KGB

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
KGB – Comitè per la Seguretat de l'Estat
КГБ – Комитет государственной безопасности
Komitet Gosudárstvennoi Bezopásnosti
Emblema KGB.svg
L'emblema de l'escut i l'espasa del KGB
Resum
Format 13 de març de 1954
Anteriors organismes NKVD
MGB
Dissolt 6 de novembre de 1991 (de facto)
3 de desembre de 1991 (de iure)
Reemplaçant agència Servei de Seguretat Inter-republicà
Servei Central d'Intel·ligència
Comitè de la Guàrdia de les Fronteres de l'Estat
Jurisdicció Unió Soviètica Unió Soviètica
Seu Lubianskaya ploistxad, 2, Moscou, RSFS de Rússia
55° 45′ 31″ N, 37° 37′ 32″ E / 55.75861,37.62556
executiu Vladímir Kriutxkov (darrer), President del KGB
Dependent de Comitè Central
Consell de Ministres de l'URSS
Agències dependents Primer Directori en Cap (intel·ligència estrangera)
Segon Directori en Cap (seguretat interna i contraintel·ligència)
Vuitè Directori en Cap (xifrats i comunicacions governamentals)
Directori en Cap de Fronteres Exteriors

El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudárstvennoi Bezopásnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991. Format al 1954 i adjuntat al Consell de Ministre, el comitè va ser un successor directe d'agències com la Txeka, l'NKVD i el MGB. Era la principal agència governamental de "jurisdicció supra-republicana", actuant com a seguretat interna, intel·ligència i policia secreta. A les diverses repúbliques soviètiques existiren agències semblants paral·leles, formades per diversos ministeris, comitès estatals i comissions estatals. El domini de la KGB va ser aproximadament el mateix que el de la CIA o la divisió de contraintel·ligència de l'FBI als Estats Units.

La KGB també ha estat considerada com un servei militar i estava regit per les lleis i regulacions militars, de manera semblant als diversos serveis de les Forces Armades o a les Tropes de l'Interior del MVD. Si bé la majoria dels arxius de la KGB segueixen encara com a classificats, hi ha dues fonts documentals disponibles.[1][2] Les seves funcions principals eren la intel·ligència extragnera, la contra-intel·ligència, les activitats operatives i d'investigació, vigilància de les fronteres de la Unió Soviètica, protecció dels líders del Comitè Central i del govern soviètic, organització i manteniment de les comunicacions governamentals; així com la lluita contra el nacionalisme, la dissidència i les activitats anti-soviètiques.

Després separar-se de la República de Geòrgia a inicis de la dècada de 1990 amb l'ajut de Rússia, l'auto-proclamada República d'Ossètia del Sud establí el seu propi KGB (mantenint el nom).[3]

Història[modifica | modifica el codi]

veure també: Txeka, OGPU, NKGB, Ministeri de Seguretat de l'Estat

Conscient dels ambiciosos caps de l'espionatge, i després de deposar a Nikita Khrusxov, el Secretari Leonid Bréjnev i el Partit sabien que calia dirigir les ambicions del President del KGB, Aleksandr Xelepin (1958-61), que havia facilitat el cop d'estat de Bréjnev contra Khrusxov (malgrat a que Xelepin llavors no estava al KGB). Amb reassignaments polítics, el protegit de Xelepin, Vladímir Semitxastni (1961-67), va ser nomenat President del KGB, i el mateix Xelepin va ser degradat a la presidència del Comitè del Partit i Control de l'Estat pel Consell dels Sindicats de Comerç.

A la dècada dels 80s, la liberalització de la societat soviètica mitjançant la glasnost provocà que el cap del KGB, Vladímir Kriutxkov (1988-91) encapçalés l'intent de cop d'estat per deposar el President Mikhaïl Gorbatxov. El frustrat cop d'estat acabà amb el KGB el 6 de novembre de 1991. Els successors del KGB són l'agència de la policia secreta FSB (Servei Federal de Seguretat de la Federació Russa) i l'agència d'espionatge SVR (Servei d'Intel·ligència Exterior).

La KGB al Bloc Oriental[modifica | modifica el codi]

El President de Rússia Vladímir Putin treballà durant molt de temps a Dresden, Alemanya Oriental, durant la dècada dels 80s

.

La política durant la Guerra Freda pel KGB i pels serveis secrets dels estats satèl·lits del bloc soviètic va ser la de monitoritzar extensivament l'opinió pública i privada; ofegar la subversió interna i les possibles conxorxes revolucionaris a l'interior del bloc. En suport dels governs comunistes, la KGB va ser un instrument d'importància vital en l'esclafament de la Revolució Hongaresa de 1956 o de la Primavera de Praga del socialisme amb una faç humana de 1968.

