Karakorum
Karakorum fou la capital de l'imperi mongol al segle XIII i de la Mongòlia post-imperial entre els seglies XIV i XV. El seu nom vol dir "Corró Negre". Les seves ruïnes es troben a l'actual província (aimag) d'Övörkhangai, prop de la ciutat de Kharkhorin i del monestir d'Erdene Zuu, que va ser construït amb les seves restes.
Inicialment va portar el nom de Urdubaligh (la vila de la cort). En xinès s'anomenà Ho Lin.[1] El 1235 es va construir un recinte emmurallat. Karakorum, propera a Balasagun, ja havia servit com a capital teòrica després del 1220, però fins a Ogodei no fou realment la capital. Les millors descripcions corresponen a Guillem de Rubrouck i a Djuwayni. Les seves ruïnes foren descobertes el 1889 per N. M. Yadrentsev i foren explorades per una missió russa dirigida per Radlov el 1891. El 1948-1949 es va fer una excavació copnjunta russomongola.
Va perdre importància quan els emperadors es van traslladar a Xina però enderrocada la dinastia el 1368 els emperadors hi van retornar i fou altra cop capital entre 1368 i el moment del segle XV en que la dinastia es va extingir. Actualment a la vora hi ha el monestir d'Erdeni-Dzu.
[modifica] Referències
- ↑ M. Pelliot, Note sur Karakorum, J. A., 1925; i Barthold, Karakorum, a Enciclopèdia de l'Islam
[modifica] Vegeu tambe
- Muntanyes de Karakoram