Karatepe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Karatepe ("Turo Negre", hitita: Azatiwataya o Azitawatas, assiri Ishtunda) és una antiga fortalesa hitita exhibida com a museu a l'aire lliure a la província d'Osmaniye a Turquia a 23 km de la ciutat de Kadirli a les muntanyes del Taure a la riba dreta del riu Ceyhan. El lloc Coord.: 37° 15′ 32″ N, 36° 14′ 51″ E / 37.258801°N,36.247601°E / 37.258801; 36.247601 forma part del "Parc Nacional de Karatepe-Arslantaş".

Historia[modifica | modifica el codi]

El lloc controlava el pas d'Anatòlia a la plana del nord de Síria. Després de l'enfonsament de l'imperi Hitita va pertànyer al regne de Que que al segle IX aC (data discutida, podria ser al final del segle VIII aC) l'hauria concedit a emigrants grecs de la nisaga de Mopsos, que suposadament haurien emigrat de Troia segles abans. S'han trobat tauletes, estàtues, edificacions, dos portes monumentals amb relleus, amb pilars de lleons i esfinxs flanquejant les portes. Una inscripció bilingüe en fenici i luvita del rei Azitawatas de la casa de Mopsos (luvita Moxos, fenici Mopsos en la forma mps) va servir als arqueòlegs per desxifrar els jeroglífics luvites.[1][2][3]

Vegeu: Azitawatas

Arqueologia[modifica | modifica el codi]

El lloc fou descobert el 1946 i fou excavat del 1947 al 1957 per un equip dirigit per Helmuth Theodor Bossert.[4][5] Treballs de restauració es van portar a termer durant anys i també algunes altres sondejos. Un treball arqueològic sobre el palau es va fer sota la direcció d'Halet Çambel, als anys noranta.[6]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Cyrus H. Gordon, Azitawadd's Phoenician Inscription, Journal of Near Eastern Studies, vol. 8, No. 2, pp. 108-115, 1949
  2. R. D. Barnett, Karatepe, the Key to the Hittite Hieroglyphs, Anatolian Studies, vol. 3, pp. 53-95, 1953
  3. J. D. Hawkins i A. Morpurgo Davies, On the Problems of Karatepe: The Hieroglyphic Text, Anatolian Studies, vol. 28, pp. 103-119, 1978
  4. Halet Çambel, Karatepe: An Archeological Introduction to a Recently Discovered Hittite Site in Southern Anatolia, Oriens, vol. 1, no. 2, pp. 147-162, 1948
  5. Helmuth Theodor Bossert, Karatepe kazilari (birinci ön-rapor) Die Ausgrabungen auf dem Karatepe (erster Vorbericht), Türk Tarih Kurumu Basimevi, 1950
  6. Halet Çambel i Asli Özyar, Karatepe-Aslantas, azatiwataya, die bildwerke, Verlag Philipp von Zabern, 2003, ISBN 3-8053-3085-5

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karatepe Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Halet Cambel, Corpus of Hieroglyphic Luwian Inscriptions, Vol. 2: Karatepe-Aslantas (Undersuchungen Zur Indogermanischen Sprachund Kulturwissenschaft, Vol 6), Walter de Gruyter, 1998, ISBN 3-11-014870-6
  • Julian. Obermann, New Discoveries at Karatepe. A Complete Text of the Phoenician Royal Inscription from Cilicia, Transactions of the Connecticut Academy of Arts and Sciences, Connecticut Academy of Arts and Sciences, vol. 38, 1948
  • Benno Landsberger, Sam'al, Studien zur Entdeckung der Ruinenstaette Karatepe, Druckerei der Türkischen Historischen Gesellschaft, 1948