La KGB al Bloc Occidental[modifica | modifica el codi]

En els seus pronòstics el KGB havia apuntat a una inestabilitat política com a fruit de la assumpció del poder del Papa Joan Pau II, primer bisbe de Roma que era polonès i a causa dels seus discursos separatistes i anticomunista contra el govern del Partit Obrer Unificat Polac. Sobre aquest tema s’ha especulat que el KGB va estar involucrat en l’atemptat comès a Joan Pau II. Aquesta hipòtesi però, ha sigut desmentida per ex agents del KGB com Mijail Lyubimov encara que algunes agències apunten a que hi ha certes proves. La Służba Bezpieczeństwa i el KGB varen infiltrar amb força èxit espies a l'acabat de néixer sindicat Solidaritat, a l’esglèsia Catòlica i amb l’operació X en coordinació amb el general Jaruzelski i el Partit Comunista de Polònia declarant la llei marcial a Polònia encara que la maniobra va resultar infructuosa pel fet que l’enfoc desestabilitzador i anti-comunista del sindicat Solidaritat va debilitar de forma molt acusada el govern comunista de Polònia al 1989.


Operacions destacables[modifica | modifica el codi]

Amb l'Operació Trust , l'OGPU va enganyar amb èxit a molts dirigents russos de la dreta, contrarevolucionaris i membres del Moviment Blanc per tornar a la URSS , a on serien jutjats. El NKVD es va infiltrar i destruir grups trotskistes, el 1940 , el català Ramon Mercader, va ser l' agent encarregat de l'assassinat de Trotski a Ciutat de Mèxic. Una de les mesures que va utilitzar el KGB va ser la desinformació, com una manera de desacreditar els enemics de la URSS .


En la dècada de 1960, gràcies a informacions de Anatoliy Golitsyn, desertor del KGB, el director de contraespionatge de la CIA, James Jesus Angleton, va creure que el KGB tenia agents dobles en dos llocs clau: el departament de contraespionatge de la CIA i el departament de contraintel·ligència de l'FBI , a través dels quals podrien conèixer i controlar el contraespionatge terrorista dels EUA per protegir els agents KGB infiltrats i dificultar la captura de comunistes. D'altra banda, la contraintel·ligència del KGB investigava altres fonts d'intel·ligència estrangeres, de manera que els espies podrien "oficialment" aprovar a un agent doble a la CIA com si fos algú de confiança. La CIA va capturar a alguns dels presumptes talps, com Aldrich Ames i Robert Hanssen.


El KGB va eliminar enemics de la Unió Soviètica, principalment desertors del bloc soviètic, ja fos directament o per ajudar als serveis secrets d'altres països comunistes. Un dels casos en què es creu que el KGB va estar presumptament implicat fou en l'accident aeri en què va morir Dag Hammarskjöld al 1961. Un cas més cèlebre encara en la història de l'espionatge, és el suposat enverinament del dissident búlgar Georgi Markov, a qui se li va injectar una bola de ricina mitjançant la punta d'un paraigua que s'especula va ser dissenyat pel KGB , en 1978.

Seccions[modifica | modifica el codi]

La KGB estava formada per les següents seccions i destacaments independents:

  • Departament de Personal
  • Departament de Finances
  • Departament d'Administració
  • Secretariat
  • Direcció de suport Tècnic
  • Arxius
  • Comitè del PCUS
  • Força de Guàrdies del Kremlin – sota control del 9é Directori-. Era l'escolta del Presidium del Soviet Suprem de l'URSS.

Les estructures dels destacaments d'Operaciones Especials de la KGB (OSNAZ) com el Grup Alpha, el Grup Beta, el Delfí i el Vympel es desconeixen.

Directors[modifica | modifica el codi]

Segell de la RDA, Dzerzhinsky
Directors de la KGB 1917–1991
Felix Edmundovitx Dzerjinski (Cheka/GPU/OGPU) 1917–1926
Viaxeslav Rudólfovitx Menjinski (OGPU) 1926–1934
Guénrikh Grigórievitx Iagoda (NKVD) 1934–1936
Nikolai Ivànovitx Iejov (NKVD) 1936–1938
Lavrenti Pàvlovitx Bèria (NKVD) 1938–1941
Vsévolod Nikolàievitx Merkúlov (NKGB) 1941 (febrer–juliol)
Lavrenti Pàvlovitx Bèria (NKVD) 1941–1943
Vsévolod Nikolàievitx Merkúlov (NKGB/MGB) 1943–1946
Víktor Semiónovitx Abakúmov (MGB) 1946–1951
Semió Denísovitx Ignàtiev (MGB) 1951–1953
Lavrenti Pàvlovitx Bèria (MGB) 1953 (març–juny)
Serguei Nikíforovitx Kruglov (MGB) 1953–1954
Ivan Aleksàndrovitx Serov (KGB) 1954–1958
Aleksandr Nikolàievitx Xelepin (KGB) 1958–1961
Vladímir Iefímovitx Semitxastni (KGB) 1961–1967
Iuri Andrópov (KGB) 1967–1982
Vitali Vassílievitx Fedortxuk (KGB) 1982 (maig–desembre)
Víktor Mikhàilovitx Txébrikov (KGB) 1982–1988
Vladímir Aleksàndrovitx Kriutxkov (KGB) 1988–1991
Vadim Víktorovitx Bakatin (KGB) 1991 (agost–novembre)

