Kamboges

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els kamboges, kamboja en singular, - कम्बोज, kamboja, en sànscrit, کمبوہ kambh en farsi) foren una tribu de kshatriya de l'edat del ferro índia, freqüentment esmentada a la literatura sànscrita i pali. Els erudits moderns conclouen que els kamboges eren uns parlants d'avèstic propi de les tribus iranianes orientals, en el límit entre els indoaris i els iranians, i semblen haver passat de l'iranià a l'esfera indoària gradualment.

El kamboges van emigrar a l'Índia durant la invasió Indo-Escita des del segle II aC fins al segle V dC. Els seus descendents controlaren diversos principats a l'Índia medieval.

Període vèdic de l'Índia, amb el kamboges a la frontera nord-oest

Etnicitat i llengua[modifica | modifica el codi]

Els kamboges eren una tribu indoiraniana.[1] Tanmateix, els antics kamboges es descriuen a vegades com indoaris [2][3][4][5] o com que tenien afinitats tant índies com iranianes.[6][7][8][9][10][11]

Tanmateix, la majoria dels erudits actualment accepten que els kamboges eren iranians[12][13][14][15] emparentats amb els [[indo-escites]]. Els kamboges també es descriuen com a clan reial del sakes.[16][17][18][19][20][21][22] Això sembla estar confirmat per les Inscripcions del lleó de Mathura fetes per Rajuvula i per un dels Edictes d'Asoka.[18][23] Els aśvakas foren una subtribu dels kamboges.

Característiques iranianes[modifica | modifica el codi]

Un cert nombre de fonts antigues indiquen vincles entre els kamboges i la civilització iraniana.[24] Per sostenir que els kamboges eren un grup iranià, els historiadors recents han utilitzat:

  • Referències a costums zoroastrianes
  • Referències a formes lingüístiques iranianes utilitzades pels kamboges
  • Referències a l'habilitat amb els cavalls dels kamboja
  • Vincles amb altres poblacions no índies

Hi ha indicacions també que el kamboges parlaven la llengua d'Avestan.

Al Mahabharata i en la literatura pali, el kamboges apareixen en el rols característics de notables genets i criadors de cavalls.[25][26][27][28]

Els kamboges estaven situats en part en el nord-est d'Afghanistan/Frontera del nord-oest, al nord-oriental del Pakistan i parts de Tadjikistan.[29]

Característiques indoàries[modifica | modifica el codi]

Els diversos documents antics esmenten "kamboja" en el context de la civilització indoari. El savi vèdic Kamboja Aupamanyava és esmentat al Vamsa Brahmana en el Samaveda.[30] El seu pare o avantpassat, el savi Upamanyu s'esmenta en el Rigveda.[2][8][31] Aquestes referències han fet sostenir a diversos erudits que els kamboges eren indoaris i que en els primers temps vèdics formaven una divisió important dels aris vedes.[2]

La secció Drona Parva del Mahabharata testifica que, a més a més de ser guerrers feroços, els soldats kamboges que van participar la guerra Kurukshetra, eren gent culta.[32]

En el Paraskara Grhya-sutram (vers 2.1.2), els kamboges, com gent erudita, es classifiquen entre els herois culturals Vasishthas de l'antiga Índia i eren comptats entre les sis grans cases erudites del vèdic Índi. Les costums socials i religioses dels kamboges i vasishthas es diu que eren idèntiques.[33]

En les porcions més antigues del Mahabharata, els kamboges apareixen com guerrers i governants i són descrits com "erudits dels Vedes".[34]

Les costums religioses dels kamboges eren hindús.[35]

Orígens[modifica | modifica el codi]

La primera menció del nom kamboja és en el Vamsa Brahmana (vers segle VII aC). Referències als kamboges com a tribu o regne apareixen en el Mahabharata i en la literatura Vedanga que comença als segles finals abans de Crist. Els seus regnes de kamboja estaven situats més enllà de Gandhara a l'Afganistan oriental o del nord.[36]

Dins d'hindú tradicional cosmografia hindú els kamboges, amb el gandhares, els yavanes (grecs), madres, i sakes estaven situats a l'Uttarapatha, la divisió del nord de Jambudvipa, l'illa del món terrestre.[37][38][39][40]

Algunes seccions del kamboges van creuar el Hindu Kush i van plantar colònies kamboja als Paropamisadae i fins a Rajauri. El Mahabharata [41] localitza el kamboges al costat de l'Hindú Kush com veïns dels darades, i als parama-kamboges a l'altre costat de l'Hindukush com veïns dels rishikas (o tukharas = tocaris) de la regió de Ferghana.[31][42][43]

La confederació dels kamboges es pot haver estès de la vall de Rajauri en la part sud-oest de Kashmir a la serralada de l'Hindu-Kush; al sud-oest les fronteres s'estenien probablement fins a les regions de Kabul, Gazni i Kandahar, amb el nucli a l'àrea nord-est del actual Kabul, entre l'Hindu-Kush i el riu Kunar, incloent-hi Kapisa.[44][45] possiblement estenent-se des de les valls de Kabul fins a Kandahar.[46]

Altres localitzen els kamboges i el parama-kamboges en les àrees que abracen Balkh, Badakshan, els Pamirs i Kafiristan,[47][48] o en diversos assentaments en l'àmplia àrea entre Punjab, l'Iran i Balkh.[49][50] i el parama-kamboges fins i tot més al nord, als territoris Trans-Pamirians que comprenen la vall de Zeravshan, cap a la regió de Fergana, l'Escítia dels escriptors clàssics.[3][51][52] La regió muntanyosa entre l'Oxus i el Jaxartes també se suggereix com la localització dels antics kamboges antic.[53]

El nom[modifica | modifica el codi]

Els nom kamboja es podria derivar de (Kam + bhuj), referint-se a la gent d'un país conegut com a "Kum" o "Kam". Les muntanyes on el Jaxartes i els seus confluents sorgeixen són anomenats els altiplans dels Komedes per Ptolemeu. Ammianus Marcellinus també anomena aquestes muntanyes com Komedas .[54][55][56][57] El Kiu-mi-to en els escrits d'Hiuen Tsang [58] també ha estat identificat amb el Komudha-dvipa de la literatura Purànica i l'iranià Kamboges.[59][60][61]

Els dos assentaments kamboges en qualsevol costat de l'Hindu-Kush són també esmentats a la Geographia de Ptolemeu, que es refereix als Tambyzoi situat cap al nord de l'Hindu-Kush al riu Oxus a Bactria,[62][63] i els Ambautai al costat sud de l'Hindu-Kush als Paropamisadae.[64] els erudits han identificat ambdós, els Tambyzoi i Ambautai amb el sànscrit Kamboja.[31][63][65][66][67][68][69][70][71] Ptolemeu també menciona una gent anomenada Khomaroi i Komoi a Sogdiana.[72] Els ptolemaics Komoi és una forma clàssica de Kamboi (o Kamboika, del Pali Kambojika, sànscrit Kamboja).[73]

El kamboges a l'altre costat de l'Hindu Kush romangueren essencialment iranians en cultura i religió, mentre que aquells en costat més proper a l'Índia van caure sota influència cultural índia.[8][74][75][76][77][78][79][80][81][82][83] Més Tard algunes seccions del kamboges es van desplaçar encara més lluny, a Aracòsia, com testifica una inscripció d'Aixoka trobada a Kandahar.

Teoria Transcaucasia[modifica | modifica el codi]

El terme de sànscrit Bahlikas pot tenir el seu homòleg en el terme d'Avestan Pairikas per cobrir l'eixam de nòmades euroasiàtics i centreasiàtics que, en el període de migració dels segles VIII i VII aC, s'abocaven fora de l'estepa eurasiàtica cap al Punjab i més enllà. També es creu que aquests cimmeris, escites, kurus i kamboges contribuïren a la formació de la dinastia Aquemènida.[84][85]

« ... els kamboges i kurus del la regió caucàsica del nord-oest de l'Iran, van prendre part en els desplaçaments dels segles VIII i VII aC i després es van dividir en dues seccions (...) aquests dos pobles van deixar els seus noms nacionals en la geografia local i deuen haver estat estretament associats jugant ambdós un paper destacat en la història aquemènida que fou afortunada a més d'important. »
— Arnold Joseph Toynbee, A Study of History[85][86]

La connexió dels governants aquemènides de Pèrsia al kamboges i kurus es reflecteix en el nom reial Kuru i Kambujiya o Kambaujiya, que uns quants monarques aquemènides van adoptar. Connexions estretes entre el kamboges (Parama-Kambojas), els madres (Bahlika-Madras o Uttaramadras) i els kurus (Uttarakurus), tribus totes les quals estaven localitzades al voltant de l'Oxus a Àsia Central en l'antiguitat remota, suggereix que els kurus, els kamboges i els parus es relacionaven.[87] Kambujiya o Kambaujiya era el nom d'uns quants grans reis perses de la dinastia aquemènida.

