Köprülü Mehmet Paixà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Köprülü Mehmed Paşa)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Köprülü Mehmed Paşa

Köprülü Mehmed Paşa (1578-1661) fou un gran visir otomà.

Va entrar de jove de cuiner a palau i va anar ascendint i fou secretari del gran visir Gazi Ekrem Hüsrev Paixà (1628) i després de l'execució d'aquest va exercir càrrecs menors a províncies. Fou governador de Çorum i va participar en el atac a Bagdad (1638) on fou ferit, i després va passar al servei del gran visir Kemankeş Kara Mustafa Paşa (1638-1644). El 1644 fou governador d'Amasya i al cap de pocs mesos de Trebisonda, i una mica més tard mutesellim de Damasc. Enviat el 1648 com a beglerbegi de Karaman se li va encarregar combatre al governador rebel de Sivas Varvar Ali Pasha que avançava cap a Istanbul; fet presoner a la batalla fou alliberat mercès a la intervenció d'İpşiri Mustafa Paşa, enviat per negociar amb el rebel. L'any següent fou enviat a executar Boynuyaralı Mehmed Paşa que oprimia als camperols, però aquest va demanar perdó i es va salvar. Ascendit a visir el gran visir el va enviar de governador a Köstendil i després revocat va exercir alguns oficis i va arribar a estar empresonat per deutes. Es va trobar amb İpşiri Mustafa Paşa que poc després fou nomenat gran visir (octubre) i llavors el va nomenar governador de Trípoli del Líban, però el seu protector va caure del govern poc després (maig de 1655). Altre cop va tenir problemes però Boynuyaralı Mehmed Paşa va ser nomenat visir (abril de 1656) i el va nomenar altre cop governador de Trípoli. Per recomanació de Kasim Agha, amic de Mehmed Paşa i secretari de la Walida Sultan, aquesta el va nomenar gran visir el 15 de setembre següent.

Encara que per la seva carrera fou totalment inesperat aviat va donar mostres de bon govern. Va desterrar a Xipre als kadi-zadeler uns sectaris que provocaven agitació a la capital, va fer executar a Abaza Ahmed Pasha que no havia defensat be l'illa de Bozcaada (Tenedos) que havia rendit als venecians; també va fer executar el patriarca ortodox Parteni III acusat d'activitats sedicioses; i va reprimir una revolta de sipahis (zorba). Després es va ocupar de preparar una campanya contra els venecians per recuperar Tenedos i Lemnos. va enviar al Kapudan Paixà Topal Mehmed Paixà i després va anar ell mateix en persona (13 de juny de 1657); la sort no era favorable però el 19 de juliol una bomba llançada des de la costa va impactar a la santa Barbara del vaixell de l'almirall Mocenigo i la nau fou destruïda introduint la confusió en la flota veneciana. Alguns oficials responsables dels primers fracassos foren executats mentre l'artiller afortunat fou recompensat. Això va provocar un pronunciament del cap genísser Kara hasanzade Huseyn Agha, que va demanar la revocació del gran visir sense èxit.

El 31 d'agost de 1657 les tropes otomanes recuperaven l'illa de Bozcaada (Tenedos). Llavors va enviar Topal Mehmed Paixà a Lemnos i al cap de 60 dies de setge la fortalesa es va rendir (15 de novembre de 1657) a canvi de poder sortir sense represalies. Després es va dirigir a Edirne (25 de novembre) on el cridava el sultà per fer front als problemes de Transilvània on Rákoczy II (príncep des de 1648) havia signat un acord amb el rei de Suècia (desembre de 1656) i avançava contra Polònia, i va incitar als governants de Moldàvia i Valàquia a seguir-lo. Es va decidir que el khan de Crimea llançaria una campanya i seguiria el gran visir; els governants dels dos principats foren a més substituïts. A final del 1657 Rákoczy fou deposat, però el 1658 va retornar al poder i va expulsar al príncep al que donaven suport els otomans.

