Kairós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kairos-Relief von Lysippos, Kopie in Trogir
Detall d'un fresc de Francesco Salviati representant Kairós (1552-1554)

Kairós (del grec καιρός) era, per part dels antics grecs, una de les tres maneres d'anomenar el temps, juntament amb Aion i Cronos, i fa referència al "moment adequat i oportú" o "moment suprem". Mentre el concepte de cronos es referia al temps cronològic o seqüencial, kairós representava un moment del temps indeterminat en què passa alguna cosa d'especial; cronos és així un concepte quantitatiu, mentre que kairós té un caràcter qualitatiu.[1]

Mitologia[modifica | modifica el codi]

Kairós, en la mitologia grega, és fill de Zeus, déu del cel i el tro (en mitologia romana anomenat Júpiter) i de Tique, deessa de la sort (en mitologia romana anomenada deessa de la Fortuna). No és un gran Déu però és hereu del temps. Les arrels de Kairós remunten a quan Gea, deessa de la Terra (en mitologia romana anomenada Tellus), sense ajuda masculina, va donar a llum Urà, déu el cel (en mitologia romana anomenat Aion). Després, aquest la va fertilitzar i van tenir sis Titans i sis titànides, entre ells Cronos i Rea. Cronos va sotmetre a la seva germana Rea i van tenir descendència: els anomenats Déus de l'Olimpi, un d'ells Zeus (que va lluitar contra Cronos, va destruir la seva tirania i el va condemnar a presó al Tàrtar). Així que Kairós és fill d'un Déu prou poderós i té parentesc amb Cronos, però tot i així és capaç de fer que la fortuna somrigui. Simbolitza el lloc on s'uneixen i on es pot distingir el temps de la supervivència entre mort i mort, i el temps de la vida plena on no hi ha mort.[2]

Descripció figurativa i simbolisme[modifica | modifica el codi]

Kairós es presenta com un noi adolescent, calb o amb un manyoc de cabells a la part del davant del cap. A l’esquena té dues grans ales i a més té els peus alats com a símbol de la seva rapidesa (el que es pot interpretar com que se l'ha de trobar i agafar al moment just, ja que sinó es pot escapar). La seva mà esquerra subjecta una balança desequilibrada, deixant entreveure que la seva virtut no és l'equilibri, encara que posseeixi el secret de la mesura. El seu aspecte físic reflecteix la bellesa, d’aquí en parteix la seva relació amb l’art.

Kairós des de diferents àmbits[modifica | modifica el codi]

Segons Amanda Núñez, "Kairós és el temps del gaudir. És l’instant alegre i vivenciat. La manera individual de viure el temps intensament. És el punt just, el moment adequat, la potència i l’eficàcia combinats amb l’harmonia i el plaer. En tant que l’oposat de cronos no és un temps mesurable, ja que es regeix pel plaer sorgit de les emocions. És per aquest fet que, en l’actualitat, és un temps que resulta ser molt preuat a nivell sentimental. Kairós, és un temps, però també un espai. És un temps de glòria. És l’oportunitat. És l’ocasió del retrobament i del punt d’equilibri productiu. Sentir dins d’un mateix Kairós significa entrar en un oasis de plenitud i viure moments d'il·lusió."[2]

Per a ella, el concepte sorgeix en diferents àmbits i activitats de la vida quotidiana:[2]

  • Kairós és el temps que reclamen els infants, vinculat al temps de l’oci. Un temps que porta a les persones al joc i al lleure. Fugir de la realitat per crear un món imaginari i únic. Evasió. Ens porta a una dimensió fora del món real.
  • Kairós és un temps que està directament relacionat amb les celebracions. És el temps que per exel·lència sorgeix en les festes, i com a tal, segrega aquests instants del temps de treball. Són espais de temps en què sorgeix plenitud i ens fa defugir del què entenem per qüotidià o temps buit.
  • Kairós és un temps molt vinculat a les creences i a les religions. És vist com l’instant que esdevé espiritual i sobrenatural. És el temps de la meditació i la reflexió interna.
  • Kairós també apareix en el món esportiu en instants que són la clau per a l’èxit:

En el surf: el moment en què s’agafa el plec, és a dir, l'onada s’anomena Kairós. Només es mantindrà l’equilibri si s’opta per entrar a l’onada en el moment oportú. En l’atletisme: s’anomena Kairós el moment precís en què el primer atleta travessa la meta.

  • Kairós és vist dins l’àmbit de la medicina, com el temps idoni per a la intervenció mèdica.
  • Kairós en l’àmbit de la retòrica, és el que fa que l’escrit tingui harmonia i fluidesa, allò invisible que està relacionat amb el tema i l’estil.
  • Kairós és un temps directament relacionat amb el món de les arts. És el temps de la inspiració, de la virtut i de la fecunditat. És el temps de la creació.


« “Ésta es la dimensión del tiempo que yo llamo “kairológica”, la única capaz de conectar, en una tensión fecunda, pasado y futuro dentro del presente de la experiencia y la imaginación creativa”. »
— G.MARRAMAO[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mark Freier (2006) Time Measured by Kairos and Kronos (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 Núñez, Amanda: Los pliegues del tiempo: Kronos, Aión y Kairós
  3. Giacomo Marramao: Kairós, Apología del tiempo oportuno (barcelona, Gedisa, 1992, p.25)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Marramao, G. 1992. KAIRÓS, Apología del tiempo oportuno. Ed. Gedisa.
  • Domènech Francesch, J. 2009. ELOGI EDUCACIÓ LENTA. Ed. Graó
  • Valencia García, G. 2007. ENTRE CRONOS Y KAIRÓS. Les formes del temps sociohistòric. Ed. Anthropos

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kairós Modifica l'enllaç a Wikidata