Els noms Kamboja (Cambyses) i Kuru (Cyrus) apareixen també com noms de lloc a Transcaucàsia,.[88][89] a Mèdia Atropatene, a la vora de l'Hindu Kush del nord.[90][91][92] i al sud de l'Hindu-Kush al subcontinent indi.[93] i el nom de Cambysene o Cambyses es pot transcriure en Kamboja i el de Cir del nom Kuru dels textos de sànscrit. .[94] Aquests invasors aris centroasiàtics podrien ser de les tribus escites de les valls de "Cyrus" (Kurosh) i "Cambyses" (Kambujiya) al voltant de la província "Cambisene" d'Armènia a l'oest de la mar Càspia. La província de Cambisene portava el seu nom del riu Cambises, que al seu torn portava el seu nom de la paraula del sànscrit Kambhoja. En l'Epitome d'Estrabó [95] una nació dels caspians és anomenada περι; τν Καμβύσην ποταμόν (cambisens).[94][96] Esteve de Bizanci defineix Cambysene (Kambysēnē) com un país persa i relaciona el nom amb el rei aquemènida Cambises.[97][98][99] La forma grega Kambysēnē s'ha d'haver obtingut d'un nom indígena, corresponent a l'armeni Kʿambēčan, amb el final comú-ēnē. En georgià s'escriu Kambečovani i en àrab Qambīzān.[100] En sànscrit es considera que s'ha transcrit com Kamboja . La regió Cambyiene i els rius Cyrus i Cambyses es considera que han conservat aquests nom des de l'antiguitat remota. El nom territorial Cambisene (Gk. Kambysēnē) així com el riu anomenat Cyrus (Kurosh) i Cambyses (Kambujiya) apareixen en la Geografia de'Estrabó i a les Històries de Plini, i es poden relacionar amb el nom etno-geogràfic Kambuja/Kamboja i Kuru dels textos sànscrits.[94][101]

Les hores que havien participat en la primera invasió d'Iran junt amb el Yauteyes foren identificats com el Cambisens Escites que vivien al voltant de la regió de Cambisene, prop de les Muntanyes de Caucasus a l'antiga Armènia. Més tard esdevingueren el Kuru-Kambojas dels textos de sànscrit.[102] Aquests Kuru-Kamboja més tard es van barrehar amb els muntanyencs Parsa-Xsayatia (Purush-Khattis) iranians [103] donant origen a la línia dinàstica Aquemènida de Pèrsia.[102]

Abans de marxar de la regió Caspia cap a l'Iran i Afganistan als sefles IX i VIII aC aquesta gent pot haver estat vivint a les valls de Cyrus i Cambyses a Armènia. Després d'emigrar cap al sud al subcontinent indi s'haurien dividit en dos clans, Kuru i Kamboja.[85][104] primer instal·lant-se a la regió trans-himalaia com uttarakurus i parama-kamboges abans de passar a regions prop del Himalaia com kurus (Punjab sud-est o Kuruksetra) i kamboges (Caixmir sud-oest i la vall de Kabul).

En la guerra Kurukshetra, els kurus i kamboges eren vistos com a tribus properes aliades.[105] El Mahabharata testifica que el kamboges i les tribus escites emparentades com el sakes, tusharas i khases jugaren un paper prominent en la guerra Kurukshetra on lluitaren sota la direcció de Sudakshina Kamboja.[106] i estava al costat dels kurus.

Altres comenten que els noms Kuru i Kamboja són d'etimologia discutida, però es poden enganxar al sanskrit Kura i Kamboja, originalment herois aris, els noms del qual es van reviure en una casa reial a Pèrsia. Kamboja és un nom geogràfic, i sovint també ho és Kuru: per això la seva aparició en la llengua iranià com Kur i Kamoj.[107]

L'Estat Kamboja[modifica | modifica el codi]

L'evidència al Mahabharata i en la Geografia de Ptolemeu, clarament dóna suport a dos assentaments Kamboja.[108] La regió del Cis-Hindu-Kush des de Nuristan fins a Rajauri al sud-oest de Caixmir compartint frontera amb el darades i el gandhares constituïa el país Kamboja.[109] La capital de Kamboja era probablement Rajapura (Rajori moderna). El Kamboja Mahajanapada de tradicions budistes, es refereix a aquesta branca del Cis-Hindu-Kush.[110]

La regió de trans-Hindu-Kush constituïa el país dels parama-kamboja. Incloïa els Pamirs i Badakhshan, compartint fronteres amb Bactria a l'oest i Sogdiana al nord.[111] La branca de trans-Hindukush dels kamboges romania culturalment iranià, però una secció important dels kamboges del Cis-Hindu-Kush sembla haver caigut sota influència cultural índia.

El Mahabharata es refereix a Kamboja com una república o un país sense rei on els caps elegits entre el poble dominaven el país. Es refereix a unes quantes Ganah (o repúbliques) dels kamboges.[112] l'Arthashastra [113] i el Edicte XIII d'Aixoka també testifiquen que els kamboges seguien una constitució republicana. Els sutres de Pāṇini [114]tendeixen a transmetre que els kamboges de Pāṇini eren una "monarquia Kshatriya", però "el govern especial i la forma excepcional derivativa" que dóna per denotar el governant del kamboges implica que el rei de Kamboja era només un cap titular (cònsol rei) [115] Un país sense rei altrament s'anomena Arashtra o Aratta. Aquest nom col·lectivament s'utilitza a vegades per denotar molts altres regnes occidentals com Madra, Kekeya i Gandhara. Un altre nom col·lectiu que denota els regnes occidentals és Bahika ( Vahika, Vahlika, Bahlika o Vahika) significat persona de fora . Això denota que la seva cultura era exterior o diferent de la vèdica, prevalent en els regnes de Kuru, Panchala i uns altres regnes de la plana gangètica.

Es considera que un clan de tribus anomenats Kinnares eren els guerrers a cavalls dels kamboges. Els Kinnares es descrivien com "Cavalls amb cap humà". Això podria ser una exageració de la seva habilitat extraordinària en la guerra de cavalleria. A Kali Yuga, els kamboges tenien molts estats colonials a l'Índia central, incloent-hi l'Asmaka o Aswaka al modern estat de Maharashtra.

Durant el regnat de Cir II el Gran (558-530 aC) o durant el primer any de Darios I el Gran aquestes nacions van caure depresa a mans dels aquemènides de Pèrsia. Kamboja i Gandhara formaven la vintena satrapia més rica de l'Imperi. Cir I es diu que havia destruït la famosa ciutat kamboja anomenava Kapisi (Begram moderna) als paropamisades.

Aśvakas[modifica | modifica el codi]

Els kamboges eren famosos en temps antics per la seva raça excel·lent de cavalls i com notables genets, i es localitzaven a Uttarapatha o cap al nord oest.[2][116][117][118][119][119][13][120][121] Estaven constituïts en sanghes i corporacions militars per gestionar els seus afers polítics i militars.[122][123] La cavalleria Kamboja oferia els seus serveis militars també a altres nacions. Hi ha nombroses referènciess a kamboges reclutats com a soldats de cavalleria en guerres antigues per a altres nacions.[2][124][125]

Era a causa de la seva posició superior en la cultura del cavall (Ashva) que els kamboges antics foren popularment coneguts també com a Ashvakas, o sigui "Genets". Els seus clans a les valls del riu Kunar i riu Swat es refereixen a ells com Assakenoi (Assakenoi = Assacans) i Aspasioi (Aspasis) en escrits clàssiques, i Ashvakayanas i Ashvayanas al Ashtadhyayi de Pāṇini.

Conflicte d'Alexandre amb el kamboges[modifica | modifica el codi]

Bust d'Alexander al Museu Britànic.

El kamboges van entrar en conflicte amb Alexandre el Gran mentre aquest envaïa l'Àsia Central. El conqueror macedoni feia incursions curtes en les antigues terres de Darios I el Gran i després de passar pel damunt de l'Imperi Aquemènida es va llençar sobre l'Afganistan. Allà va trobar una resistència increïble que li van presentar els Kamboja, esmentats com aspasioi i assakenoi .[126][127]

Aquests clans Ashvayana i Ashvakayana lluitaven amb l'invasor cos a cos. Tot anava de mal en pitjor, fins i tot les dones Ashvakayana Kamboj agafaven les armes i es reunien amb els seus marits a la batalla.[128] Diodorus dóna un relat molt gràfic de com es comportaven els Ashvakayanas quan enfrontaren l'atac sobtat d'Alexander. Els Ashvakas tenien una cavalleria forta de 30.000 cavallers, 30 elefants i 20.000 infants en contra d'Alexandre.

Els Ashvayans (Aspasioi) foren també bons ramaders i agricultors. Això és clar del gran nombre de vedells, 230,000 segons Flavi Arrià, d'una mida i forma superior al que els macedònics coneixien; Alexandre en va capturar alguns i va decidir enviar-los a Macedònia per a l'agricultura.[8][129][130][131][132]

Migracions[modifica | modifica el codi]

Durant els segle II i I aC els clans kamboges del nord de l'Afganistan en aliança amb els sakes, els pahlaves i els yavanes entraren a l'Índia, estenent-se cap a Sind, Saurashtra, Malwa, Rajasthan, Punjab i Surasena, i establiren principats independents al occident i sud-oest de l'Índia. Més tard, una branca del mateix poble conqueria Gauda i Varendra a la dinastia Pala i establia la dinastia Kamboja-Pala de Bengala a l'Índia Oriental.[133][134][135][136][137][138][139][140]

En el seu avenç des de la seva residència original, una branca del Kamboja es va aliar amb els sakes i pahlaves, i va seguir cap a l'Indus, Sauvira i Saurashtra, mentre que l'altra branca, aliada amb el yavanes, sembla haver-se mogut cap al Panjab i Uttar Pradesh.

Hi ha referències a les hordes dels sakes, yavanes, kamboges, i pahlaves al Bala Kanda del Valmiki Ramayana.[141] En aquests versos es poden veure ullades de les lluites dels hindús amb les hordes que envaien el país des del nord-oest [142][143][144][145][146] Les hordes que envaïen Índia des de el nord-oest es van introduir al Punjab, Sind, Rajasthan i Gujarat en gran nombre, arrabassant el control polític de l'Índia del nord als indoaris i establint els seus regnes respectius com governants independents a la terra dels indoaris, com també apareix testificat pel Mahabharata.[147] així com el Kalki Purana[148] Hi ha evidència literària així com inscripcions que donen suport a la senyoria dels yavanes i kamboges a Mathura a Uttar Pradesh.[149] La família reial de Kamuias esmentada a la inscripció del Lleó de Mathura Capital es suposa que estava connectada amb la casa reial de Taxila a Gandhara.[150] La dinastia Maitraka de Saurashtra, amb tota probabilitat, pertanyia als kamboges, que s'havien instal·lat al sud-oest de l'Índia sud-oest al voltant del començament de l'era cristiana. En l'era medieval, els kamboges se sap que s'havien apoderat del nord-oest de Bengala ( Gauda i Radha) de la dinastia Pala i establiren la seva propi dinastia Kamboja-Pala. Textos indis com Markandeya Purana,[151] Vishnu Dharmottari [152] Agni Purana,[153]Garuda Purana,.[154] Arthashastra de Barhaspatya [155] i Brhatsamhita de Vrahamihira [156] testifiquen que els kamboja estaven al sud-oest i sud de l'Índia.[138][157] Les inscripcions dels governants medievals de Vijayanagar de l'Índia del sud també testifiquen un regne kamboja que feia amb les frontera amb l'Imperi de Vijayanagar, el que pot indicar que hi havia un regne kamboja prop de Gujarat. Algunes inscripcions budistes trobades a les coves de Pal, situades aproximadament una milla al nord-oest de Mhar al districte de Raigad de Maharashtra, contenen una referència a un cap d'una dinastia Kamboj, príncep Vishnupalita Kambhoja, com governant de Kolaba (prop de Bombay) probablement al voltant del segle II.[158]

El sakes, yavanes, kamboges, parades, pahlaves etc. eren tribus estrangeres procedents de l'oest però foren absorbits entre el Kshatriyas en la població índia.[159]

Sri Lanka[modifica | modifica el codi]

Hi ha unes quantes referències d'inscripcions antigues trobades a la província de Rohana, a Sri Lanka, que pertanyen al segle II aC.[160] que poden indicar presència kamboja en diverses parts de Sri Lanka als últims segles abans de Crist i mencionen un Kamboja Sangha [161] i també "grans gremis Kamboja" [162] localitzats a l'illa, indicant que els kamboges també havien emigrat a Sri Lanka abans del segle I. El Sihalavatthu, un text pali del voltant del segle IV, també testifica que un grup de persones anomenats kamboges vivien a la província Rohana a Sri Lanka meridional.[163][164][165][166][167]

Kamboges orientals[modifica | modifica el codi]

Una branca de kamboges sembla que hauria emigrat cap a l'est cap a Tibet arran de la pressió de l'Imperi Kuixan (segle I) o dels Huna (segle V) i per això apareixen en les cròniques de Tibet ("Kam-po-tsa, Kam-po-ce, Kam-po-ji") i de Nepal (Kambojadesa).[168][169][170] El Brahma Purana del segle V esmenta els kamboges al voltant de Pragjyotisha i Tamraliptika.[171][172][173][174][175][176]

Més tard aquests kamboges semblen haver-se mogut cap a Assam des d'on podrien haver envaït Bengala durant l'Dinastia Pala i haver-los arrabassat Bengala nord-occidental. El text budista Sasanavamsa també certifica els kamboges dins o al voltant d'Assam.[177] Aquests kamboges havien fet una primera temptativa de conquerir Bengala durant el regnat del rei Devapala (810-850) però foren rebutjats. Un intent posterior va tenit èxit quan eren capaços de privar als Pales de la sobirania sobre Bengala del nord i oest i establir una dinastia Kamboja-Pala cap a la meitat del segle X.[2]

Les cròniques birmanes s'hi refereixen com "Kampuchih".

Període Maurya[modifica | modifica el codi]

L'aliança de Chandragupta Maurya amb el rei de l'Himalaia, Parvatka, com es referit al Mudrarakshas, Visakhadutta i el jain treball Parisishtaparvan, li donava un exèrcit constituït per yavanes, kambogas, sakes, kirates, parasikes (perses) i bahlikes (bactrians).[178] Amb l'ajuda d'aquests clans bel·licosos de la frontera nord occidental, que Justin titlla com "banda de lladres", Chandragupta va aconseguir derrotar, a la mort d'Alexandre, als sàtrapes macedonis del Panjab i l'Afganistan i al governant Nanda de Magadha, així establint les bases d'un Imperi Maurya poderós a Índia del nord i cap al nord-oest.

Els kamboges troben menció prominent com a unitat als Edictes d'Asoka del segle III aC. L'edicte XIII ens diu que el kamboges havien gaudit d'autonomia sota el Mauryes. .[179][13][180] Les repúbliques esmentades a l'Edicte V són les dels yones, kamboges, gandhares, nabhakes i nabhapamkites. Es designen com araja. vishaya al edicte XIII, que significa que eren entitats sense rei, o sigui repúbliques. En altres paraules, els kamboges formaven una unitat política autònoma sota els emperadors Maurya. Hindu Polity, A Constitutional History of India in Hindu Times, 1978, p 117-121, K. P. Jayswal; Ancient India, 2003, pp 839-40, V. D. Mahajan; Northern India, p 42, Mehta Vasisitha Dev Mohan etc</ref>[181]

Aixoka va enviar missioners als kamboges per convertir-los al budisme, i enregistrava aquest fet en el Edicte V.[182][183][184] Dipavamsa i Mahavamsa testifiquen que Ashoka va enviar missioners a Yona, Caixmir i Gandhara per predicar entre els yones, gandhares i kamboges. El Sasanavamsa testifica que un missioner va anar al país de Yonaka i "va establir a Buda a les terres dels Kamboges i altres països".[185] A causa dels esforços d'Asoka i els seus enviats, els kamboges zoroastrians i hinduistes semblen haver abraçat el budisme en gran nombre.

Descendents moderns[modifica | modifica el codi]

Els kafirs de Kafiristan (modern Nuristan) ocupaven una àmplia regió abans que la pressió dels esdeveniments va arraconar en les seves presents estretes valls. Tots o una part haurien estat originalment els kamboges i els alines dels Vedes grups dels quals es van trobar amb Alexandre el Gran a Kunar, Bajaur i Swat. Entre els escriptors clàssics Flavi Arrià parla dels assakenoi i aspasioi, noms que podrien associar-se al antic nom ari "asva" que vol dir cavall i el cap de cavall és encara reconegut com a símbol sagrats dels kafris que resten [186]

La tribu Kamboj del Gran Punjab i els noms Kom i Kata de la tribu Siah-Posh a la província de Nuristan de l'Afganistan serien proves de la seva descendència. Es creu pels estudiosos que representen almenys una part dels descendents moderns dels kamboges. Els moderns kamboges s'estimen en prop de 1,5 milions, mentre que altres descendents dels kamboges s'han fusionat amb altres castes del subcontinent indi com el Khatris, Rajputs, Jats, Arain i altres.

Els Kamboges, per tradició, es divideixen en cinquanta-dos i vuitanta-quatre clans. Es diu que els cinquanta-dos clans són descendents d'una branca cadet i els vuitanta-quatre de la branca sènior. Es diu que aquesta divisió es va originar amb les divisions entre els clans militars més joves i més vells sota les quals els kamboges havien lluitat en la guerra Kurukshetra. Els noms dels nombrosos clans s'encavalquen amb els d'altres kshatriyas i les castes rajputs de l'Índia del nord-oest, suggerint que alguns dels kshatriya i clans rajput del nord-oest descendeixen dels antics kamboges.[187]

Una altra branca dels escites de Cambisene van arribar a l'Altiplà del Tibet on es barrejaren amb els locals, i alguns tibetans s'anomenen encara kamboges.[102]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. . Dwivedi 1977: 287 "Els kamboges eren probablement els descendents dels indoiranians popularment coneguts després com a sassànides i parts que van ocupar el nord-oest de l'Índia als primer i segon segles de l'era cristiana."
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Law 1924
  3. 3,0 3,1 Mishra 1987
  4. Ramesh Chandra Majumdar, Achut Dattatrya Pusalker, A. K. Majumdar, Dilip Kumar Ghose, Bharatiya Vidya Bhavan, Vishvanath Govind Dighe. The History and Culture of the Indian People, 1962, pàg. 264,
  5. "Political History of Ancient India"", H. C. Raychaudhuri, B. N. Mukerjee, Universitat de Calcutta, 1996.
  6. Vegeu: Vedic Index of names & subjects per Arthur Anthony Macdonnel, Arthur. B Keath, I.84, pàg. 138
  7. Vegeu més referències: Ethnology of Ancient Bhārata, 1970, pàg. 107, Ram Chandra Jain; The Journal of Asian Studies, 1956,, pàg. 384
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Marrī, Munīr Aḥmad (1989) Balocistān: siyāsī kashmakash, muz̤mirāt va rujḥānāt. Ko'iṭah: Goshah-yi Adab (en urdú)
  9. India as Known to Pāṇini: A Study of the Cultural Material in the Ashṭādhyāyī, 1953, pàg 49, Vasudeva Sharana Agrawala; Afghanistan, pàg 58, W. K. Fraser, M. C. Gillet; Afghanistan, its People, its Society, its Culture, Donal N. Wilber, 1962, pàg 80, 311
  10. A. B. Keith i A. A. Macdonnel, authors de Vedic Index
  11. India as Known to Pāṇini: A Study of the Cultural Material in the Ashṭādhyāyī, 1953, pàg. 49, Vasudeva Sharana Agrawala; Afghanistan, pàg. 58, W. K. Fraser, M. C. Gillet; Afghanistan, its People, its Society, its Culture, Donal N. Wilber, 1962, pàg 80, 311.
  12. Das Volk Der Kamboja bei Yaska, First Series of Avesta, Pahlavi and Ancient Persian Studies in honour of the late Shams-ul-ulama Dastur Peshotanji Behramji Sanjana, Strassberg & Leipzig, 1904, pàg 213 ff, Ernst Kuhn; The Language of the Kambojas, Journal of Royal Asiatic Society 1911, pag 801-02; Journal of Royal Asiatic Society, 1912, pag 256; Purana, Vol V, No 2, July 1963, p 256, D. C. Sircar; Journal Asiatique, CCXLVI 1958, I, pp 47-48, E. Benveniste; Early Eastern Iran and the Atharvaveda, Persica-9, 1980, fn 81, pag 114, Michael Witzel; The Afghans (Peoples of Asia), 2001, p 127, també Index, W. J. Vogelsang and Willem Vogelsang; també Fraser 1979; History of India, Vol. I, R. Thapar 1961/1997: p 276;
  13. 13,0 13,1 13,2 A History of Zoroastrianism, 1975-, Mary Boyce, Frantz Grenet, Roger Beck
  14. Frye 1984, p. 154
  15. Geographical and Economic Studies in the Mahābhārata: Upāyana Parva, 1945, p 34, Moti Chandra - India; The Achaemenids in India, 1950, pag 27, Sudhakar Chattopadhyaya; Indo-iranica, 1946, p iii, Iran Society (Calcutta, India)
  16. Ref: La vieille route de l'Inde de Bactres à Taxila, pag 271, Alfred A. Foucher.
  17. a Huet 2008 "Kamboja" és definida més precisament com "Clan royal Kamboja des Śakās" (Kamboja, un clan reial dels Sakes)
  18. 18,0 18,1 vegeu ref: "A bilingual Graeco-Aramaic edict by Aśoka: the first Greek inscription discovered in Afghanistan", 1964, pag 17, Giovanni Pugliese Carratelli, Giovanni Garbini - Aśoka, India, Publicat per Istituto italiano per il medio ed estremo Oriente, 1964
  19. Thion 1993, p. 51
  20. Walker and Tapp 2001
  21. Cf: Indian Culture, 1934, p 193, Indian Research Institute - India; cf: Notes on Indo-Scythian chronology, Journal of Indian History, xii, 21; Corpus Inscrioptionum Indicarum, Vol II, Part I, pp xxxvi, 36, S. Konow; Cf: History of Indian Administration, p 94, B. N. Puri.
  22. . Nota Important: l'èpica índia Mahabharata (Vegeu: Mahabharata 5.19.21-23; Vegeu també: "The Nations of India at the Battle Between the Pandavas and Kauravas", Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland, 1908, pàg. 313, 331, F. E. Pargiter, Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland, diu que el governant kamboja Sudakshina Kamboj va liderar i portar exèrcit Akshuni de guerrers que, a més a més del kamboges, també comprenia un contingent fort de sakes (o escites). Aquest fet clarament demostra que els sakes, en general, estaven subordinats al governant kamboja Sudakshina Kamboj i que el clan de Sudakshina estava governava sobre els Sakes. Així l'evidència èpica suggereix que els kamboges eren en efecte un clan reial escita o un clan governant als escites i que aquestos formaven una part indispensable de l'exèrcit kamboja. A més, les inscripcions del Lleó de Mathura Capital connecten Kharaosta Kamuia (un kamboja) i la seva filla Aiyasi Kamuia, reina principal del escita Mahakshatrapa Rajuvula, amb la casa imperial que governava a Taxila (Vegeu: Kharoshṭhī Inscriptions, Edició 1991, pàg. 36, Sten Konow)
  23. . Vegeu Rock Edict 13, 30 (Bloch).
  24. The Kamboja Janapada, gener de 1964, Purana, Vol VI, Cap 1, V. S. Aggarwala, pàg. 229; Jataka editat per Fausboll, Vol VI, pàg. 210.
  25. The History of Indian Literature, 2005 edition, pàg. 178, Albrecht Weber - Sanskrit literature
  26. Karttunen, 1989, pàg. 225
  27. Bongard-Levin 1985, pag. 120
  28. Cf: A View of the History, Literature, and Mythology of the Hindoos, 1818, pàg. 559, William Ward
  29. Ref: Proceedings and Transactions of the All-India Oriental Conference, 1930, pag 118; cf: Linguistic Survey of India, Vol X, pp 455-56, G. A. Grierson; cf: History and archaeology of India's contacts with other countries, from earliest times to 300 B.C., 1976, p 152, Shashi P. Asthana - Social Science
  30. Vamsa Brahmana versos 18-19.
  31. 31,0 31,1 31,2 Sethna, K. D. (2000) Problems of Ancient India, New Delhi: Aditya Prakashan. ISBN 81-7742-026-7
  32. Mahabharata 7.12.43-44
  33. . Vers de Grhya-sutram Paraskara 2.1.2, Comentari: Pt Harihar.
  34. Mahabharata 7.12.43-44.
  35. . Jataka, VI, pàg. 110, Trans. E. B. Cowell; cfr: Videvati Xiv.5-6; cfr: Herodotus I.140; Journal of Royal Asiatic Society, 1912, pàg. 256, G. A. Grierson.
  36. Encyclopaedia Indica, "The Kambojas: Land and its Identification", Primera Edició, 1998 Nova Delhi, pàgina 528
  37. versos Mahabharata (12/201/40), (6/11/63-64), 5/5/15, 5/159/20 etc.
  38. text Kirfels sobre els de països d'Uttarapatha de Bhuvankosha
  39. Brahama Purana 27/44-53, Vayu Purana 45/115; Brahmanda Purana 12/16-46; Vamana Purana 13/37
  40. Ashoka's Rock Edicts, V i XIII
  41. Mahabharata 2/27/23-25
  42. Nombrosos erudits ara localitzen el regne Kamboja al costat del sud de les muntanyes de l'Hindu Kush (en les valls del Kabul, Swat i Kunar) i els parama-kamboges als territoris a la cara nord de l'Hindukush. Vegeu: Geographical and Economic Studies in the Mahābhārata: Upāyana Parva, 1945, pàg. 11-13, Moti Chandra - India; Geographical Data in the Early Purāṇas: A Critical Study, 1972, pàg. 165/66, M. R. Singh
  43. Purana, Vol VI, nº 1, gener de 1964, pàg. 207 sqq; Inscriptions of Asoka: Translation and Glossary, 1990, pàg. 86, Beni Madhab Barua, Binayendra Nath Chaudhury - Inscripcions, Prakrit
  44. The Peoples of Pakistan: An Ethnic History, 1971, pàg. 64-67, Yuri Vladimirovich Gankovski - Ethnology
  45. History of the Pathans, 2002, pàg. 11, Haroon Rashid - Pushtuns.
  46. Michael Witzel, Persica-9, pàg. 92, fn 81
  47. J. C. Vidyalanakara, V. S. Aggarwala, K. C. Mishra, J. L. Kamboj
  48. Asoka and His Inscriptions, 1968, pàg. 93-96, Beni Madhab Barua, Ishwar Nath Topa
  49. Studies in the Geography of Ancient and Medieval India, 1971, pàg. 100, D. C. Sircar.
  50. . Mandal i Sinha 1980, pàg. 57
  51. Vegeu: Proceedings and Transactions of the All-India Oriental Conference, 1930, pàg. 118, J. C. Vidyalankara
  52. The Deeds of Harsha: Being a Cultural Study of Bāṇa's Harshacharita, 1969, pàg. 199, Vasudeva Sharana Agrawala
  53. Central Asiatic Provinces of the Mauryan Empire, pàg. 403, H. C. Seth; Vegeu també: Indian Historical Quarterly, Volum XIII, 1937, Cap 3, pàg. 400; Journal of the Asiatic Society, 1940, pàg. 37, (Índia) Societat Asiatica (Calcutta, Royal Asiactic Society of Bengal); cfr: History and Archaeology of India's Contacts with Other Countries, from Earliest Times to 300 B.C., 176, pàg. 152, Shashi P. Asthana; Mahabharata Myth and Reality, 1976, pàg. 232, Swarajya Prakash Gupta, K. S. Ramachandran. Cf també: India and Central Asia, pàg. 25 etc., P. C. Bagchi.
  54. Ancient India as Described by Ptolemy: Being a Translation of the Chapters, 1885, pàg. 268-69, (Alexandrinus Claudius Ptolemeus), Trad. John Watson McCrindle; Indian Studies, V-7, pàg. 386, Indo-Aryan philology)
  55. Indian Historical Quarterly, 1963, pàg. 403; Central Asiatic provinces of the Maurya Empire pàg 403, H.C. Seth
  56. History and Archaeology of India's Contacts with Other Countries, from Earliest Times to 300 B.C., 1976, pàg. 152, Shashi Asthana; Mahabharata Myth and Reality, 1976, pàg. 232, Swarajya Prakash Gupta, K. S. Ramachandran
  57. "La Ciutat de Darwaz a Badakshan és encara anomenada Khum (Kum) o Kala-i-Khum. Roman també per a la vall de Basht. El nom Khum o Kum amaga les restes de l'antic Kamboja" Journal of the Asiatic Society, 1956, pàg. 256, Buddha Prakash [Asiatic Society (Calcutta, India), Asiatic Society of Bengal]
  58. Si-yu-ki: Buddhist Records of the Western World, per Xuanzang (Hsüan-Tsang), Trad. Samuel Beal.
  59. la regió tàrtara al nord de l'Oxus, o sigui, la punta del sud del Saka-dvipa dels Puranes.
  60. India and the World, pàg. 71, Buddha Prakash; també vegeu: Central Asiatic Provinces of Maurya Empire, pàg. 403, H. C. Seth; India and Central Asia, pàg. 25, P. C. Bagchi
  61. Journal of the Asiatic Society, 1956, pàg. 256, Asiatic Society (Calcutta, India), Asiatic Society of Bengal.
  62. Ancient India as Described by Ptolemy: Being a Translation of the Chapters... 1885, pàg. 268, John Watson McCrindle - Geography, Ancient
  63. 63,0 63,1 Talbert 2000, pàg. 99
  64. . Geographia 6.18.3; Vegeu mapa a McCrindle, pàg. 8.
  65. . Per els Tambyzoi=Kamboja, vegeu ref a: Indian Antiquary, 1923, pàg. 54; Pre Aryan and Pre Dravidian in India, 1993, pàg. 122, Sylvain Lévi, Jean Przyluski, Jules Bloch, Asian Educational Services; Cities and Civilization, 1962, pàg. 172, Govind Sadashiv Ghurye
  66. Asiatic Society, Calcutta, Royal Asiatic Society of Bengal, 1956, pàg. 37; Purana, Vol VI, nº 2, gener de 1964, pàg. 207-208; Journal of the Asiatic Society, 1956, pàg. 88, Asiatic Society (Calcutta, Royal Asiatic Society of Bengal); Geographical Data in the Early Purāṇas: A Critical Study, 1972, pàg. 165, M. R. Singh; Asoka and His Inscriptions, 1968, pàg. 96, Beni Madhab Barua, Ishwar Nath Topa; Geographical and Economic Studies in the Mahābhārata: Upyana Parva, 1945, pàg. 38, Moti Chandra - India; Journal asiatique, 1923, pàg. 54, Société asiatique (Paris, France), Centre national de la recherche scientifique (France) - Oriental philology
  67. Neuro-ophthalmology, 2005, pàg. 99 Leonard A. Levin, Anthony C. Arnold
  68. . Lalye 1985, pàg. 133
  69. Per els Ambautai=Kamboja, vegeu Witzel 1999
  70. . Patton i Bryant 2005, pàg. 257
  71. The Indo-Aryans of Ancient South Asia: : Language, Material Culture and Ethnicity, 1995, pàg. 326, George Erdosy; Linguistic Aspects of the Aryan non-invasion theory, Part I, Koenraad Elst, ; "The official pro-invasionist argument at last, A review of the Aryan invasion arguments" a J. Bronkhorst i M.M. Deshpande: Aryan and Non-Aryan in South Asia, Koenraad Elst, .
  72. Geographia 6.18.3; Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain & Ireland, Royal Asiatic Society of Great Britain and Irelandpàg. 199;Ancient India as Described by Ptolemy: Being a Translation of the Chapters, 1885, pàg. 268, John Watson McCrindle - Geography, Ancient.
  73. The Indian Historical Quarterly, 1963, pàg. 403; Central Asiatic Provinces of Maurya Empire, pàg. 403, H. C. Seth.
  74. . Índex Vèdic I, pàg. 138, Macdonnel, Keith.
  75. Ethnology of Ancient Bhārata–1970, pàg. 107, Ram Chandra Jain.
  76. The Journal of Asian Studies–1956, pàg. 384, Association for Asian Studies, Far Eastern Association (U.S.).
  77. India as Known to Pāṇini: A Study of the Cultural Material in the Ashṭādhyāyī–1953, pàg. 49, Vasudeva Sharana Agrawala.
  78. . Afghanistan, pàg. 58, W. K. Fraser, M. C. Gillet.
  79. Afghanistan, its People, its Society, its Culture, Donal N. Wilber, 1962, pàg. 80, 311 etc.
  80. . Iran, 1956, pàg. 53, Herbert Harold Vreeland, Clifford R. Barnett.
  81. Geogramatical Dictionary of Sanskrit (Vedic): 700 Complete Revisions of the Best Books..., 1953, pàg. 49, Peggy Melcher, A. A. McDonnel, Surya Kanta, Jacob Wackmangel, V. S. Agarwala.
  82. Geographical and Economic Studies in the Mahābhārata: Upāyana Parva, 1945, pàg. 33, Moti Chandra - Índia.
  83. A Grammatical Dictionary of Sanskrit (Vedic): 700 Complete Reviews of the ..., 1953, pàg. 49, Vasudeva Sharana Agrawala, Surya Kanta, Jacob Wackernagel, Arthur Anthony Macdonell, Peggy Melcher - Índia.
  84. Political and social movements in ancient Panjab (from the Vedic age upto [sic] the Maurya period), 1964, pàg. 105/06, 126, Buddha Prakash - Punjab (India); Paradise of Gods, 1966, pàg. 323, Qamarud Din Ahmed.
  85. 85,0 85,1 85,2 A Study of History, Vol. VII (Londres, 1961), Arnold Joseph Toynbee, Edward DeLos Myers, Royal Institute of International Affairs.
  86. Toynbee escriu també: "...l'existència dels dos noms a Transcaucasia i a l'Índia relativament propera indica que hi havia dos noms més de pobles nòmades que van prendre part en l'emigració dels segles VIII i VII aC i si es així, aquestos kurus i kamboges es van dividir en dues seccions els objectius de les quals divergien àmpliament i no sembla improbable pensar que una secció central dels pobles emigrants va fer camí cap al Luristan i van tenir certa associació amb Cispis pare de Kurus (Op. cit. pàg 653).
  87. "Kambujiy-a (Cambyses), Kambujiy-ahya (Cambysis), Kambujiy-am (Cambysem), Kabujiy-a (Cambises). Aquesta és l'ortografia vernacla veritable del nom que s'escrivia Cambises pels grecs i Kavaus en zend, i que en persa àrab i modern ha donat naixement a les formes de Kabus o Kavus o Kaus. Del nom d'un rei d'aquest nom era derivat el títol geogràfic de Kamboja que retingut fins avui com a Kambyses era derivat el títol geogràfic de Kamboja (sànscrit), que es conserva actualment amb el Kamoj de Kafiristan, i es convertia també per una processó ortogràfica regular en Kabus, Kabur i Kabul... Els historiadors perses no semblen que siguin conscients que el nom Kabus, que apareixia amb els sobirans daylamites, és el mateix que el Kaus del romanic; tanmateix la forma més antiga de Kaubus o Kabuj per aquest darrer nom mostra la identificació de manera més certa. Els georgians, fins i tot al dia present, anomenen l'heroi de romance Kapus, encara retenint el labial que s'ha fusionat en el persa Kaus... A penes es pot dubtar que el zend avèstic al·ludeixi a Cambises el Vell, i Cir II el Gran, sota el nom de Kai-Kaus i Kai Khusro; però les formes reals sota les quals s'expressen els noms, Kava-Uc i Hucarava, han de ser adopcions de l'època sassànida... Els reis natius de Persis, sensibles al sistema habitual de nomenclatura oriental, semblen per a unes quantes generacions haver aguantat els noms alternatius de Cir i Cambises. Els dos avantpassats immediats de Cir el Gran s'anomenen Cambises i Cir per Heròdot i segons un passatge dubtós de Diodor de Sicñilia conservat per Foti encara hi va haver un altre Cambyses, el cinquè en la sèria des de els Kambujiya de les inscripcions (Vegeu: Herodotus. I. c III i Photius. Bibilioth. pàg. 1158 (Ed. I. Schot.) (Vegeu: Memoir on Cuneiform Inscription, 1849, pàg 97-98, Cuneiform inscriptions; També: Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland, Volume XI, Part 1, 1849, senyor Henry Creswicke Rawlinson-- Re-Publicat 1990, pàg. 97-98, Cambridge University, Press for the Royal Asiatic Society [etc.]; Vegeu també: Yacna, pàg. 438, sqq., M. Burnouf.
  88. Cambysene/Cambyses (Kamboja, moderna Jori o Jora) i Cyrus/Kyros ( Kuru, moderna Kura) com noms de rius o de lloc que estaven antigament situats a Armènia major (Vegeu: A Dictionary of Greek and Roman Geography 1878, pàg. 488/489, 737, William Smith - Classical geography.; The Geography of Ananias of Širak, 1992, pàg. 146, Robert H. Hewsen, Anania Shirakatsi, Moses; Estrabó XI. 14.4; Histoires, 2002, pàg. 90, Ammianus Marcellinus, Edouard Galletier, Jacques Fontaine, Guy Sabbah, Edmond Frézouls, J.-D. Berger, Marie-Anne Marié, Laurent Angliviel de la Beaumelle; Revue des études arméniennes, 1985, pàg. 71-72, Société des études armeniennes, Fundação Calouste Gulbenkian). La moderna república de Geòrgia està situada al Riu Kura (Vegeu: Merriam-Webster's Geographical Dictionary, Merriam-Webster, Inc, Merriam-Webster).
  89. Per a Cyrus/Kyros=Kuru/Kura, Kurush, i Cambyses/Cambysene=Kamboja, Kambujiya Veure: Erânische Alterthumskunde, 1871, pàg. 442, 496, Friedrich Spiegel; The New Werner Twentieth Century Edition of the Encyclopædia Britannica, 1907, pàg. 648; Histoires, 2002, pàg. 90 Ammianus Marcellinus, Eng Trans: Edouard Galletier, Jacques Fontaine, Guy Sabbah, Edmond Frézouls, J.-D. Berger, Marie-Anne Marié, Laurent Angliviel de la Beaumelle.
  90. . Ptolemy Geog. vi. 2. § 1; Xxiii Ammianus Marcellinus. 6; A Dictionary of Greek and Roman Geography, 1878, pàg. 489, William Smith - Classical geography
  91. Classical Dictionary of Geography, Mythology and Geography, pàg. 141, William Smith.
  92. . Uttarakuru i els (Parama)-Kamboja es localitzaven a Trans-Himalaya o sigui al nord de l'Hindu-Kush/Karakoram (Vegeu Mahabharata 2, Capítols 26/27, Trad: Kisari Mohan Ganguli.
  93. . Kamboja del sud-oest de Caixmir/nord-oest del Panjab ( Mahabharata7.4.5) i Kuru del Kurukshetra, Panjab est. El nom de lloc Kura, que recorda a Kuru, també es troba a la Serra de la Sal, al Panjab, que conté sisena inscripció del segle VI de l'emperador Toramana de final del segle V (Vegeu: Buddhist Sects in India, 1998, pàg. 55, Nalinaksha Dutt)
  94. 94,0 94,1 94,2 Literary History of Ancient India, 1952, Chandra Chakraverty
  95. . Epitome, XI.
  96. . Vegeu també:A Dictionary of Greek and Roman Geography, 1878, pàg. 489, William Smith - Classical geography.
  97. . Chaumont 2005
  98. Stephani Byzantii Ethnicorum quae supersunt, Berlín, 1849, pàg. 351 (s.v. Kambysn), A. Meineke, edició.
  99. Dandamayev 2005
  100. The Persian Empire: Studies in Geography and Ethnography of the Ancient Near East, 1968, pàg. 345, Ernst Herzfeld, Gerold Walser.
  101. The Encyclopædia Britannica: A Dictionary of Arts, Sciences, Literature and General Information, 1907, pàg. 648; Eranische Alterthumskunde, Vol II, pàg. 294; Die altpersischen Keilinschriften: Im Grundtexte mit Uebersetzung, Grammatik und Glossar, 1881, pàg. 86, Friedrich Spiegel - Old Persian inscriptions; Zur Erklärung des Avesta, Zeitschrift der Deutschen morgenländischen Gesellschaft, 1872, p 716, Von Fr. Spiegel- Deutsche Morgenländische Gesellschaft - Oriental philology.
  102. 102,0 102,1 102,2 The Racial History of India - 1944, Chandra Chakraberty
  103. . C. Chakravarty, pàg. 32-33, Cf: "The Achaemenids were Kamboja-Kuru Scythian people on the base of Parsa ('Khatti-Puru') tribe. It was a marvelous racial blend and their culture was a similar good synthesis...." (The Racial History of India, 1944, pàg. 225, Chandra Chakraberty; Vegeu també: Paradise of Gods 1966, pàg. 330, Qamarud Din Ahmed); Cf: "Sembla per això, que els aquemènides es van barrejar amb el escites kuru-kamboges amb la base alpina Khatti-Purus (que va esdevenir conegut com Parsa)" (Vegeu: The Racial History of India, 1944, pàg. 153, Chandra Chakraberty).
  104. . Singh 1996, pàg. 43
  105. Referint-se als noms "Kambysene" i "Kambyses" el erudit alemany del segle XIX Friedrich Spiegel especulava que l'iranià "Kambojas" s'havia desplaçatt de la regió de l'Indus agafant el nom Kamboja que portaven les regions i rius del nord-oest de l'Iran. Ref: Zeitschrift der Deutschen morgenländischen Gesellschaft, 1872, pàg. 716, Friedrich Spiegel, Deutsche Morgenländische Gesellschaft - Oriental philology; Cf: Erânische Alterthumskunde, 1871, pàg. 442, Friedrich Spiegel - Iran. Cambyses es diu que fou el riu sagrat Champsis dels escites abans que se n'anessin al nord del Caucas via Caspia i Nlanytsch. Vegeu: The Deluged Civilization of the Caucasus Isthmus, Capítol 11, The Egyptian and Aryan Home-lands, secció 12, Reginald Aubrey Fessendan.
  106. Mahabharata 5.19.21); Vegeu també: The Nations of India at the Battle Between the Pandavas and Kauravas, Diari de la Societat Asiatic Reial de la Gran Bretanya i Irlanda, 1908, pàg. 313, 331, F. E. Pargiter.
  107. Early Zoroastrianism, 2005, Pàgina 45, Zoroastrian and Israel, The Thinker: A Review of World-wide Christian Thought, 1892, pàg. 490, fn, Teologia.
  108. Les mencions de la Geografia de Ptolemeu dels Tambyzoi situats a Bactria oriental (Ancient India as Described by Ptolemy: Being a Translation of the Chapters ... 1885, pàg. 268, John Watson McCrindle - Ancient; Barrington Atlas of the Greek and Roman World, History - 2000, pàg. 99 Richard J.A. Talbert) i els Ambautai localitzats a sud de l'Hindu-Kush (Geography 6.18.3; Vegeu mapa a McCrindle, pàg. 8). El Dr. S Levi ha identificat els Tambyzoi amb els Kamboja (Indian Antiquary, 1923, pàg. 54; Pre Aryan and Pre Dravidian in India, 1993, pàg. 122, el Dr. Sylvain Lévi, Dr. Jean Przyluski, Jules Bloch, Asian Educational Services) mentre la terra dels Ambautai també ha estat identificada pel Dr. Michael Witzel (Harvard University) amb els sànscrit Kamboja (Electronic Journal of Vedic Studies, Volum 5, 1999, nº 1 (setembre), Dr. M. Witzel;Indo-Aryan Controversy: Evidence and Inference in Indian History, 2005, pàg. 257, Laurie L. Patton, Edwin Bryant; The Indo-Aryans of Ancient South Asia: : Language, Material Culture and Ethnicity, 1995, pàg. 326, George Erdosy.
  109. . MBH VII.4.5; II.27.23
  110. . Vegeu: Problems of Ancient India, 2000, pàg. 5-6; cfr: Geographical Data in the Early Puranas, pàg. 168
  111. . MBH Ii.27.27.
  112. . MBH 7/91/39
  113. Arthashastra 11/1/4.
  114. . Ashtadhyayi Iv.1.168-175.
  115. Hindu Polity: A Constitutional History of India in Hindu Times, Parts I i II, 1955, pàg. 52, Dr. Kashi Prasad Jayaswal - Constitutional history; Prācīna Kamboja, jana aura janapada =: Ancient Kamboja, people and country, 1981, el Dr. Dr Jiyālāla Kāmboja - Kamboja (Pakistan)
  116. The Indian Historical Quarterly, 1963, pàg. 103
  117. Hindu Polity, 1978, pàg. 121, 140, K. P. Jayswal.
  118. . Shakati-Sangam-Tantra, 'Shatpanchashadddeshavibhag', Vers 24.
  119. 119,0 119,1 India in Early Greek Literature: academic dissertation, 1989, pàg. 225, Klaus Karttunen - Literatura grega.
  120. History, Literature and Religion of the Hindus, 1820, pàg. 451; A View of the History, Literature, and Mythology of the Hindus, 1818, pàg. 559, William Ward - Índia.
  121. The Social and Military Position of the Ruling Caste in Ancient India, 1889, pàg. 257, Edward Washburn Hopkins; Journal of the American Oriental Society, 1889, pàg. 257, American Oriental Society - Oriental philology
  122. Arathashastra 4.1.1-4.
  123. Mahabharata 7.91.39-40.
  124. War in Ancient India, 1944, pàg. 178, V. R. Ramachandra Dikshitar - Military art and science