Va sortir d'Edirne el 23 de juny de 1658 arribant a Belgrad on es va reunir amb els tàtars de Crimea i un grup de cosacs, amb tropes locals de Buda i Silistra amb dotze mil homes enviats pel rei de Polònia. Va entrar llavors a Transilvània i va arribar a Yanova (Kis Yenö), una fortalesa clau que ja havia estat otomana sota Solimà I el Magnífic i després s'havia perdut, la qual va rendir el 31 d'agost. Llavors va enviar a cosacs i tàtars a saquejar Fehervar, seu del govern transilvà, per capturar al príncep, però aquest es va refugiar a una fortalesa a la frontera austríaca i el gran visir, cridat pel sultà per combatre una revolta a Anatòlia, va haver d'abandonar la persecució, deixant a Akos Barcsay com a príncep ( i guarnicions a Sebeş i Lugoj) i quedant sota vigilància del beglerbegi de Buda, Kenan Pasha.

La revolta a Anatòlia la dirigia Abaza Hasan Pasha, beglerbegi d'Alep, i tenia el suport dels sipahis. També li donaven suport molts oficials descontents amb el gran visir. A Konya molts oficials i 15 beglerbegis en actiu o retirats, se li van unir entre els quals el de Damasc, Tayyar Pasha-zade Ahmed Pasha i el d'Anadolu; Ahmed Pasha era pretendent a ser gran visir. Després es van dirigir a Bursa. Köprülü va sortir d'Edirne el 12 d'octubre de 1658; les operacions les va iniciar el beglerbegi de Diyar Bakr, Murtada Pasha. Köpülü va arribar a Üsküdar el 13 de novembre; Abazo havia enviat alguns sipahis per matar-lo, però el gran visir, advertit, va fer executar a un miler de sipahis. Davant l'agitació que això va causar el gran visir es va retirar de la campanya que va seguir Murtada Pasha que l'11 de desembre de 1658 fou derrotat a Ilgin. Abaza va passar l'hivern a Ayntab i Murtada va rebre reforços i es va dirigir a Alep des d'on va pressionar als rebels i els tallar els aprovisionaments de manera que els soldats rebels van començar a desertar. Els caps rebels van anar a Alep a rendir-se i foren executats (16 de febrer de 1659).

Llavors va reprimir la revolta de Čerkes Mehmed Beg a Egipte i Mustafa Pasha Kör Beg a Antalya i alguns disturbis menors. El 19 de juliol de 1659 tornava a Bursa amb el sultà. Va cridar a Ismail Pasha que havia exercit com a caimacan a Istanbul en la seva absència i el va enviar a Anatòlia a fer una enquesta sobre tots els implicats en la revolta dels djalalis. Dues execucions als menys de les que va ordenar foren injustes i basad3s en acusacions falses (Huseyn Pasha el 1658 i després el 1660 i Seydi Ahmed Pasha que havia seguit la lluita a Transilvània). En endavant, ja molt vell, va estar generalment a Istanbul i a Edirne amb el sultà (on va retornar el novembre de 1659)

L'agost de 1660 els otomans manats per Köse Ali Pasha van derrotar i matar a Rakoczy i van conquerir Oradea. El juliol 1661 tornava a Edirne amb el sultà Mehmet IV i li recomanava de nomenar com a successor seu al seu fill Köprülü Fazıl Ahmed Paşa, proposta que el sultà va acceptar. El fill era a Damasc i fou cridat a Istanbul on fou nomenat caimacan. Quan el gran visir va empitjorar fou cridat a Edirne on fou caimacan durant 48 dies. El 31 d'octubre de 1661 Köprülü Mehmed Paşa va morir. A més del seu fill, alguns gendres també van ocupar diversos alts càrrecs.

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopèdia de l'Islam, V, 254 a 257
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Köprülü Mehmet Paixà Modifica l'enllaç a Wikidata