Karel van Mander
  | |
| Nom original | (nl) Carel van Mander |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | maig 1548 Meulebeke |
| Mort | 11 setembre 1606 (58 anys) Amsterdam |
| Sepultura | Oude Kerk |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Flamenc |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura i estudi de la història de l'art |
| Ocupació | historiador de l'art, poeta, escriptor, pintor, biògraf |
| Membre de | |
| Art | Pintura |
| Moviment | Manierisme |
| Professors | Lucas de Heere i Pieter Vlerick |
| Alumnes | Frans Hals |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Karel van Mander |
| Germans | Adam van Mander (en)  |
| Parents | Jan van der Mander (en) (nebot) |
| Obres destacables | |
 La continència d'Escipió (1600). Oli sobre coure, 44 x 79 cm. Rijksmuseum, Amsterdam | |
Karel van Mander (Meulebeke, maig de 1548 – Amsterdam, 2 de setembre de 1606) va ser un pintor, poeta i biògraf flamenc, nascut al si d'una família noble de Meulebeke.
Va estudiar amb Lucas de Heere a Gant, i entre 1568 i 1569 amb Pieter Vlerick a Kortrijk. Els següents cinc anys es va dedicar a escriure obres de teatre de caràcter religiós per a les quals també va pintar els decorats. Posteriorment va passar tres anys a Roma (1574-1577), i s'ha arribat a dir que va ser el descobridor de les catacumbes. De retorn d'aquest viatge va passar per Viena, on en companyia de l'escultor Hans Mont va construir l'arc de triomf per a l'entrada de l'emperador Rodolf.
Després de moltes vicissituds causades per la guerra, la pèrdua de la seua fortuna i la malaltia, es va instal·lar a Haarlem, on en companyia de Hendrik Goltzius i Cornelis Cornelisz. van Haarlem va fundar una reeixida acadèmia de pintura. Tanmateix, la seua fama prové fonamentalment de la seua obra de 1604 anomenada Het schilder-boeck,[1] un voluminós recull de biografies de vora 250 pintors que ha adquirit per als països del nord d'Europa una importància similar a la que les Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, e architettori, de Vasari, tenen respecte a Itàlia. Aquesta obra va ser acabada l'any 1603 i es va publicar l'any 1604, any en què Van Mander va traslladar-se a Amsterdam, on va morir l'any 1606. Va ser mestre de Frans Hals, tot i que la influència en el seu pupil no va ser important - certament Hals estava en desacord amb la convencional creença de Mander respecte al fet que la pintura de tema històric ocupava el lloc preeminent en la jerarquia de gèneres.
Van Mander va influir de manera notable en la literatura sobre art dels segles XVII i XVIII. Entre d'altres, Cornelis de Bie i Arnold Houbraken van imitar la seua Schilderboeck.
Referències[modifica]
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. L'article en anglès pot trobar-se a: jrank.org
- ↑ van Mander, Carel. Het schilder-boeck: waerin voor eerst de leerlustighe jueght den grondt der edel vry schilderconst in verscheyden deelen wort voorghedraghen : daer nacindry deelen t'leuen der vermaerde door suchtighe schilders des ouden, en nieuwen tyds ... (en neerlandès). P. van Wesbusch, 1604 [Consulta: 14 maig 2011].
Enllaços externs[modifica]
- Schilderboeck a la Biblioteca digital de la literatura neerlandesa (DBNL, "Biblioteca Digital de Literatura Neerlandesa")
- Encyclopædia Britannica (anglès)
- Biografia de Karl van Mander (anglès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karel van Mander |