  125. The Indian Historical Quarterly, 1963, pàg. 103; The Achaemenids in India, 1950, pàg. 47, Sudhakar Chattopadhyaya; Poona Orientalist: A Quarterly Journal Devoted to Oriental Studies, 1945, i P, (ed.) Har Dutt Sharma; The Poona Orientalist, 1936, pàg. 13, Sanskrit philology; Tribes in Ancient India, 1943, pàg. 4, B. C. Law - Ethnology; The Indian Historical Quarterly, 1949, pàg. 103
  126. Panjab Past and Present, pàg. 9-10; també vegeu: History of Porus, pàg. 12, 38, Buddha Parkash
  127. Procediments, 1965, pàg. 39, Universitat de Panjab, Dept. d'Estudis Històrics del Panjab - Història
  128. . Diodor de Sicília citat a McCrindle, pàg. 270
  129. History of Punjab, 1997, Editors: Fauja Singh, L. M. Joshi
  130. Llibra de l'Anabasis d'Arrià 4b, cap. 25, Derrota dels Aspasians, Trad, E.J. Chinnock (1893).
  131. چوهدرى محمد يوسف حسن, pag 170, Cauhdrī Muhammad Yusuf Hasan
  132. Acharya 2001, pàg 91
  133. . Yadav and Gupta 1996, pàg. 173
  134. Corpus Inscriptionum Indicarum, Vol II, Part I, pàg. xxxvi i pàg. 36, Sten Konow
  135. 'Geographical Data in the Early Purāṇas: A Critical Study, 1972, pàg. 168, M. R. Singh - Índia.
  136. . History of Ceylon, 1959, pàg. 91, Universitat de Ceilan, Peradeniya, Hem Chandra Ray, K. M. De Silva.
  137. . Le Monde oriental, 1941, pàg. 94, Kirfel; Bharatavarsa Bhuvankosa, 1931, pàg. 25, 29, 31, Kirfel
  138. 138,0 138,1 . Bhat 1981, pàg. 174
  139. . L'Arathashastra de Kautiliya esmenta els kamboges i surashtres com vivint de la guerra i el comerç. El Petavathua esmenta que Dvaraka connectava per una via directe el país dels kamboges, de la qual els comerciants kamboges es valien per a un comerç regular i el comentari identifica aquest Dvaraka amb Dvarvati... Aquestes referències suggereixen que l'assentament de Gujarat dels kamboges va tenir lloc en el temps o dels yavanes (grecs) o de les invasions sakes però desafortunadament no proporcionen prou material per una decisió satisfactòria d'aquest punt... És molt possible que fossin aventurers d'aquest assentament de Gujarat dels kamboges el que van fundar que una dinastia efímera que portava el seu nom al segle desè, al nord-oest de Bengala (Epi. Ind. XXII, 1933-34, pàg. 150ff)(Extractes agafats de: Journal of Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland, 1939, pàg. 231.32); Cf també: Main Currents in the Ancient History of Gujarat, 1960, pàg. 1-68, Bhasker Anand Saletore, Maharaja Sayajirao University of Baroda, Maharaja Sayajirao University of Baroda Dept. of History - Gujarat (Índia).
  140. . Pande (R.) 1984, pàg. 93
  141. Ramayana 1.54.21-23; 1.55.2-3.
  142. "Political History of Ancient India", H. C. Raychaudhuri, B. N. Mukerjee, University of Calcutta, 1996.
  143. Shrava 1981, pàg. 12
  144. Journal, 1920, p 175, University of Calcutta. Department of Letters.
  145. . Rishi, 1982, p. 100
  146. . Indological Studies, 1950, pàg. 32, B. C. Law; Political History of India from the Accession of Parikshit to the Coronation of Bimbisara, 1923, Raychaudhury; Indological Studies, 1950, pàg. 4, B. C. Law.
  147. Mahabharata 3.187.28-30.
  148. El Kalki Purana també esmenta que l'Índia ària era sota la senyoria dels kamboges, sakes, khases i mlechches (Vegeu: Kalki Purana, Capítol 20/40 sqq; Vegi-hi també: Kalki Purana, 2004, pàg. 58, 60, 61, B. K. Chaturvedi.
  149. MBH 12/105/5, Kumbhakonam Ed. Cf: "Mathura was under outlandish people like the Yavanas and Kambojas... who had a special mode of fighting (Manu and Yajnavalkya, K. P. Jayswal; Cf: "Epic Mahabharata refers to the siege of Mathura by the Yavanas and Kambojas" (History and Archaeology of India's Contacts with Other Countries, from Earliest Times to 300 B.C. 1976, pàg. 153, Shashi Asthana); També cfr.: "Mahabharata reference mentions the Yavanas-Kambojas as settled in the outlying parts of Mathura city" (Annals of the Bhandarkar Oriental Research Institute, Poona, 1926, pàg. 11, Institut Bhandarkar Oriental Research - filologia indoari).
  150. . Vegeu: Corpus Inscriptionum Indicarum, Vol II, Part I, pàg. xxxvi; vegi també pàg. 36, Sten Konow; Indian Culture, 1934, pàg. 193, Indian Research Institute; Cf: Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland, 1990, pàg. 142, Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland - Middle East.
  151. . Markandeya 58.30-32.
  152. . V.D. I.9.6.
  153. Indian Historical Quarterly, 1963, pàg. 127
  154. Garuda Purana 1.15.13; Garuda Purana, Trad: Manmatha Nath Dutt, 1908, pàg. 148
  155. . Ed. F. W. Thomas, pàg. 20-22.
  156. . Brhatsamhita 14/17-19.
  157. Indian Antiquary, 1893, pàg. 171, J. F. Fleet; Indo-Greek numismatics, 1970, 14, Richard Bertram Whitehead.
  158. Maharashtra State gazetteers, 1964, pàg. 57, Maharashtra (Índia). Gazetteers Dept, Maharashtra (Índia); Gazetteer of the Bombay Presidency, 1883, Capítol VII, pàg. 137, Bombay Presidency; També vegeu: Burgess' Archaeological Survey of Western India, 1879, X. 4, 9, 14, 15, 17. Nota: Kanabhoja és el mateix que Kambhoja=Kamboja, vegeu Ibid. pàg. 2
  159. . History and Culture of Indian People, 1951, Vol-1, P 314, R. C. Majumdar, A. D. Pusalkar
  160. . segons S Parnavitana, C. W. Nicholas
  161. . Gota-Kabojhyana.......Archaeological Survey of Ceylon, Inscription Register Cap 316.
  162. Kabojhiya-Maha. Pugiyana...Archaeological Survey of Ceylon, Inscription Register Cap 1118.
  163. . La tercera història d'aquest text, anomenat Metteyya-vatthu, mostra que l'ancià anomenat Maleyya residia a Kamboja-gama, a la província de Rohana a l'Illa de Tambapanni (Sri Lanka)--S. Paranavitana. Vegeu: History of Ceylon, 1973, pàg. xxxi, Hem Chandra Ray, K. M. De Silva - Sri Lanka.
  164. A Concise History of Ceylon: From the Earliest Times to the Arrival of the Portuguese in 1505, Edició 1961, pàg. 25, Cyril Wace Nicholas, Senarat Paranavitana - Sri Lanka; Proceedings of the Pakistan History Conference, 1968, pàg. 114, Pakistan Historical Society; Early History of Education in Ceylon: From Earliest Times to Mahāsena, 1969, U. D. Jayasekera - Educació
  165. . Collins 1998, pàg. 616
  166. . Barnes i Parkin 2002, pàg. 108-09
  167. . Early History of Education in Ceylon: From Earliest Times to Mahāsena, 1969, pàg. 153, U. D. Jayasekera - Education; The Archaeology of Seafaring in Ancient South Asia, 2003, pàg. 206, Himanshu Prabha Ray - Negoci & Economia etc.
  168. . Shastri i Choudhury 1982, pàg. 112
  169. . B. C. Sen, Some Historical Aspects of the Inscriptions of Bengal, pàg. 342, fn 1
  170. . Vaidya 1986, pàg. 221
  171. . Brahama Purana 53/16
  172. . M. R. Singh, A Critical Study of the Geographical Data in the Early Puranas, pàg. 168
  173. Pala-Sena Yuger Vamsanucarita, pàg. 70
  174. Ganguly 1994, pàg. 72, fn 168
  175. . H. C. Ray, The Dynastic History of Northern India, I, pàg. 309
  176. . A. D. Pusalkar, R. C. Majumdar et al., History and Culture of Indian People, Imperial Kanauj, pàg. 323,
  177. Sasanavamsa (text pali), pàg. 64-65, 83 etc.
  178. . Mudrarakshasa II)
  179. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Political_History_of_Ancient_India
  180. H. C. Raychaudhury, B. N. Mukerjee; Asoka and His Inscriptions, 3d Ed, 1968, p 149, Beni Madhab Barua, Ishwar Nath Topa.
  181. Bimbisāra to Aśoka: With an Appendix on the Later Mauryas, 1977, p 123, Sudhakar Chattopadhyaya.
  182. The North-west India of the Second Century B.C., 1974, pàg. 40, Mehta Vasishtha Dev Mohan - India; Tribes in Ancient India, 1973, pàg. 7, B. C. Law - Etnologia
  183. . Anand 1996, pàg. 79
  184. Yar-Shater 1983, pàg. 951
  185. Sasanavamsa (P.T.S.), pàg. 49
  186. The Pakistan review, 1962, pàg 15, Publicat per Ferozsons
  187. Per referències als noms dels clan sKamboj/Kshatriya, vegeu Glossary o Tribus, II, pàg. 444, fn. III

