modifica | modifica el codi]

El temple de Juturna[modifica | modifica el codi]

A la ciutat de Roma se li va erigir un temple l'any 241 aC per ordre de Gai Lutaci Catul en compliment d'una promesa feta durant la batalla a les illes Àgates durant la Primera Guerra Púnica.[6] El lloc escollit va ser l'àrea del Camp de Mart, actualment en queden algunes restes a la plaça Largo di Torre Argentina.

La font de Juturna[modifica | modifica el codi]

Denari del 96 aC, encunyat per un membre de la gens Postúmia. Al revers està la imatge dels Dioscures abeurant els seus cavalls a la font de Juturna.

A la zona del fòrum màxim estava la font de Juturna (en llatí : lacus Iuturnae), entre el temple de Vesta i el dels Dioscurs.[7][8]

Història de la font[modifica | modifica el codi]

Des de bell antuvi es deia que les aigües que rajaven en aquest indret estaven protegides per Juturna i, per tant, tenien poders curatius. Els qui volien ser guarits acostumaven a portar ofrenes que decoraven la deu.

Segons la llegenda l'any 495 aC, en tornar de la batalla del llac Regillus diverses persones afirmaven haver vist els germans Càstor i Pòl·lux abeurant els seus cavalls en aquesta font sagrada.[9]

Segons una altra llegenda la mateixa Juturna es va personificar després de la victòria a la Batalla de Pidna l'any 168 aC. Per aquest motiu el censor Emili Paule va ordenar alguns treballs arquitectònics per embellir la font i l'obra va ser inaugurada per Luci Emili Paule.[10] Amb el temps es van fer necessàries unes obres de reconstrucció, les quals va encomanar Luci Cecili Metel Dalmàtic l'any 117 aC.

Un incendi de l'any 17 va fer malbé l'estructura, però es van fer reparacions per ordre de l'emperador Tiberi.[11] Durant l'immperi, es va assecar la font que normalment feien servir les Vestals per les seves cerimònies religioses i llavors van utilitzar aigua de la font de Juturna.

Al segle IV aquesta font es va modificar per donar pas a la construcció de la statio aquarum. Durant l'Edat Mitjana es va dedicar als màrtirs cristians de Sebastea i encara hi feien cap molts pelegrins que cercaven les propietats sanadores d'aquesta aigua.[12]

Descripció de la font[modifica | modifica el codi]

Altar de la font de Juturna

La font consistia en una estructura quadrada que tancava un estany de 5'13 metres de llarg, 5'04 metres d'ample i 2'12 metres de profunditat, pavimentada al voltant amb lloses de marbre. Al centre de la llacuna es trobava un altar rectangular de 1'78 metres d'altura, la base d'uns 3 metres de llarg per 2 metres d'ample. Sobre aquesta base hi havia una estàtua de marbre que representava els Dioscurs amb els seus cavalls.[13] Als costats de l'altar estaven les imatges de Júpiter i Leda, que es van afegir en temps d'Adrià.

A uns 4 metres al sud de la conca es trobava un santuari (edicle) consistent en un petit espai a l'interior del qual hi havia una estàtua de Juturna amb un petit pòrtic de dues columnes. Al frontal hi havia un relleu representant Juturna i el seu germà Turnus. Entre tos dos es va construir un pou circular amb una inscripció assenyalant que el santuari va ser restaurat per Barbatius Pollio,[12] edil curul de la segona meitat del segle I aC.2 L'aigua d'aquest pou procedia del riu Numicius i s'havia porta fins a la ciutat sota la protecció de Juturna.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ciceró "Pro Cluent", 101
  2. Samuel Ball Platner, Thomas Ashby, p. 312
  3. Ovidi, "Fasti" II,583
  4. Virgili, "Eneida", XII, 139
  5. Macrobi, "Saturnalia", IV, 2
  6. Diodor de Sicília, "Biblioteca" XXIV, 11
  7. Les coordenades estan al començament d'aquest article
  8. Samuel Ball Platner, Thomas Ashby, p. 311
  9. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" VI,13
  10. Marc Minuci Fèlix, "Octavi", 7, 3
  11. Filippo Coarelli, p.76
  12. 12,0 12,1 Samuel Ball Platner, Thomas Ashby, p. 313
  13. Filippo Coarelli, p.75
  14. Servi Maure Honorat "In tria Virgilii Opera Expositio" XII, 139
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juturna Modifica l'enllaç a Wikidata

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, nº. 209, 1997. , plana 130.
  • Filippo Coarelli. "Guida archeologica di Roma". Verona: ed. Arnoldo Mondadori, 1984. 
  • Samuel Ball Platner, Thomas Ashby. "A Topographical Dictionary of Ancient Rome". ed. Oxford University Press, 1929, p. 303-305. 

Coord.: 41° 53′ 30″ N, 12° 29′ 09″ E / 41.89167°N,12.48583°E / 41.89167; 12.48583