Karl Alexander Müller

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el físic Karl Müller . Vegeu-ne altres significats a «Karl Müller».
Infotaula de personaKarl Alexander Müller

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 abril 1927 Modifica el valor a Wikidata
Basilea (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 2023 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Zúric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióETH Zürich Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Zúric
Laboratori de recerca d'IBM Zuric Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1989–)
Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre corresponent) (1988–)
Acadèmia de Ciències de Rússia
Acadèmia Polonesa de les Ciències
Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJohannes Georg Bednorz Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: 5f6c4eb4-e7b7-43a2-8c28-952d61e24b91 Modifica el valor a Wikidata

Karl Alexander Müller (Basilea, 20 d'abril de 1927 - Zúric, 9 de gener de 2023)[1][2] fou un físic suís guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1987.[3]

Biografia[modifica]

Va néixer el 27 d'abril de 1927 a la ciutat suïssa de Basilea, però la família ràpidament es va traslladar a la ciutat austríaca de Salzburg on el seu pare estudiava música.

A la mort de la seva mare l'any 1938 fou enviat a l'escola a la població suïssa de Schiers. L'any 1945 ingressà a l'Institut Tecnològic Federal de Suïssa a Zúric on estudià electrònica i rebé classes per part de Wolfgang Pauli, el 1957 aconseguí el doctorat.

Recerca científica[modifica]

Inicià la seva recerca a al Battelle Institut de Ginebra, on fou membre del grup d'investigació sobre la ressonància magnètica. El 1963 entrà a formar part del laboratori d'investigació de l'empresa IBM a Zuric, on hi restà fins al 1985. Els seus treballs de recerca s'iniciaren amb les característiques fotocròmiques dels ions dels materials de transició, les seves característiques químiques, ferroelèctriques i estructurals del canvi d'estat.

L'any 1982 inicià la seva col·laboració amb el físic alemany Johannes Georg Bednorz al voltant de la superconductivitat i els efectes que es produeixen sobre aquesta a l'aplicar-li altes temperatures, així com en l'estudi de les propietats de la ceràmica formada a partir de l'oxidació de materials de transició.

L'any 1987 fou guardonat, al costat de Bednorz, amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre la superconductivitat en els materials ceràmics.[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ Gegen den Strom schwimmen. In: Universitat de Zúric, 17 January 2023.
  2. ↑ Physik Nobelpreisträger Karl Alex Müller stirbt mit 95 Jahren. In: Swissinfo.ch, 17. Januar 2023.
  3. ↑ «Karl Alexander Müller | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 febrer 2023].
  4. ↑ «The Nobel Prize in Physics 1987» (en anglès americà). [Consulta: 3 febrer 2023].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Alexander Müller
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Karl_Alexander_Müller&oldid=33298042»