Karatxai-balkar
| Къарачай-малкъар/qaraçay-malqar | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 241.000 |
| Parlants nadius | 305.364 (2010 ) |
| Oficial a | Kabardino-Balkària, karatxai-Txerkèssia |
| Autòcton de | Caucas |
| Estat | Rússia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nostràtiques llengües altaiques llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües kiptxak llengües kiptxak-cumanes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic i alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-2 | krc |
| ISO 639-3 | krc |
| SIL | krc |
| Glottolog | kara1465 |
| Ethnologue | krc |
| UNESCO | 1075 |
| IETF | krc |
El karatxai-balkar (къарачай-малкъар тил /qaraçay-malqar til/) és una llengua turquesa parlada per karatxais i balkars. Es divideix en dos dialectes: karatxai, que pronuncia dos fonemes com /ʧ/ i /dʒ/, i balkar, que pronuncia aquests fonemes com a /ts/ i /z/.
Literatura[modifica]
Els principals autors karatxais foren Islam Teberdiçi, A. Urtenov (1907-1955), I. Karaketov (1900-1942) i D. Baikulov. Però sobretot destacaren Khalimat Bairamukova (krc) (1917) amb Zalikhat (1963), Osman Khubiev (1918) autor d’Anf (1963), Murad (1968), Dert (1973) i Jilla (1973), així com Khasan Appaev (1904-1938), amb la novel·la Qara kyubur (Tronc negre, 1935-1936).
Els balkars tampoc tenien literatura escrita fins al segle xx. El 1912, A. Karaulov va publicar Kratkiy ocerk grammatiki i yazika balkar i Kratskiy slovar’ balkarskogo yazika. El 1920, foren ambdós pobles dotats d'un alfabet àrab lleugerament modificat, que el 1925 fou substituït per l'alfabet llatí i el 1938 pel ciríl·lic. El 1925, aparegueren les primeres obres en balkar, un recull de poesies d'Umar Aliev i una Bilim (Crestomatia) d'Askhat Bidjiev. El 1926, també aparegué el diari Karakhalk, amb una pàgina en balkar i una altra en kabardí; el 1931, es publicaria el primer diari únicament en balkar, Tawlu Djashaw, a Mikoyan Shahar (avui Klukhori, en territori karatxai).
Els principals autors balkars han estat Said Xakhmurzajev (1886-1975), autor del Diccionari Topogràfic Balkar (1929), Zurna (1957) i Nazmula (1961); Kiazm Mechiev (1859-1945) amb els poemaris Buzjigit (1910-1917), Qaisyn Kuliev (1917) autor de Saylama (Els meus veïns, 1958) i Kyok chinarla (La pedra ferida, 1964), Khabu Katsiev (1916) amb les novel·les Mukhammad (1964) i Tamata (1971); A. Budaev (1915-1942) i K. Otarov (1912).
Bibliografia[modifica]
- Chodiyor Doniyorov and Saodat Doniyorova. Parlons Karatchay-Balkar. Paris: Harmattan, 2005. ISBN 2-7475-9577-3.
Enllaços externs[modifica]
- informació sobre la llengua i els pobles karatxai i balkar (en rus i karatxai-balkar).
 |
Hi ha una edició en karatxai-balkar de la Viquipèdia |
| Turquès occidental | |||
| Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Argu | Khalaj | ||
| Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
