Karl Alexander Müller

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el físic Karl Müller . Vegeu-ne altres significats a «Karl Müller».
Premi Nobel
Premi Nobel de Física
(1987)

Karl Alexander Müller ( Basilea, Suïssa 1927 ) és un físic suís guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1987.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 27 d'abril de 1927 a la ciutat suïssa de Basilea, però la família ràpidament es va traslladar a la ciutat austríaca de Salzburg on el seu pare estudiava música.

A la mort de la seva mare l'any 1938 fou enviat a l'escola a la població suïssa de Schiers. L'any 1945 ingressà a l'Institut Tecnològic Federal de Suïssa a Zuric on estudià electrònica i rebé classes per part de Wolfgang Pauli, el 1957 aconseguí el doctorat.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Alex Müller, 2001

Inicià la seva recerca a al Battelle Institut de Ginebra, on fou membre del grup d'investigació sobre la ressonància magnètica. El 1963 entrà a formar part del laboratori d'investigació de l'empresa IBM a Zuric, on hi restà fins al 1985. Els seus treballs de recerca s'iniciaren amb les característiques fotocròmiques dels ions dels materials de transició, les seves característiques químiques, ferroelèctriques i estrucutrals del canvi d'estat.

L'any 1982 inicià la seva col·laboració amb el físic alemany Johannes Georg Bednorz al voltant de la superconductivitat i els efectes que es produeixen sobre aquesta a l'aplicar-li altes temperatures, així com en l'estudi de les propietats de la ceràmica formada a partir de l'oxidació de materials de transició.

L'any 1987 fou guardonat, al costat de Bednorz, amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre la superconductivitat en els materials ceràmics.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Alexander Müller Modifica l'enllaç a Wikidata