Kaliningrad
Калининград (ru) | |||||
Sobrenom | Кёниг | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Mikhaïl Kalinin | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Rússia | ||||
Exclavament | óblast de Kaliningrad | ||||
Districte urbà | Kaliningrad Urban Okrug (en) | ||||
Capital de | |||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 498.260 (2022) (2.217,45 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 224,7 km² | ||||
Banyat per | Prególia | ||||
Altitud | 4,8 m | ||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 1255 | ||||
Organització política | |||||
• Cap de govern | Oleg Aminov (en) (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 236000 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 4812 | ||||
Identificador OKTMO | 27701000001 | ||||
Identificador OKATO | 27401000000 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | klgd.ru |
Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània i ubicat a la mar Bàltica. Històricament també s'ha conegut amb altres noms: en polonès Królewiec, en lituà Karaliaučius i en llatí Regiomontium. Va ser fundada el 1255 pels cavallers teutònics i el rei de Bohèmia Ottokar II sobre l'emplaçament d'un assentament dels antics prussians anomenat Tvanksta que datava de cap al 300 aC. Va ser una important ciutat portuària situada en un enclavament a la desembocadura del riu Pregel, que desemboca a la llacuna del Vístula, comunicat al seu torn amb el mar Bàltic per l'estret de Baltiysk. D'aquests fundadors ve el nom de Königsberg, muntanya del rei en alemany, en honor d'Ottokar II. Va tenir significança històrica pel seu paper com una de les principals ciutats de Prússia: de fet, fou la capital de l'antiga província germànica de la Prússia Oriental i el bressol del territori prussià fins al 1945, quan fou presa pels soviètics i li canviaren el nom a l'actual.
Història
Kaliningrad va ser fundada amb el nom de Königsberg el 1255 pel rei Ottokar II de Bohèmia, que va acudir en ajuda dels cavallers de l'Orde Teutònic durant la conquesta i cristianització de la regió històrica de Prússia, ocupada pels pobles pagans bàltics. Durant gran part de l'edat mitjana va ser membre de la Lliga Hanseàtica. El nom prové de König = rei i Berg = muntanya, es pot dir que significa "Montreial", en alemany, encara que la traducció literal seria "Muntanya del Rei". Durant el segle XIX i ben entrat el segle XX, en edicions acadèmiques es llatinitzava Königsberg, capital de la Prússia Oriental, com a Regimonte.[1]
Königsberg va ser possessió prussiana fins a la unificació d'Alemanya, de la qual va passar a formar part. Després de la batalla de Friedland en 1807, al final de la guerra de la Quarta Coalició, Nicolas Jean de Dieu Soult aconseguí capturar la ciutat per Napoleó Bonaparte.[2] Després de la Primera Guerra Mundial, el territori prussià, juntament amb Königsberg (Prússia Oriental), va quedar aïllat d'Alemanya pel corredor polonès de Danzig. Durant la Segona Guerra Mundial, específicament en l'ofensiva de l'Oder-Vístula entre gener i abril de 1945, es van lliurar durs combats en els voltants de la ciutat entre l'Exèrcit Roig i forces defensores alemanyes, que van culminar amb la derrota alemanya i la captura de gairebé 100.000 soldats alemanys, incloent-hi quatre generals, a la batalla de Königsberg.
El 1736, Leonhard Euler va aconseguir resoldre un famós problema de matemàtiques relacionat amb els set ponts de Königsberg. El filòsof Immanuel Kant va néixer i va viure en aquesta ciutat. El 1945 la ciutat i la província van passar a la Unió Soviètica i la població alemanya en va ser expulsada en un èxode massiu i forçós que va afectar milions de persones de les quals es creu que un milió no va sobreviure.
Fills il·lustres
- Christian Goldbach (1690-1764), matemàtic
- Immanuel Kant (1724-1804), filòsof
- Johann Gottlieb Goldberg (1727-1756), compositor musical
- Karl Theophil Richter (1728-1809), compositor musical.
- Johann Friedrich Reichardt (1752-1814), compositor i crític musical
- Gustav Engel (1823-1895), crític musical i mestre de cant
- Adolf Jensen (1837-1879), compositor musical
- Gustav Jensen (1843-1895), compositor musical
- Otto Wallach (1847-1931), químic, Premi Nobel de Química de 1910.
- David Hilbert, (1862-1943), matemàtic
- Arthur Preuss, (1878-1944), cantant d'òpera
- Heinz Tiessen, (1887-1971), compositor musical
- Germán Güttler, (1887-[...?]), compositor i musicògraf
- Benno Bardi, (1890-[...?]), crític i compositor musical
- Theodor Raillard (1864-1929) compositor musical.
- Fritz Albert Lipmann (1899.1986) metge, químic i bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1953.
Altres noms
Aquesta ciutat, de molt rica història a causa de la diversitat cultural derivada del fet que ha format part de diferents estats, va anar variant el seu nom segons qui exercís sobirania sobre el territori:
Llengua | Nom |
---|---|
Antic hongarès | Königsberg |
Polonès | Królewic |
Llengua | Nom |
---|---|
Rus | Kaliningrad - Калининград |
Polonès | Kalingrad |
Anglès | Kaliningrad |
Llengua | Nom |
---|---|
Portuguès | Kaliningrad |
Croat | Kalinjingrad |
Serbi | Kaljinjingrad (Каљињинград) |
Lituà | Karaliaučius |
Yiddish | Kenigsberg (קעניגסבערג) |
Baix saxó | Keunigsbarg |
Neerlandès | Koningsbergen |
Alemany | Königsberg |
Hongarès | Kalonyingrád |
Txec | Královec |
Hongarès | Kalonyingrád |
Vegeu també
- Ducat de Prússia
- Prússia Oriental
- Ostsiedlung
- Relacions entre Rússia i la Unió Europea
- Problema dels ponts de Königsberg
Referències
- ↑ Topònims estrangers històrics [Consulta: 17 octubre 2008].
- ↑ Summerville, Christopher. Napoleon's Polish Gamble: Eylau & Friedland 1807 (en anglès). Pen and Sword, 2005, p. 141. ISBN 184415260X.
Enllaços externs
- A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kaliningrad
Ciutats de l'óblast de Kaliningrad | ||
Capital: Kaliningrad Bagratiónovsk | Baltisk | Gúrievsk | Gúsev | Gvardeisk | Krasnoznàmensk | Làduixkin | Mamónovo | Néman | Nésterov | Oziorsk | Pionerski | Polessk | Pràvdinsk | Slavsk | Sovetsk | Svetlogorsk | Svetli | Txerniakhovsk | Zelenogradsk |
{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina