Karaunes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Karaunes o Qaraunes, (negres o barrejats) o Neguderis, o Nikudaris foren un grup mongol que es va establir a l'Afganistan i est de Pèrsia.

Fundació[modifica | modifica el codi]

La paraula karauna es derivava de la paraula Mongola Khara, que vol dir "negre". Al principi eren subjectes del gran khan i servien com tamnas o tamachis a l'Afganistan. El gran khan nomenava els seus cap entre nobles no genguiskhànides com els generals Dayir i Mungudei. El 1238, es van instal·lar prop de l'Índia per encarar-se amb les forces militars de Delhi. El 1250 el seu líder era Sali que era un general d'origen tàtar. Els senyors musulmans van arranjar la donació de 100.000 dinars a Sali Noyan i a canvi el comandant retiraria les seves tropes de Multan. Els mongols envaïren l'Índia unes quantes vegades buscant botí i esclaus.

Mongke Khan va ordenar a Sali i als seus soldats que s'unissin a l'exèrcit d'Hulegu el 1253. El 1260, els prínceps descendents de Jotxi (jòcides), Kuli, Baval i Tutar moriren: Baval, el pare de Nogai, fou executat per ordre d'Hulegu després d'obtenir permís de Berke que era el khan jòcida de l'Horda d'Or. Poc després, Kuli i Tutar morien sospitosament. Els soldats de l'Horda d'Or, que servien a Hulgeu, tenien por. Començaren a passar a les estepes de Kipchak per Derbent i uns altres se n'anaren a través de Síria cap a Egipte. Hulegu, encoleritzat, va castigar molts soldats de l'Horda d'Or per la derrota a la Batalla d'Ayn Jalut. Baiju general mongol, fou també executat. A l'est, la fugida de les tropes jòcides cap a l'Afganistan en nombre significatiu, conduïa a la creació el 1262 del grup dels mongols neguderi (nikudari) més coneguts com a karaunes. Berke va ordenar al general Neguder que ataqués la part oriental de l'Il-khanat. A vegades, els historiadors anomenen als karaunes com neguderis, nom que derivava d'aquest general Neguder.

Els karaunes a l'Imperi Mongol[modifica | modifica el codi]

Encara que alguns erudits afirmen que aquest grup no devia fidelitat a cap khanat en especial, se sap que en gran part va quedar sota autoritat del Khanat de Txagatai durant el regnat d'Alghu el 1262. Com a resultat de guerres entre khanats mongols, els karaunes van abandonar Hulegu i van capturar a Sali. Mentre que majoria dels karaunes era governat per prínceps Txagataïdes, hi va haver un altre grup al Khorasan format per Abaka a la frontera oriental per servir de defensa, i del qual va nomenar a l'antic khan txagataïda Mubarak Shah com el seu líder.

Duwa va cridar al seu cosí Abd Allah (fill de Mubarak Shah) i va nomenar al seu propi fill Kutlugh Khwaja com a governador allà el 1299. Els descendents de Duwa van governar als karaunes de llavors ençà. A Kutlugh Khwaja li va succeir el seu fill Daud Hoja (Dawud Khwaja). L'Il-Khan Oldjeitu reafirmava la reclamació dels seus avantpassats a l'Afganistan i repel·lia els karaunes el 1314. A un altre príncep txagataída, Yasaur, que s'havia passat al seu servei, li va donar terres a l'Afganistan (Badghis). Gràcies al suport de Ayurbawda (Buyantu Khan, en xinès Renzong) de la dinastia Yuan i amb el consentiment d'Oljeitu, el khan Kebek va recuperar el territori pacíficament. El khan Esen Buka I i després Tarmashirin foren governadors militars dels karaunes abans d'esdevenir khans de Txagatai. El grup va participar en totes les invasions mongoles de l'Ííndia des de 1241.

Pujada al poder i decadència[modifica | modifica el codi]

Servint sota el Khans, guanyaren la seva confiança; els karaunws eren la força principal per a les campanyes militars a Pèrsia i l'Índia. Passaven l'hivern al voltant de Gazni i l'estiu a Ghur i Gardjistan. Segons Marco Polo, es barrejaven amb indis i turcs, perquè els seus soldats eren incapaços d'estar en contacte amb Mongòlia per trobar mullers d'aquesta ètnia. Després de la mort de Qazan Khan a mans del cap dels karaunes l'amir Qazaghan, el khanat de Txagatai es va partir de fet en dues parts (conegudes com a Txagatai i Mogolistan) fins que es va reunificar temporalment sota Tughlugh Timur (1347-1363). Els turco-mongols de Txagatai van caure sota el control dels oboghs seminòmades: els arlat a l'oest, els barles al centre, i els jalayir al nord, i dos grups militars no tribals, el karaunes i els kauchins. L'hegemonia del khanat la va exercir des de 1346 a 1358 l'amir Qazaghan i després el seu fill Abd Allah ibn Qazaghan, però el mateix 1358 fou enderrocat per una revolta i el poder va passar a Buyan Suldus

Amb la invasió dels mongols orientals el 1360, l'ascens karauna va fallar. El 1362 Tamerlà es va unir als karaunes, manats ara per Husayn, nét de Qazaghan. Transoxiana fou alliberada dels mongols orientals del Mogolistan, que consideraven bàrbars. El 1365 el mogols orientals envaïen una altra vegada el país però ara les forces dels karaunes i dels barles els van derrotar.

Poc després d'aquest fracàs, els vencedors Tamerlà i Husayn van establir un govern conjunt a Transoxiana, instal·lant un khan titella. Husayn va decidir construir ell mateix una base urbana per servir de capital permanent, que fou el lloc de Balkh a l'Afganistan, arruïnada des del temps de Genguis Khan, i que ara es va desenvolupar com una antiSamarcanda. Quant a l'ambiciós Tamerlà, es va revoltar el 1370 al front dels seus partidaris. Husayn tenia poc suport i fou derrotat fàcilment i va morir. Tamerlà dominava totalment als karaunes després del 1380.

Durant el regnat de Tamerlà (+ 1405) els karaunes van formar una part important del seu exèrcit. Baber va fer notar que encara parlaven mongol al final del segle XV.

Descendents moderns[modifica | modifica el codi]

Els nikudaris (aquest nom va desaparèixer progressivament) o karaunes van esdevenir un grup de població de l'Afganistan d'origen mongòlic. Encara que no s'assemblen als mongols en la seva aparença física com s'assemblen molts hazares, conserven algunes peculiaritats lingüístiques mongoles que els hazares han perdut. Els karaunes solien parlar mongol encara que avui dia s'ha extingit.[1] Neguder que els va donar el nom original, és considerat per uns com un general de l'Horda d'Or,[2] però segons la recerca de Weiers que Morgan no cita, era el líder dels rebels contra Abaqa Khan.[3] Avui dia es considera que formen part del poble hazara.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Morgan, David (2007 [1986]): El Mongols. Malden: Blackwell Publishing: 95
  2. Morgan, David (2007 [1986]): The Mongols. Malden: Blackwell Publishing: 95
  3. Weiers, Michael (1971): Mori Sprache der Moghol der Provinz Herat a l'Afganistan. Göttingen: Opladen:15-24.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Amitai-Preiss, Reuven, The Mamluk-Ilkhanid War, 1998
  • Nicolle, David, The Mongol Warlords, Brockhampton Press, 1998
  • Rashid al-Din, Història
  • Saunders, J.J., The History of the Mongol Conquests, Routledge & Kegan Paul Ltd, 1971, ISBN 0-8122-1766-7
  • Weiers, Michael (1971), Die Sprache der Moghol der Provinz Herat in Afghanistan. Göttingen: Opladen:15-24.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]