Karité

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Karité
Llavors de karité
Llavors de karité

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiosperms
Clade: Asteridae
Ordre: Ericales
Família: Sapotaceae
Gènere: Butyrospermum
Espècie: B. parkii
Nom binomial
Butyrospermum parkii
Kotschy
Sinònims

Butyrospermum paradoxa Vitellaria paradoxa

El karité (Vitellaria paradoxa, o Butyrospermum parkii i B. paradoxa), és una espècie d'arbre de la família sapotàcia natiu d'Àfrica, que apareix a Mali, Camerun, República Democràtica del Congo, Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Togo, Nigèria, Senegal, Sudan, Burkina Faso i Uganda. El fruit és ric en oli que es fa servir en cosmètics (mantega de karité).

El nom de karité prové de l'idioma wolof i significa arbre de la mantega de manera semblant el nom científic Butyrospermum prové del grec i significa llavors de mantega

El karité és una planta alimentícia africana tradicional que pot millorar la nutrició en època d'escassedat d'altres aliments[1]", i desenvolupar la societat de manera sostenible.[2]

Característiques[modifica | modifica el codi]

És un arbre perennifoli que dóna fruits a partir dels 10 a 15 anys i ho continua fent durant més de 200 anys. El fruit sembla una pruna grossa i triga de 4 a 6 mesos en madurar. El rendiment per arbre és d'uns 15 a 20 kg i cada quilo de fruits dóna uns 400 grams de llavors seques.

Oli de Karité[modifica | modifica el codi]

L'oli de karité o mantega de karité, té cinc àcids grassos principals: àcid palmític, esteàric, oleic, linoleic, i araquídic

Producció mundial de karité
Àcid gras Mitjana Mín Màx
16:0 Palmític 4.0 2.6 8.4
18:0 Esteàric 41.5 25.6 50.2
18:1 Oleic 46.4 37.1 62.1
18:2 Linoleic 6.6 0.6 10.8
20:0 Araquídic 1.3 0.0 3.5

[3] [4]


Usos[modifica | modifica el codi]

El greix o oli de la nou de karité s'utilitza a l'Àfrica desde temps immemorials com ingredient d'alguns plats autòctons com la salsa fakouhouy malienca, però també amb finalitats cosmètiques i terapèutiques: com hidratant corporal i potent regenerador dels teixits (pells seques i esquerdades, malmeses, estriades, atòpiques), nodridor capilar, suavitzant per la pell del nadó, calmant de cremades i eczemes, tonificant muscular, etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karité
  1. E.T. Masters, J.A. Yidana and P.N. Lovett. «Trade and sustainable forest management». Fao.org. [Consulta: 2010-09-14].
  2. National Research Council. «Shea». A: Lost Crops of Africa: Volume II: Vegetables. 2. National Academies Press, 2006-10-27 (Lost Crops of Africa). ISBN 978-0-309-10333-6 [Consulta: 15 juliol 2008]. 
  3. Maranz, Steven; Wiesman, Zeev; Bisgaard, Johan; Bianchi, Giorgio «Germplasm resources of Vitellaria paradoxa based on variations in fat composition across the species distribution range». Agroforestry Systems (in cooperation with ICRAF), 60, 2004, pàg. 71. DOI: 10.1023/B:AGFO.0000009406.19593.90.
  4. «Shea Butter: Fair Trade, Unrefined Shea Butter and African Black Soap». Agbangakarite.com. [Consulta: 2010-09-14].

Enllaços extenrs[modifica | modifica el codi]

  • Vitellaria paradoxa in Brunken, U., Schmidt, M., Dressler, S., Janssen, T., Thombiano, A. & Zizka, G. 2008. West African plants — A Photo Guide. Forschungsinstitut Senckenberg, Frankfurt/Main.