Kaqtxikel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kaqtxikel
Kaqchikel Ch'ab'äl
Parlat a: Guatemala
Regió: Àrea lingüística mesoamericana
Parlants: Guatemala Guatemala 444.954 (2002)[1]
Mèxic Mèxic 143 (2010)[2]
Classificació genètica: Ameríndia

  Llengües maies
   Grup Quitxé
     Kaqtxikel

estatus oficial
Llengua oficial de: Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[3]
Regulat per: ALMG
codis de la llengua
ISO 639-1 --
ISO 639-2 cak
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El kaqtxikel o kaktxikel és una llengua maia parlat pels kaqtxikels a la regió centro occidental de Guatemala. Forma part del grup quitxé de llengües maies. Amb aproximadament mig milió de parlants, és una de les llengües maies més importants a Guatemala. La majoria dels parlants de kaqtxikel és bilingüe de la seva llengua nativa i espanyol.

La variació dialectal de l'idioma kakchikel és relativament elevada i inclou al kaqchikel central (132.000 parlants) a Chimaltenango, el kaqtxikel oriental (100.000) al nord-oest de la Ciutat de Guatemala i al voltant de San Juan Sacatepéquez, el kaqtxikel occidental, el kaqtxikel centre-sud (43.000) a l'àrea de la panamericana a l'oest de la Ciutat de Guatemala, el kaqtxikel meridional (43.000) al sud d'Antigua, el kaqtxikel del nord (24.000) al nord-est de Chimaltenango, així com el kaqtxikel de San Martín Jilotepeque i Santa Ana Chimaltenango.

L'obra més antiga escrita en kaqtxikel són els Annals dels Kaqtxikels.[4]

Escriptura kaqtxikel[modifica | modifica el codi]

Lletres usades en kaqtxikel
a ä b’ b e ë i ï j k k’ l m n o ö p q q’ r s t t’ u ü ' w x y tz tz’ ch ch’

Fonètica[modifica | modifica el codi]

Vocals[modifica | modifica el codi]

Els dialectes kaqtxikel tenen algunes diferències en llurs vocals. El dialecte de l'est té un conjunt de cinc vocals tenses i fins a una, dues, quatre o cinc vocals laxes.[5] La carta de sota mostra totes les possibles vocals que es poden donar en els dialectes del kaqtxikel. Mentre que el dialecte de departament de Sololá usa el sistema màxim de 10 vocals amb totes les vocals llevat schwa /ə/, els dialectes de San Juan Sacatepéquez i San Andrés Semetabaj només usen les cinc vocals tenses i schwa.

Hi ha una variació en la pronunciació de les vocals laxes en els diferents dialectes. Alguns dialectes There is a variance in the pronunciation of the lax vowels across the dialects. Alguns dialectes baixen la vocal donada, altres centren la vocal mentre no la rebaixen. El dialecte Xenacoj utilitza aquí dos centres i redueix les vocals amb una tendència a reforçar més les vocals tancades baixes i reforçar més les vocals centrals posteriors.

   Anterior   Central   Posterior 
 Forta (tancada)   Tensa  i [i] ü [ʉ̞]-[ʊ̈] u [ɯ]-[u]
 Lax  ï [ɪ]
 Mitjana   Tensa  e [e] ö [ɵ̞]-[ɔ̜] o [ɤ]-[o]
 Laxa  ë [ɛ] ä [ə̞]
 Baixa (oberta)   Tensa  a [a]

Consonants[modifica | modifica el codi]

Com altres llengües maies el kaqtxikel no distingeix oclusives i africades sonores i sordes, però en canvi distingeix oclusives i africades planes o glotals. Les oclusives i africades planes (tècnicament "egressiva pulmonar") són habitualment sordes i aspirades a final de paraula i no aspirades en la resta dels casos. Les oclusives i africades glotalitzades són habtualment ejectives en el cas de t' , k' , ch' , and tz' i implosiva en el cas de b' i q' .[6]

  Bilabial Alveolar Palatal Velar Uvular Glotal
  plana glotalitzada plana glotalitzada plana glotalitzada plana glotalitzada plana glotalitzada plana
Oclusives p [pʰ] - [ɸʰ] b' [ɓ] t [tʰ] t' [tʼ] k [kʰ] k' [kʼ] q [qʰ] q' [ʛ] ' [ʔ] - [ɪʔ]
Africades b [β] tz [tsʰ] tz' [tsʼ] ch [tʃʰ] ch' [tʃʼ]      
Fricatives w [v] - [f] s [s] x [ʃ]   j [χ]  
Nasals m [m] n [n] - [ŋ]        
Liquides   l [l]
r [ɾ]
       
Semivocals     y [j] w [w]-[ʍ]    

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guatemala al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  3. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales».
  4. Brinton, Daniel G.. The Annals of the Cakchiquels. The Original Text, with a Translation, Notes and Introduction (HTML) (en kaqtxikel i anglès). Philadelphia: Project Gutenberg, 2007, 1885 [2007]. 
  5. Patal Majzul et al., 2000, pp. 34ff.
  6. Patal Majzul et al., 2000, pp. 24ff.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Brown, R. McKenna; Judith M. Maxwell, and Walter E. Little. ¿La ütz awäch? Introduction to Kaqchikel Maya Language. Angelika Bauer (illus.). Austin: University of Texas Press, 2006. ISBN 0-292-71460-2. OCLC 71238541. 
Cojti Macario, Narciso; Martín Chacäch Cutzal, and Marcos Armando Cali. Diccionario del idioma Kaqchikel. Kaqchikel-Español. Antigua Guatemala, Guatemala: Proyecto Lingüístico Francisco Marroquín, 1998. OCLC 41572509. 
García Matzar, Pedro Oscar; Valerio Toj Cotzajay, and Domingo Coc Tuiz. Gramática del idioma Kaqchikel. Nora C. England (advisor), Vitalino Pérez Martínez (coord.). Antigua Guatemala, Guatemala: Proyecto Lingüístico Francisco Marroquín (PLFM), 1992. OCLC 30474328.  (castellà)
Herbruger Jr., Alfredo; and Eduardo Diaz Barrios. Método para aprender a hablar, leer y escribir la lengua cakchiquel. Guatemala City, Guatemala: Talleres de la Tipografía Nacional de Guatemala, 1956. OCLC 150441108.  (castellà)
Patal Majzul, Filiberto; Pedro Oscar García Matzar, and Carmelina Espantzay Serech. Rujunamaxik ri Kaqchikel Chi' = Variación dialectal en Kaqchikel. Antigua Guatemala, Guatemala: Proyecto de Investigación Lingüística de Oxlajuuj Keej Maya’ Ajtz’iib’ (OKMA); Editorial Cholsamaj, 2000. ISBN 99922-53-13-4. OCLC 46849157. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]