Kabardino-Balkària

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
República de Kabardino-Balkària
Кабардино-Балкарская Республика
Bandera deKabardino-Balkària Escut deKabardino-Balkària
(En detall) (En detall)
Localització
Ubicació de Kabardino-Balkària dins de Rússia
Estat
• Subjecte federal
• Districte federal
• Regió econòmica
 Rússia
República
Caucas Nord
Caucas Nord
Gentilici Balkar, balkara
Llengua oficial Rus
Kabardí
Karatxai-balkar
Superfície 12.470 km²
Població 
  • Densitat
858,397 hab.
68,84 hab/km²
Coordenades 43° 35′ 0″ N, 43° 24′ 0″ E / 43.58333°N,43.40000°E / 43.58333; 43.40000Coord.: 43° 35′ 0″ N, 43° 24′ 0″ E / 43.58333°N,43.40000°E / 43.58333; 43.40000
Dirigents:
• Primer Ministre:

Arsén Baixírovitx Kanokov
Capital Nàltxik
Mapa de Kabardino-Balkària

La República de Kabardino-Balkària (rus Кабардино-Балкарская Республика Kabardino-Balkàrskaia Respúblika; kabardí: Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ; karatxai-balkar: Къабарты-Малкъар Республика) és una de les repúbliques (subjecte federal) de la Federació Russa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Limita al nord amb el Territori de Stàvropol, al sud i l'est amb Ossètia del Nord - Alània i al nord i l'oest amb Karatxai-Txerkèssia. Està situada al Caucas septentrional, és formada al NE per una plana estèpica i al sud-oest per la serralada del Gran Caucas, amb els cims més alts (com l'Elbrus (X,was¯hemaxwe), 5.642 m)

Rius[modifica | modifica el codi]

Els principals rius són:

Llacs[modifica | modifica el codi]

Hi ha uns 100 llacs a la república, cap d'ells gaire gran. Molts d'ells (55) es troben entre els rius Baksan i Malka, i els més grans ocupen una àrea no superior a 0.01 km². Alguns dels llacs són:

Muntanyes[modifica | modifica el codi]

L'Elbrus, el punt més alt del nord del Caucas i d'Europa, és situat a la república. D'altres muntanyes destacades són les següents:

Demografia[modifica | modifica el codi]

  • Població: 901,494 (2002)
    • Urbana: 510,346 (56.6%)
    • Rural: 391,148 (43.4%)
    • Masculina: 422,720 (46.9%)
    • Femenina: 478,774 (53.1%)
  • Grups ètnics

Kabardino-Balkària consisteix de dos territoris ètnics, un predominantment kabardí (parlants d'una llengua caucàsica nord-occidentals) i l'altra predominantment balkar (parlants d'una llengües turqueses). Segons el Cens rus (2002), els kabardins són el 55.3% de la població, seguit pels russos (25.1%) i balkars (11.6%). Altres grups inclouen els ossets (9,845, o 1.1%), turcs (8,770, o 1.0%), ucraïnesos (7,592, o 0.8%), armenis (5,342, o 0.6%), coreans (4,722, o 0.5%), txetxens (4,241, o 0.5%), i un grapat de grups menors, cadascun amb menys del 0.5% de la població.

cens 1926 cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Kabardins 122,402 (60.0%) 152,237 (42.4%) 190,284 (45.3%) 264,675 (45.0%) 303,604 (45.5%) 364,494 (48.2%) 498,702 (55.3%)
Balkars 33,197 (16.3%) 40,747 (11.3%) 34,088 (8.1%) 51,356 (8.7%) 59,710 (9.0%) 70,793 (9.4%) 104,951 (11.6%)
Russos 15,344 (7.5%) 129,067 (35.9%) 162,586 (38.7%) 218,595 (37.2%) 234,137 (35.1%) 240,750 (31.9%) 226,620 (25.1%)
Ossets 4,078 (2.0%) 4,608 (1.3%) 6,442 (1.5%) 9,167 (1.6%) 9,710 (1.5%) 9,996 (1.3%) 9,845 (1.1%)
Ucraïnesos 17,213 (8.4%) 11,142 (3.1%) 8,400 (2.0%) 10,620 (1.8%) 12,139 (1.8%) 12,826 (1.7%) 7,592 (0.8%)
Altres 11,772 (5.8%) 21,328 (5.9%) 18,315 (4.4%) 33,790 (5.7%) 47,246 (7.1%) 55,672 (7.4%) 53,784 (6.0%)

Conflicte de l'Elbrus[modifica | modifica el codi]

El 12 de juny de 2009 centenars de persones van protestar al districte d'Elbrus bloquejant la carretera o autovia que connecta les muntanyes amb la plana. Els manifestants eren treballadors (o ex treballadors) de la indústria turística, quasi tots balkars que reclamaven una més justa distribució de la terra i participació a la zona d'oci creada a les muntanyes amb reducció de la zona de seguretat a l'entorn i amb la frontera de Geòrgia constituïda a costa de terres balkars. El president Arsén Kanokov va visitar els manifestants per calmar els ànims.

El mont Elbrus és considerat el lloc més atractiu pel turisme al Caucas i és la muntanya més alta de Rússia i d'Europa i des de 2007 s'hi han fet grans inversions per fomentar el turisme a la zona, tant russes com europees. Aquesta zona està habitada pels balkars, que són minoria a la república (dominada pels kabardins que són el 55% de la població) i emparentats amb els karatxais que dirigeixen la república de Karatxai-Txerkèssia; des del 1990 els balkars (12% de la població) demanen una república separada, però les tensions es van agreujar el gener del 2008 quan la cort suprema de la república va dictar que el Consell d'Ancians del Poble Balkar (una organització nacionalista balkar) s'havia de dissoldre, acusada d'extremisme, i tot i que la cort suprema russa va revocar la decisió, això va disparar de nou l'enfrontament. Els incidents havien estat precedits el dia 11 d'un atac armat a Tirniàuz, d'autoria poc clara.

Enllaços[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kabardino-Balkària