Kanamicina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kanamicina
Estructura química del fàrmac Kanamicina
·
Nom sistemàtic (IUPAC)
2-(aminometil)- 6-[4,6-diamino-3- [4-amino-3,5-dihidroxi-6-(hidroximetil) tetrahidropiran-2-il]oxi- 2-hidroxi- ciclohexoxi]- tetrahidropiran- 3,4,5-triol
Identificadors
Nombre CAS 59-01-8
Codi ATC A07AA08
PubChem 6032
DrugBank APRD00026
Dades químiques
Fórmula C18H36N4O11 
Pes mol. 484,499
Dades farmacocinètiques
Biodisponibilitat Molt baixa després de l'administració oral
Metabolisme Desconegut
Vida mitjana 2 hores 30 minuts
Excreció Orina (sense modificar)
Consideracions terapèutiques
Cat. d'embaràs D(AU) D(EUA)
R. dispensació
Administració Oral, intravenosa, intramuscular

La Kanamicina (també coneguda com kanamicina A) és un antibiòtic aminoglucòsid, disponible en formes oral, intravenosa i intramuscular. S'utilitza per tractar una àmplia varietat d'infeccions La Kanamicina s'aïlla del bacteri Streptomyces kanamyceticus[1] i s'utilitza en la forma sulfat.

Taula de continguts

Mecanisme[modifica]

La kanamicina interactua amb les subunitats 30S dels ribosomes dels procariotes. Indueix quantitats substancials d'errors de traducció i inhibeix indirectament la translocació durant la síntesi proteica.[2][3]

Efectes adversos[modifica]

Reaccions adverses severes a la kanamicina inclouen tinnitus o alteracions de l'oïda, toxicitat als ronyons i reaccions al·lèrgiques al medicament.[4]

Ús en recerca[modifica]

La kanamicina s'utilitza en la biologia molecular com a agent selectiu, habitualment per aïllar bacteris (com ara E. coli) que han adquirit gens (per exemple de plasmidis) units a gens que codifiquen resistència a la kanamicina. (principlament neomicina fosfotransferasa II [NPT II/Neo]). Els bacteris que han estat transformats amb un plasmidi que conté el gen de resistència a la kanamicina se sembren en plaques d'agar amb kanamicina (50-100 μg/ml) o es cultiven en altres medis amb kanamicina (50-100 μg/ml). Només els bacteris que hagin dut a terme la transformació correctament (i que per tant tindran els gens de resistència) podran créixer en aquestes condicions.

Referències[modifica]

  1. Garrod, L.P., et al.: "Antibiotic and Chemotherapy", page 131. Churchill Livingstone, 1981 (anglès)
  2. Pestka, S.: "The Use of Inhibitors in Studies on Protein Synthesis", Methods in Enzymology 30, pp.261-282, 1975 (anglès)
  3. Misumi, M. & Tanaka, N.: "Mechanism of Inhibition of Translocation by Kanamycin and Viomycin: A Comparative Study with Fusidic Acid, Biochem.Biophys.Res.Commun. 92, pp.647-654, 1980(anglès)
  4. Consumer Drug Information: Kanamycin, 2 April 2008, <http://www.drugs.com/cdi/kanamycin.html>. Consultat el 4 maig 2008 (anglès)