Karité
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Llavors de karité
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Butyrospermum parkii Kotschy |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Butyrospermum paradoxa Vitellaria paradoxa |
||||||||||||||
El karité (Vitellaria paradoxa, o Butyrospermum parkii i B. paradoxa), és una espècies d'arbre de la família sapotàcia natiu d'Àfrica, que apareix a Mali, Camerun, República Democràtica del Congo, Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Togo, Nigèria, Senegal, Sudan, Burkina Faso i Uganda. El fruit és ric en oli que es fa servir en cosmètics (mantega de karité).
El nom de karité prové de l'idioma wolof i significa arbre de la mantega de manera semblant el nom científic Butyrospermum prové del grec i significa llavors de mantega
El karité és una planta alimentícia africana tradicional que pot millorar la nutrició en època d'escassedat d'altres aliments[1]", i desenvolupar la societat de manera sostenible.[2]
Taula de continguts |
Característiques [modifica]
Es una arbre perennifoli que dóna fruits a partir dels 10 a 15 anys d'edat i ho continua fent durant més de 200 anys. El fruit sembla una pruna grossa i triga de 4 a 6 mesos en madurar. El rendiment per arbre és d'uns 15 a 20 kg i cada quilo de fruits dóna uns 400 grams de llavors seques.
Oli de Karité [modifica]
L'oli de karité o mantega de karité, té cinc àcids grassos principals: àcid palmític, esteàric, oleic, linoleic, i araquídic
| Àcid gras | Mitjana | Mín | Màx |
|---|---|---|---|
| 16:0 Palmític | 4.0 | 2.6 | 8.4 |
| 18:0 Esteàric | 41.5 | 25.6 | 50.2 |
| 18:1 Oleic | 46.4 | 37.1 | 62.1 |
| 18:2 Linoleic | 6.6 | 0.6 | 10.8 |
| 20:0 Araquídic | 1.3 | 0.0 | 3.5 |
Usos [modifica]
Als països occidentals sobretot és un cosmètic, en canvi a l'Àfrica es fa servir per alimentació (font principal del greix) i medicina.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karité |
- ↑ E.T. Masters, J.A. Yidana and P.N. Lovett. «Trade and sustainable forest management». Fao.org. [Consulta: 2010-09-14].
- ↑ National Research Council. «Shea». A: Lost Crops of Africa: Volume II: Vegetables. 2. National Academies Press, 2006-10-27 (Lost Crops of Africa). ISBN 978-0-309-10333-6 [Consulta: 15 juliol 2008].
- ↑ Maranz, Steven; Wiesman, Zeev; Bisgaard, Johan; Bianchi, Giorgio. «Germplasm resources of Vitellaria paradoxa based on variations in fat composition across the species distribution range». Agroforestry Systems (in cooperation with ICRAF), vol. 60, 2004, p. 71. DOI: 10.1023/B:AGFO.0000009406.19593.90.
- ↑ «Shea Butter: Fair Trade, Unrefined Shea Butter and African Black Soap». Agbangakarite.com. [Consulta: 2010-09-14].
Enllaços extenrs [modifica]
- Vitellaria paradoxa in Brunken, U., Schmidt, M., Dressler, S., Janssen, T., Thombiano, A. & Zizka, G. 2008. West African plants — A Photo Guide. Forschungsinstitut Senckenberg, Frankfurt/Main.