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Acharya, K. T. (2001) A Historical Dictionary of Indian Food (Oxford India Paperbacks). ISBN 978-0-19-565868-2
  • Anand, Ashok Kumar (1996) Buddhism in India: From the Sixth Century B.C. to the Third Century A.D.. New Delhi: Gyan Pub. House. ISBN 81-212-0506-9
  • Barnes, Ruth and David Parkin (eds.) (2002) Ships and the Development of Maritime Technology on the Indian Ocean. London: Curzon. ISBN 0-7007-1235-6
  • Bhat, M. Ramakrishna (ed.) (1981) Varāhamihira's Bṛhat Saṁhitā. Delhi: Motilal Banarsidass. ISBN 0-89581-116-2
  • Bhatia, Harbans Singh (1984) Political, legal, and military history of India. New Delhi: Deep & Deep Publications
  • Bhattacharyya, Alakananda (2003) The Mlechchhas in Ancient India, Kolkata: Firma KLM. ISBN 81-7102-112-3
  • Boardman, John and N. G. L. Hammond, D. M. Lewis, and M. Ostwald (1988) The Cambridge Ancient History: Volume 4, Persia, Greece and the Western Mediterranean (c. 525 to 479 BC). Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-22804-2
  • Bongard-Levin, Grigoriĭ Maksimovich (1985) Ancient Indian Civilization. New Delhi: Arnold-Heinemann
  • Bowman, John Stewart (2000) Columbia chronologies of Asian history and culture, New York; Chichester: Columbia University Press. ISBN 0-231-11004-9
  • Boyce, Mary and Frantz Grenet (1991) A History of Zoroastrianism, Vol. 3, Zoroastrianism under Macedonian and Roman rule. Leiden: Brill. ISBN 90-04-09271-4
  • Chaumont, Marie Louise (2005) "Cambysene", Encyclopædia Iranica Online. ISBN 1-56859-050-4
  • Collins, Steven (1998) Nirvana and Other Buddhist Felicities: Utopias of the Pali Imaginaire. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-57054-9. ISBN 0-521-57842-6 ISBN 978-0-521-57842-4
  • Dandamayev, Muhammad A. (2005) "Cambyses", Encyclopædia Iranica Online, available at www.iranica.com. ISBN 1-56859-050-4
  • Dandamaev, M.A. (1989) A Political History of the Achaemenid Empire. W.J. Vogelsang (trans). Leiden, New York: E.J. Brill, 1989. ISBN 90-04-09172-6
  • Drabu, V. N. (1986) Kashmir Polity, C. 600-1200 A.D. New Delhi: Bahri Publications. Series in Indian history, art, and culture; 2. ISBN 81-7034-004-7
  • Frye, Richard Nelson (1984) The History of ancient Iran. München: Beck. ISBN 3-406-09397-3
  • Ganguly, Dilip Kumar (1994) Ancient India, History and Archaeology. New Delhi: Abhinav Publications. ISBN 81-7017-304-3
  • Dwivedi, R. K., (1977) "A Critical study of Changing Social Order at Yuganta: or the end of the Kali Age" in Lallanji Gopal, J.P. Singh, N. Ahmad and D. Malik (eds.) (1977) D.D. Kosambi commemoration volume. Varanasi: Banaras Hindu University.
  • Huet, Gerard (2008) "Kamboja", Dictionnaire, Sanskrit-Francais, Heritage du Sanskrit. Online a «The Sanskrit Heritage Site».
  • Jha, Jata Shankar (ed.) (1981) K.P. Jayaswal commemoration volume. Patna: K P Jayaswal Research Institute
  • Jindal, Mangal Sen (1992) History of Origin of Some Clans in India, with Special Reference to Jats. New Delhi: Sarup & Sons. ISBN 81-85431-08-6
  • Kāmboja, Jiyālāla L. and Satyavrat Śāstrī (1981) Prācīna Kamboja, jana aura janapada (Ancient Kamboja, people and country) Delhi: Īsṭarna Buka Liṅkarsa (en Hindi)
  • Karttunen, Klaus (1989) India in Early Greek Literature. Helsinki: Finnish Oriental Society. ISBN 951-9380-10-8
  • Lalye. P. G. (1985) Purana-vimar'sucika: Bibliography of Articles on Puranas. Hyderabad: P. G. Lalye,
  • Lamotte, Etienne (1988) History of Indian Buddhism: From the Origins to the Saka Era. Sara Webb-Boin and Jean Dantinne (transl.) Louvain-la-Neuve: Université Catholique de Louvain, Institut Orientaliste. ISBN 90-6831-100-X
  • Law, Bimal Churn (1924) Some Ksatriya Tribes Of Ancient India. Calcutta: University of Calcutta.
  • Mandal, R. B. and Vishwa Nath Prasad Sinha (1980) Recent Trends and Concepts in Geography. New Delhi: Concept Publishing Co.
  • Marrī, Munīr Aḥmad (1989) Balocistān: siyāsī kashmakash, muz̤mirāt va rujḥānāt. Ko'iṭah: Goshah-yi Adab (in Urdu)
  • Mishra, Krishna Chandra (1987) Tribes in the Mahabharata: A Socio-cultural Study. New Delhi, India: National Pub. House. ISBN 81-214-0028-7
  • Misra, Satiya Deva (ed.) (1987) Modern Researches in Sanskrit: Dr. Veermani Pd. Upadhyaya Felicitation Volume. Patna: Indira Prakashan
  • Oberlies, Thomas (2001) Pāli: A Grammar of the Language of the Theravāda Tipiṭaka, Berlin, New York: De Gruyter ISBN 3-11-016763-8
  • Pande, Govind Chandra (1984) Foundations of Indian Culture, Delhi: Motilal Banarsidass ISBN 81-208-0712-X (1990 edition.)
  • Pande, Ram (ed.) (1984) Tribals Movement [proceedings of the National Seminar on Tribals of Rajasthan held on 9–10 April 1983 at Jaipur under the auspices of Shodhak in collaboration of Indian Council of Historical Research, New Delhi. Jaipur: Shodhak
  • Patton, Laurie L. and Edwin Bryant (eds.) ( 2005) Indo-Aryan Controversy: Evidence and Inference in Indian History, London: Routledge. ISBN 0-7007-1462-6 ISBN 0-7007-1463-4
  • Ramakrishna, M. (1981) Bhat Varāhamihira's Bṛhat Saṁhitā. Delhi: Motilal Banarsidass
  • Rice, Benjamin Lewis (1983 [1879]) Mysore Inscriptions: translated for government by Lewis Rice. New Delhi: Nirmal Singhal
  • Rishi, Weer Rajendra (1982) India & Russia: Linguistic & Cultural Affinity. Chandigarh: Roma Publications
  • Sarkar, Amal (1987) A Study on the Rāmāyanas. Calcutta: Rddhi-India
  • Sathe, Shriram (1987) Dates of the Buddha. Hyderabad: Bharatiya Itihasa Sankalana Samiti Hyderabad
  • Sethna, K. D. (2000) Problems of Ancient India, New Delhi: Aditya Prakashan. ISBN 81-7742-026-7
  • Sethna, Kaikhushru Dhunjibhoy (1989) Ancient India in a new light. New Delhi: Aditya Prakashan. ISBN 81-85179-12-3
  • Shastri, Biswanarayan (ed.) and Pratap Chandra Choudhury, (1982) Abhinandana-Bhāratī: Professor Krishna Kanta Handiqui Felicitation Volume. Gauhati: Kāmarūpa Anusandhāna Samiti
  • Shrava, Satya (1981 [1947]) The Śakas in India. New Delhi: Pranava Prakashan
  • Singh, Acharya Phool (2002) Philosophy, religion and Vedic education, Jaipur: Sublime. ISBN 81-85809-97-6
  • Singh, G. P., Dhaneswar Kalita, V. Sudarsen and Mohammed Abdul Kalam (1990) Kiratas in Ancient India: Displacement, Resettlement, Development. India University Grants Commission, Indian Council of Social Science Research. New Delhi: Gian. ISBN 81-212-0329-5
  • Singh, Gursharan (ed.) (1996) Punjab history conference. Punjabi University. ISBN 81-7380-220-3 ISBN 81-7380-221-1
  • Talbert, Richard J.A. (ed.) (2000) Barrington Atlas of the Greek and Roman World. Princeton, N.J.: Princeton University Press. ISBN 978-0-691-04945-8
  • Thion, Serge (1993) Watching Cambodia: Ten Paths to Enter the Cambodian Tangle. Bangkok: White Lotus. ISBN 1-879155-19-2 ISBN 1-879155-20-6 ISBN 974-8495-91-4
  • Vaidya, Chintaman Vinayak (1986 [1933]) Downfall of Hindu India. Delhi: Gian Pub. House
  • Vogelsang, Willem (2001) The Afghans. Peoples of Asia Series. ISBN 978-1-4051-8243-0
  • Walker, Andrew and Nicholas Tapp (2001) in Tai World: A Digest of Articles from the Thai -Yunnan Project Newsletter. Or in Scott Bamber (ed.) Thai-Yunnan Project Newsletter. Australian National University, Department of Anthropology, Research School of Pacific Studies. ISSN 1326-2777
  • Witzel, M. (1999a) "Substrate Languages in Old Indo-Aryan (Rgvedic, Middle and Late Vedic)", Electronic Journal of Vedic Studies, 5:1 (September).
  • Witzel, Michael (1980) "Early Eastern Iran and the Atharvaveda", Persica 9
  • Witzel, Michael (1999b) "Aryan and non-Aryan Names in Vedic India. Data for the linguistic situation, c. 1900-500 B.C.", in J. Bronkhorst & M. Deshpande (eds.), Aryans and Non-Non-Aryans, Evidence, Interpretation and Ideology. Cambridge, Massachusetts: Dept. of Sanskrit and Indian Studies, Harvard University (Harvard Oriental Series, Opera Minora 3). ISBN 1-888789-04-2 pp. 337–404
  • Witzel, Michael (2001) in Electronic Journal of Vedic Studies 7:3 (May 25), Article 9. ISSN 1084-7561
  • Yadav, Jhinkoo and Suman Gupta (eds.) (1996) Social justice: problems & perspectives, seminar proceedings of March 5–7, 1995, Felicitation volume for Sri Chandrajeet Yadav. Varanasi: National Research Institute of Human Culture.
  • Yar-Shater, Ehsan (ed.) (1983) The Cambridge History of Iran, Vol. 3: The Seleucid, Parthian and Sasanian periods. ISBN 0-521-20092-X ISBN 0-521-24693-8 (v.3/2) ISBN 0-521-24699-7 (v.3/1-2)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]