Insígnies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal de l'URSS

  1. Yale.edu, The KGB File of Andrei Sakharov, Joshua Rubenstein and Alexander Gribanov eds., en rus i anglès.
  2. JHU.edu, arxiu de documents sobre el PCUS i la KGB, recollits per Vladímir Bukovsky.
  3. «SOUTH OSSETIA: KGB BACKYARD IN THE CAUCASUS | Central Asia-Caucasus Institute Analyst».

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Christopher Andrew and Vasili Mitrokhin, The Mitrokhin Archive: The KGB in Europe and the West, Gardners Books (2000) ISBN 0-14-028487-7; Basic Books (1999) ISBN 0-465-00310-9; trade (2000) ISBN 0-465-00312-5
  • Christopher Andrew and Vasili Mitrokhin, The World Was Going Our Way: The KGB and the Battle for the Third World, Basic Books (2005) ISBN 0-465-00311-7
  • John Barron, KGB: The Secret Work of Soviet Secret Agents, Reader's Digest Press (1974) ISBN 0-88349-009-9
  • Amy Knight, The KGB: Police and Politics in the Soviet Union, Unwin Hyman (1990) ISBN 0-04-445718-9
  • Richard C.S. Trahair and Robert Miller, Encyclopedia of Cold War Espionage, Spies, and Secret Operations, Enigma Books (2009) ISBN 978-1-929631-75-9

Per llegir més[modifica | modifica el codi]

  • Солженицын, А.И. (1990). Архипелаг ГУЛАГ: 1918 - 1956. Опыт художественного исследования. Т. 1 - 3. Москва: Центр "Новый мир". (rus)
  • Yevgenia Albats and Catherine A. Fitzpatrick, The State Within a State: The KGB and Its Hold on Russia — Past, Present, and Future Farrar Straus Giroux (1994) ISBN 0-374-52738-5.
  • John Barron, KGB: The Secret Works of Soviet Secret Agents Bantam Books (1981) ISBN 0-553-23275-4
  • Vadim J. Birstein. The Perversion Of Knowledge: The True Story of Soviet Science. Westview Press (2004) ISBN 0-8133-4280-5
  • John Dziak Chekisty: A History of the KGB, Lexington Books (1988) ISBN 978-0-669-10258-1
  • Sheymov, Victor. Tower of Secrets. Naval Institute Press, 1993, p. 420. ISBN 1-55750-764-3. 
  • Бережков, Василий Иванович (2004). Руководители Ленинградского управления КГБ : 1954-1991. Санкт-Петербург: Выбор, 2004. ISBN 5-93518-035-9 (rus)
  • Кротков, Юрий (1973). «КГБ в действии». Published in «Новый журнал» №111, 1973 (rus)
  • Рябчиков, С.В. (2004). Размышляя вместе с Василем Быковым // Открытый мiръ, № 49, с. 2-3. (rus)(ФСБ РФ препятствует установлению мемориальной доски на своем здании, в котором ВЧК - НКВД совершала массовые преступления против человечности. Там была установлена "мясорубка", при помощи которой трупы сбрасывались чекистами в городскую канализацию.)

http://independent.academia.edu/SergeiRjabchikov/Papers/696439/Razmyshlyaya_vmeste_s_Vasilem_Bykovym

  • Рябчиков, С.В. (2008). Великий химик Д.И. Рябчиков // Вiсник Мiжнародного дослiдного центру "Людина: мова, культура, пiзнання", т. 18(3), с. 148-153. (rus) (об организации КГБ СССР убийства великого русского ученого)
  • Рябчиков, С.В. (2011). Заметки по истории Кубани (материалы для хрестоматии) // Вiсник Мiжнародного дослiдного центру "Людина: мова, культура, пiзнання", 2011, т. 30(3), с. 25-45. (in Russian)

http://independent.academia.edu/SergeiRjabchikov/Papers/1322526/Zametki_po_istorii_Kubani_materialy_dlya_khrestomatii_


Coord.: 55° 45′ 31″ N, 37° 37′ 32″ E / 55.7587,37.6256

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: KGB