Kalanchoe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Kalanchoe
Kalanchoe blossfeldiana
Kalanchoe blossfeldiana

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Saxifragales
Família: Crassulaceae
Gènere: Kalanchoe
Adans., 1763
Espècies

Vegeu el text

Sinònims

Kalanchoe (també escrit Kalanchöe o Kalanchoë) és un gènere de plantes amb flor de la família Crassulàcia amb unes 125 espècies de plantes amb flors tropicals de fulla suculenta. Majoritàriament són natives del Vell Món, però algunes espècies han estat introduïdes a Amèrica. Són plantes o bé perennes o bé arbusts, amb unes poques excepcions annuals o biennals. L'espècie més gran és la Kalanchoe beharensis de Madagascar, que pot assolir els 6 m d'alçada, però les Kalanchloe acostumen a fer menys d'un metre. Els membres d'aquest gènere s'especialitzen a obrir les flors fent créixer cèl·lules noves en la superfície interior dels pètals per obrir-los, i en la part exterior per tancar-los.

El gènere fou descrit per primer cop pel botànic Michel Adanson en l'any 1763. Segons sembla, el nom venia "del nom xinès d'una de les espècies" [1] que podria haver estat la Kalanchoe ceratophylla o la Kalanchoe spathulata. Els gèneres Bryophyllum, descrit per Salisbury el 1806, i el Kitchingia creat per Baker el 1881, són considerats sinònims pel Kalanchoe, per bé que alguns científics dissenten[1] i tracten el Bryophyllum com un gènere separat.

Cultiu i usos[modifica | modifica el codi]

Es cultiven com a plantes ornamentals d'interior o com a plantes per jardins rocosos. Són populars a causa de la seva facilitat de reproducció, requeriments baixos d'aigua i una àmplia varietat de flors de colors que creixen, agrupades, molt per sobre del creixement vegetatiu. La secció Bryophyllum -antigament un gènere independent- conté espècies com la Kalanchoe pinnata; en aquest gènere, les noves plantes es desenvolupen com a bulbils o gemmes indentats en les fulles. Aquestes noves plantes normalment cauen i arrelen en el sòl. No es coneixen plantes mascles en cap espècie d'aquest gènere que floreixin i produeixin llavors, pel que és anomenada "Mare de Milers". La Kalanchoe és l'aliment de les erugues de la papallona "Red Pierrot"; la papallona pon els ous en la fulla i l'eruga, quan neix, entra a la fulla i se la menja des del dedins.

Toxicitat i medicina tradicional[modifica | modifica el codi]

En comú amb altres crassulàcies (com els gèneres Tylecodon, Cotyledon i Adromischus), algunes espècies de Kalanchoe poden contenir glucòsids cardíacs bufadienolides [2] que poden causar un emmetzimament[3][4] especialment en animals de pastura. Aquest tret ha esdevingut un problema particular en l'àrea nativa de moltes espècies de Kalanchoe en la regió sud-africana de Karoo, on ha originat la malaltia animal que allí s'hi anomena krimpsiekte[5] o cotiledonosi. Enverinaments similars han ocorregut a Austràlia.

En la medicina tradicional, les espècies de Kalanchoe s'han utilizat per a ltractament de mals com infeccions, reumatisme i inflamació, i és sabut que extractes de la planta Kalanchoe tenen efectes Immunosupressors. La Kalanchoe pinnata es fa servir a Trinidad i Tobago com a tractament tradicional[6] per a la hipertensió. Hom ha isolat diversos compostos bufadienolides d'espècies de Kalanchoe, 5[7] [8] de la Kalanchoe daigremontiana. Dos d'aquests, els daigremontianina i bersaldegenina 1,3,5-orthoacetat, s'ha provat que produeixen efectes sedatius. També tenen importants efectes inotròpics associats amb glicosids cardíacs, i en dosis més grans produeixen un efecte creixent en el sistema nerviós central. Alguns dels compostos bufadienolides extrets de Kalanchoe pinnata són el "briofilina A", amb una important activitat de promoció anti-tumoral, i els menys actius "bersaldegenina-3-acetata" i "briofilina C"[9] (aquest darrer també té activitat insecticida[10]).

Espècies (selecció)[modifica | modifica el codi]

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Baldwin Jr., J. T. «Kalanchoe: The Genus and its Chromosomes». American Journal of Botany, 25, 8, octubre del 1938, pàg. 572–579. DOI: 10.2307/2436516 [Consulta: 28 novembre 2007].
  2. Steyn, Pieter S; van Heerden, Fanie R. «Bufadienolides of plant and animal origin». Natural Product Reports. Royal Society of Chemistry, 1998. [Consulta: 19-9-2007].
  3. McKenzie; Dunster PJ. «[PMID 3778371 Hearts and flowers: Bryophyllum poisoning of cattle.]». Aust Vet J., juliol 1986. [Consulta: 19-9-2007].
  4. McKenzie, RA; Franke FP, Dunster PJ. «[PMID 3439945 The toxicity to cattle and bufadienolide content of six Bryophyllum species.]». Aust Vet J., octubre 1987. [Consulta: 19-9-2007].
  5. Hilton-Taylor, Craig. «How Dangerous are Euphorbias? (And Others in the Family Euphorbiaceae) with some comments on dangerous plants in the families Agavaceae, Aizoaceae, Apocynaceae, Compositae, Crassulaceae, Liliaceae». [Consulta: 19-9-2007].
  6. Lans, CA. «[PMID 17040567 Ethnomedicines used in Trinidad and Tobago for urinary problems and diabetes mellitus.]». J Ethnobiol Ethnomed., 13-10-2006. [Consulta: 19-92007].
  7. Wagner, H; Fischer M, Lotter H. «[PMID 17340448 Isolation and Structure Determination of Daigremontianin, a Novel Bufadienolide from Kalanchoe daigremontiana.]». Planta Med., abril 1985. [Consulta: 19-9-2007].
  8. Supratman, U; Fujita T, Akiyama K, Hayashi H. «[PMID 11551556 Insecticidal compounds from Kalanchoe daigremontiana x tubiflora.]». Phytochemistry, setembre 2001. [Consulta: 19-9-2007].
  9. Supratman, U; Fujita T, Akiyama K, Hayashi H, Murakami A, Sakai H, Koshimizu K, Ohigashi H. «[PMID 11388478 Anti-tumor promoting activity of bufadienolides from Kalanchoe pinnata and K. daigremontiana x tubiflora.]». Biosci Biotechnol Biochem., abril 2001. [Consulta: 19-9-2007].
  10. Supratman, U; Fujita T, Akiyama K, Hayashi H. «[PMID 10923811 New insecticidal bufadienolide, bryophyllin C, from Kalanchoe pinnata.]». Biosci Biotechnol Biochem., juny 2000. [Consulta: 19-9-2007].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]