Kakapo
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Strigops habroptilus Gray, 1845 |
||||||||||||||
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Strigops habroptila |
||||||||||||||
El kakapo[1] (Strigops habroptilus, del maori kākāpō, que significa lloro nocturn), és una espècie d'au de la família dels lloros de Nova Zelanda (Strigopidae), nocturn i endèmic de Nova Zelanda. És famós per ser l'únic lloro del món no volador, el més pesat, i l'únic lloro que té un sistema de cria del tipus lek. És també un dels ocells més longeus. És l'única espècie del gènere Strigops i subfamília Strigopinae.
Els kakapos estan en perill crític d'extinció, amb només 91 exemplars vius reconeguts, tots ells classificats. En la prehistòria, l'antic kakapo va migrar a les illes de Nova Zelanda, i a causa de l'absència de depredadores, va perdre la capacitat de volar. Amb la colonització polinèsia i europea, i la introducció de predadors com gats, rates i erminis, gairebé tots els kakapos van ser exterminats. Els esforços per la seva protecció i conservació van començar en 1890, però van mancar d'èxit fins a la implantació del Pla de recuperació del kakapo en 1980. Tots els supervivents estan guardats en dues illes lliures de depredadors, l'Illa Chalky al sud-oest de Fiordland i a la Illa Codfish, prop de la Illa Steward, on són controlats de prop.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kakapo  |
- ↑ Snyder, Noel F. R.. Parrots: Status Survey and Conservation Action Plan 2000-2004. IUCN, 2000, p.49. ISBN 2831705045.
