Idomeneo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: K. 366)
Infotaula de composicióIdomeneu, rei de Creta

Anton Raaff com a Idomeneo
Títol originalIdomeneo, re di Creta
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
LlibretistaGiambattista Varesco
Llengua del terme, de l'obra o del nomitalià
Basat enIdoménée d'Antoine Danchet
Creació1780 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Gèneredramma per musica
Partstres
CatalogacióKöchel catalogue (1st edition) (en) Tradueix 366 Modifica el valor a Wikidata
Part dellista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesGran sacerdot de Neptú, The voice of the Oracle of Neptune (en) Tradueix, Two Cretan women (en) Tradueix, Two Trojans (en) Tradueix, Ilia (en) Tradueix, Arbace (Arbaces) (en) Tradueix, Idomeneo (Idomeneus) (en) Tradueix, Elettra (Electra) (en) Tradueix i Idamante (Idamantes) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena29 de gener de 1781
EscenariResidenztheater de Múnic,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu16 de gener de 1943 (estrena a Espanya)
Musicbrainz: 500f765e-6984-4d87-b963-a6058205dc0a IMSLP: Idomeneo,_K.366_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002370784 Modifica el valor a Wikidata

Idomeneo, re di Creta ossia Ilia e Idamante, K. 366, és una òpera en tres actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de l'abat Giambattista Varesco, basat en el drama homònim (1712) d'Antoine Danchet per a André Campra, que es basava al seu torn en l'obra teatral homònima (1705) de Prosper Jolyot de Crébillon. S'estrenà al Residenztheater de Múnic el 29 de gener de 1781. Una versió revisada per Mozart es va estrenar en el Palau d'Auesperg de Viena el 10 de març de 1786.[1]

Mozart tenia vint-i-cinc anys quan la va compondre. És la seva tercera òpera seriosa, després de Lucio Silla i El rei pastor. És una òpera llarga. Segueix l'estil d'òpera seriosa italiana, amb la seva alternança tradicional d'àries i recitatius, però trenca amb els límits interns i externs de l'òpera seriosa formal metastasiana, amb gest violent i imperatiu.

Es nota la influència francesa a l'hora de proporcionar profunditat dramàtica i veracitat escènica. L'orquestració és, també, més rica que en obres precedents. Hi ha elements d'experimentació, com la continuïtat entre escenes, sense un tall marcat entre aquestes, la inserció de danses i peces orquestrals, així com els destacats cors, que assumeixen un rol actiu en la trama. Els personatges no són de cartó pedra, sinó que cobren vida, en particular Ilia, Idomeneu i Electra.

Es considera la millor òpera seriosa de Mozart i la primera de les seves grans òperes.

Es conserven autògrafs de l'òpera: dels actes I i II, a la Biblioteca Jagiellońska de Cracòvia; de l'acte III, a la Staatsbibliothek Stiftung Preußischer Kulturbesitz de Berlín.

Referències[modifica]

  1. «Dades» (en castellà). Teatro Real. Arxivat de l'original el 2019-02-09. [Consulta: 18 març 2019].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Idomeneo