Kanabō

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua d'un oni armat amb un kanabō.

El kanabō (金棒?) és un bàcul de ferro o acer que s'utilitzava com arma durant el Japó feudal. Era construït a partir de fusta de roure a la qual se li donava un recobriment metàl·lic des de l'extrem fins a la seua part mitja, a més d'incorporar-li tatxes metàl·liques. La seua grandària podia variar fins a arribar a una longitud d'entre 1,5 i 2 metres.

Algunes versions posteriors es van fabricar exclusivament de metall encara que de menor grandària. Per la seua fabricació, era un arma de gran pes.

La finalitat del kanabō era la de triturar l'armadura de l'adversari, així com trencar les potes dels cavalls. L'art marcial dedicat al seu ús es coneix com kanabō-jutsu i consisteix a assolir desenvolupar la força i equilibri necessaris per a dominar-la amb mestratge, degut al fet que fallar un colp podia deixar al guerrer indefens davant un ràpid contraatac.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Classical Weaponry of Japan: Special Weapons and Tactics of the Martial Arts. Autor: Serge Mo.

Kodansha International, 2003.ISBN 4770029411.