Simfonia núm. 30 (Mozart)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: K. 186b)
Infotaula de composicióSimfonia núm. 30
Forma musicalSimfonia
TonalitatRe major
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
Llengua del terme, de l'obra o del nomcontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creació1774
Data de publicació1774 Modifica el valor a Wikidata
Parts4 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 202 (K. 186b)
Part dellista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart Modifica el valor a Wikidata
Instrumentació2 oboès, 2 trompes, 2 trompetes, timbales i corda
  1. Molto allegro
  2. Andantino con moto
  3. Menuetto & Trio
  4. Presto
Musicbrainz: dcc81684-887f-4fe5-ad26-924d4e9f31be IMSLP: Symphony_No.30_in_D_major,_K.202/186b_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002370621 Modifica el valor a Wikidata

La Simfonia núm. 30 en re major, K. 202 (K. 186b)[1] és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart completada a Salzburg el 5 de maig de 1774.

Estructura[modifica]

La simfonia està instrumentada per a dos oboès, dues trompes, dues trompetes, timbales i corda; la part de les timbales s'ha perdut.[2] Hi ha hagut almenys un intent per reconstruir la part dels timbales.[3]

L'obra consta de quatre moviments:

  1. Molto allegro, compàs de 3/4.
  2. Andantino con moto (en la major), compàs de 2/4.
  3. Menuetto & Trio (aquest últim en sol major), compàs de 3/4.
  4. Presto, 2/4.

El primer moviment està en forma sonata i s'inicia amb un motiu puntejat de les trompetes.[4] Una secció transitòria que conté un diàleg entre violins i contrabaixos que s'alternen, amb una dinàmica contrastada de forts i fluixos i acabant amb un trinat. El segon tema conté dues seccions: la primera és un landler compost per a dos violins, mentre que el segon és un Minuetto per a tutti orquestral amb trinats en gairebé cada pulsació.[4] La coda exposicional torna a l'estil del landler. Seguint la recapitulació, la coda torna al Minuetto que condueix a la cadència final.[4] El finale comença amb un motiu descendent i puntejat similar al que inicia el primer moviment. La frase de resposta i el segon tema del moviment presenta un caràcter de contradansa.[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ Ludwig Ritter von Köchel, Franz Giegling, Alexander Weinmann & Gerd Sievers, Chronologisch - thematisches Verzeichnis sämtlicher Tonwerke Wolfgang Amadé Mozarts, 6th Edition. Wiesbaden: Breitkopf & Härtel (1964): 203.
  2. ↑ Cliff Eisen, "Symphonies" The Mozart Conpendium, ed. H. C. Robbins Landon. London: Thames & Hudson, Ltd. (1990): 261
  3. ↑ Robert Dearling. The Music of Wolfgang Amadeus Mozart: The Symphonies (Rutherford, Madison, Teaneck, Farleigh Dickinson University Press, 1982), p. 203.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Brown, A. Peter, The Symphonic Repertoire (Volume 2). Indiana University Press (ISBN 025333487X), pp. 379-381 (2002).

Enllaços externs[modifica]

\relative c''' { \override Score.NonMusicalPaperColumn #'line-break-permission = ##f \tempo "Molto allegro" \key d \major \time 3/4 <d d, d,>8.\f <d d,>16 q4 r | <a a,>8. q16 q4 r | g4-. fis-. e-. | cis8.\trill(b32 cis) d4 r | d'8\fp(cis b a) a-. a-. | b8(a g fis) fis-. fis-. | }
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Simfonia_núm._30_(Mozart)&oldid=32908557»