Kàlbida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La dinastia kàlbida o dels kàlbides fou una nissaga sorgida de la tribu Banu Kalb que va exercir el poder com a governadors principalment a Sicília; foren també coneguts localment com a Banu Abi l-Husayn (o de vegades Banu Abi l-Hasan).

Després d'un període de marginació sota els aglàbides, els kalbites del Magreb van donar suport als fatimites que els van premiar nomenant al seu cap Ali ibn Abi l-Husayn al-Kalbi, com a ajudant del seu sogre Salim ibn Asad ibn Rashid al-Kutami (governador de Sicília (917 a 936/937). Ali va morir el 938 al setge d'Agrigent en la lluita entre fatimites sicilians i lleials al califat abbàssida i als aglàbides.

Ali fou el pare de Hasan I ibn Ali, que es va distingir en la lluita contra Abu Yazid Makhlad ben Kaydad al-Nukkari, i fou nomenat governador de Sicília el 948, amb l’encàrrec de posar fi a la revolta dels partidaris del califa abbàssida que tenien centre a Palerm i Agrigent; va lluitar contra els bizantins de Calàbria i després de la Pulla i va construir una mesquita a Reggio que fou destruïda uns anys més tard. A la mort del califa Abul Tahir Ismail al-Mansur Binasrillah (març del 953) es va traslladar a Ifriquiya i va deixar el govern de l'illa al seu fill Ahmad ibn Hasan i de fet el càrrec va esdevenir hereditari. Hasan fou cridat altre cop a Calàbria pel seu germà Ammar que estava lluitant durament contra els bizantins i va lluitar contra els grecs entre 954 i 969.

El seu fill Ahmad va conquerir Taormina el 962 que va agafar el nom de Muizziyya en honor del imam o califa fatimita Abu Temin Maad al-Muizz Lideenillah (953–975); va conquerir també Rametta poc després amb una victòria simultània a la mar en l'anomenada la "batalla de l'estret". El 969 el va succeir el seu germà Ali ibn Hasan.

Ali va lluitar esporàdicament contra els bizantins però en operacions molt limitades, i davant les ambicions imperials (Otó II) a Itàlia del sud, bizantins i musulmans es van aliar. Les tropes imperials que van anar a Calàbria es va trobar amb forces col·ligades de bizantins i de l'emir Ali ibn Hasan, al Cap de Crotona (Calàbria) el juliol del 982, i els imperials foren derrotats.

Després d'un breu govern de Djabir al-Kalbi (982-983), el 983 fou nomenat governador de l'illa el kàlbida Djafar ibn Muhammad, d'una altra branca, que era conseller del califa a Egipte. El 985-986 va governar breument Abd Allah i després fou nomenat governador el seu fill Abu l-Futuh Yusuf ibn Abd Allah que va rebre el títol de Thikat al-Dawla; aquell mateix any (986) els musulmans van fer incursions menors a Calàbria; van atacar Tàrent i el 988 van assetjar Cosenza; el 994 van assaltar Matera. A Egipte, a petició dels kutama, el principal suport fatimita, el càrrec de visir fou atorgat (996) a Hasan ibn Ammar, el vencedor de Matera, nebot del primer emir Hasan ibn Ali ibn Abi l-Husayn, que va rebre el títol de Amil al-Dawla.

El 998 mentre Hasan ibn Ammar queia víctima d'un complot a Egipte, va arribar al govern de Sicília Djafar II ibn Yusuf, a la mort del seu pare. El 1002 va atacar Benevent per sorpresa i poc després va assetjar breument Càpua, però en general es va dedicar als plaers; va construir el castell de Maredolce a Palerm. El 1004 va ser derrotat a Bari pels bizantins i venecians i el 1005 a Reggio pels pisans.

A la mort de Djafar II el va succeir el seu germà Ahmad II ibn Yusuf al-Akhal que se sap que va fer algunes campanyes a Calàbria i la Pulla. Des de 1025 l'emir zírida Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis es va immiscuir en els afers de Sicília, però el 1025/1026 (416 de l'hègira) una potent flota zírida en camí cap a Sicília fou destruïda per una tempesta no molt lluny de l'illa Pantelleria; entre 1026 i 1035 la flota zírida va fer atacs a les posicions bizantines a la costa de la mar Adriàtica i la mar Egea. Finalment Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis, cridat pels adversaris d'Ahmad II, va enviar a l'illa al seu fill Abd Allah ibn al-Muizz. Ahmad II es va aliar als bizantins amb els que ja estava en negociacions; inicialment grecs i sicilians musulmans van derrotar als zírides però els bizantins després de la victòria es van retirar a les seves posicions a Calàbria i Abd Allah no va tenir dificultat en dominar l'illa (1036). Ahmad II fou assetjat i va morir a la lluita.

El seu germà Hasan II ibn Yusuf al-Samsan va recuperar el poder a Palerm en una data incerta entre 1038 i 1040 però quan fou enderrocat vers 1052/1053 (Ibn Khaldun dona la data 1040) alguns cadis locals van esdevenir independents.

Dinastia Kàlbida[modifica | modifica el codi]

  • Hasan I ibn Ali ibn Abi l-Husayn al-Kalbi 948-954
  • Ahmad I ibn Hasan al-Kalbi 954-969
  • Ali ibn Hasan al-Kalbi 969-982
  • Djabir al-Kalbi 982-983
  • Djafar I ibn Muhammad 983-985
  • Abd Allah al-Kalbi 985-986
  • Yusuf ibn Abd Allah 986-998
  • Djafar II ibn Yusuf 998-1019
  • Ahmad II ibn Yusuf al-Akhal 1019-1036
  • Abd Allah ibn al-Muizz 1036-1040 (Zírida)
  • Hasan II ibn Yusuf al-Samsam 1040-1053

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • M. Amari, Storia dei Musulmani di Sicilia, ed. C.A, Nallino, Catania, 1933-1939