Qabus ibn Wuixmaguir

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Kabus ibn Wuixmagir)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mausoleu de Kabus ibn Wushmagir, construït en 1007

Xams-al-Maali Abu-l-Hàssan Qabus ibn Wuixmaguir ibn Ziyar, més conegut senzillament com a Qabus ibn Wuixmaguir fou un sobirà de la dinastia ziyàrida de Tabaristan i Gurgan. Va pujar al tron el 977 succeint al seu germà Zahir al-Dawla Bisutun amb l'oposició dels seus germans. Els samànides reclamaven els seus dominis. Es creu que fou el suport d'Adud-ad-Dawla el que el va portar al tron, ja que el rostre del sultà buwàyhida apareix a les seves primeres monedes. Poc després del 977 va rebre del califa At-Tàï el títol o làqab de Xams-al-Maali.

Izz-ad-Dawla Bakhtiyar de l'Iraq es va enfrontar a Adud al-Dawla (de Fars i Kirman 950 a 983 i de l'Iraq 977 a 983) i va buscar aliats entre els quals Fakhr al-Dawla emir governador buwàyhida de Rayy i Pèrsia del nord, i a l'emir ziyàrida de Tabaristan Bisutun. Encara que no havien tingut temps de participar en el conflicte, Adud al-Dawla va decidir que havien de ser castigats. Bisutun va morir el mateix 977 i Adud al-Dawla va donar suport com a successor a Kabus ibn Wushmgir, contra altres germans.

El germà d'Adud, Fakhr al-Dawla, li va enviar una carta suau, que va obtenir una violenta resposta; el 980 Adud al-Dawla va marxar en persona contra el Djibal i Rayy; Fakhr, abandonat per tothom, va haver de fugir a Qazwin on va formar una lliga amb el seu sogre el ziyàrida Kabus ibn Wusmghir, a la que s'esperava que entraria el samànida Nuh II ben Mansur; Fakhr se'n va anar a Nishapur per les negociacions adients amb Nuh II. Muàyyid-ad-Dawla d'Isfahan (976-984) va donar suport a Adud al-Dawla. L'agost/setembre del 980 Adud al-Dawla va ocupar Hamadan, que fins aleshores pertanyia al seu germà Fakhr al-Din i les regions al sud i est de la ciutat; el seu germà Muayid al-Dawla pel seu costat, va ocupar Rayy.

Poc després, a finals del 980 (octubre/novembre), Ismail ibn Abbad, ministre de, Muayid al-Dawla, procedent de Rayy, va anar a Hamadan per negociar la transferència de la ciutat de Rayy (abans un dels feus de Fakhr al-Din i ara ocupada per Muayid) a favor del seu senyor Muayid al-Dawla. Adud al-Dawla li va concedir Rayy, però no fou l'única recompensa que Muayid va rebre per haver restat lleial a Adud en els darrers conflictes (tant amb el que el va enfrontar amb Izz al-Dawla Bakhtiyar, com el posterior amb el seu germà Fakhr al-Dawla), sinó que també li va cedir el govern d'Hamadan i Nihawand, i se li van donar tanmateix les tropes que abans estaven al servei de Fakhr al-Dawla (que encara foren incrementades després, per combatre als samànides, aliats als ziyàrides i a Fakhr al-Dawla).

El ziyàrida Kabus dominava des del 977 el Tabaristan en contra dels seus germans mercès a l'ajut d'Adud al-Dawla el qual esperava quan el va col·locar al tron, que en compensació li donaria suport per exemple en la lluita contra els samànides (i certament no esperava pas el suport al seu germà Fakhr al-Dawla, si bé això sembla que fou més per relacions de parentiu que per lleialtats personals); Kabus fou atacat per Muayid al-Dawla (980) i va perdre bona part del Tabaristan, però tot i així va mantenir la lleialtat a l'aliança amb el seu gendre, i va refusar la proposta d'aliar-se a Muayid al-Dawla contra els samànides (juliol/agost del 981); Adud al-Dawla va obtenir llavors del califa el nomenament oficial del seu germà Muayid al-Dawla com a governador del Tabaristan i Gurgan (Djurdjan), amb el dret de conquistar els territoris. Muayid va aconseguir dominar militarment les dues províncies després d'una victòria decisiva a Astarabad (982), i va exercir el poder reforçat amb el nomenament del califa; Kabus, aliat amb Fakhr al-Din no el va poder expulsar tot i el suport que van rebre del samànida Nuh II, i es va haver de refugiar a Nishapur amb el general samànida Husam al-Dawla Tash.

Així Muayid al-Dawla, amb el suport del seu germà Adud al-Dawla (mort el març del 983), va conservar Tabaristan, Gurgan, Rayy, Hamadan i Isfahan fins a la seva mort el 984, any en què Fakhr al-Dawla, amb el suport samànida, va retornar de Nishapur, es va apoderar de Tabaristan, Gurgan, Rayy, Hamadan i Isfahan, i les va governar fins a la seva mort el 997. Fakhr al-Dawla no va agrair al seu sogre el suport que li havia donat i fins a la seva mort el 997 Kabus va haver de romandre a l'exili amb els samànides i no va poder retornar als seus territoris ancestrals de Tabaristan i Gurgan; el 997 fou cridat a aquestos territoris pels notables locals.

El 998 Kabus ja tornava a estar al tron al Tabaristan i Gurgan; el seu segon regnat està poc documentat; no va emetre monedes (o almenys no se'n conserva cap) i va tenir capital a Astarabad des d'on va governar tirànicament (almenys en l'aspecte religiós) fins que va provocar una revolta militar i fou obligat a abdicar en el seu fill Manushihr ibn Kabus; però això encara no va ser suficient pels rebels que el van matar de fred en exposar-lo nu als freds de l'hivern. El seu mausoleu es troba a l'exterior de la moderna Gurgan. Després de la seva mort l'emirat ziyàrida va caure aviat sota influència gaznèvida.

Fou un poeta notable, escriptor, cal·lígraf i astròleg. Va protegir als artistes i es famós per les seves relacions a Avicenna que fugia de Khwarizm i es va refugiar a la seva cort (des d'on va anar més tard a Rayy) i amb al-Biruní, que va estar a Gurgan el 998.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]