Karatxai-balkar
|
Къарачай-малкъар/qaraçay-malqar |
|
|---|---|
| Parlat a: | Rússia |
| Regió: | Caucas |
| Parlants: | 241.000 |
| Rànquing: | - |
| Classificació genètica: | Turques Kiptxak |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Kabardino-Balkària, karatxai-Txerkèssia |
| Regulat per: | |
|
|
|
| ISO 639-2 | krc |
| ISO 639-3 | krc |
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
El karatxai-balkar (къарачай-малкъар тил /qaraçay-malqar til/) és una llengua turquesa parlada per karatxais i balkars. Es divideix en dos dialectes: Karatxai, que pronuncia dos fonemes com /ʧ/ i /dʒ/, i balkar, que pronuncia aquests fonemes com a /ts/ i /z/.
Literatura [modifica]
Els principals autors karatxais foren Islam Teberdiçi, A. Urtenov (1907-1955), I. Karaketov (1900-1942) i D. Baikulov. Però sobretot destacaren Khalimat Bairamukova (krc) (1917) amb Zalikhat (1963), Osman Khubiev (1918) autor d’Anf (1963), Murad (1968), Dert (1973) i Jilla (1973), així com Khasan Appaev (1904-1938), amb la novel·la Qara kyubur (Tronc Negre, 1935-1936).
Els balkars tampoc tenien literatura escrita fins al segle XX. El 1912 A. Karaulov va publicar Kratkiy ocerk grammatiki i yazika balkar i Kratskiy slovar’ balkarskogo yazika. El 1920 foren ambdós pobles dotats d'un alfabet àrab lleugerament modificat, que el 1925 fou substituït per l’alfabet llatí i el 1938 pel ciríl·lic. El 1925 aparegueren les primeres obres en balkar, un recull de poesies d’Umar Aliev i una Bilim (Crestomatia) d’Askhat Bidjiev. El 1926 també aparegué el diari Karakhalk amb una pàgina en balkar i una altra en kabardí, el 1931 es publicaria el primer diari únicament en balkar, Tawlu Djashaw, a Mikoyan Shahar (avui Klukhori, en territori karatxai).
Els principals autors balkars han estat Said Xakhmurzajev (1886-1975), autor del Diccionari Topogràfic Balkar (1929), Zurna (1957) i Nazmula (1961); Kiazm Mechiev (1859-1945) amb els poemes Buzjigit (1910-1917), Qaisyn Kuliev (1917) autor de Saylama (Els meus veïns, 1958) i Kyok chinarla (La pedra ferida, 1964), Khabu Katsiev (1916) amb les novel·les Mukhammad (19649 i Tamata (1971); A. Budaev (1915-1942) i K. Otarov (1912).
Bibliografia [modifica]
- Chodiyor Doniyorov and Saodat Doniyorova. Parlons Karatchay-Balkar. Paris: Harmattan, 2005. ISBN 2-7475-9577-3.
Enllaços externs [modifica]
|
|
|||
| Turquès occidental | |||
| Bolgar | Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Txagatai | Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Oghuz | Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Khalaj | Khalaj | ||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Uigur | Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
