Karl Amadeus Hartmann
  |
||
|---|---|---|
 Bust de Karl Amadeus Hartmann |
||
| Estil: | Clàssic | |
| Naixença: | 2 d'agost de 1905 Munic, Imperi Alemany |
|
| Defunció: | 5 de desembre de 1963 (als 58 anys) Berlín |
|
| Nacionalitat: |  Alemanya |
|
| Activitat principal: | Compositor | |
| Altres activitats: | Professor | |
Karl Amadeus Hartmann (Munic, 2 d'agost de 1905 - 5 de desembre de 1963) fou un compositor alemany.
Estudià amb Hermann Scherchen i Anton Webern. Va ser el fundador de l'associació Música Viva de Munic, destinada a l'execució de les obres musicals més recents. Hartmann igual que Paul Hindemith Béla Bartók i tants d'altres, es distingia pels seus ideals democràtics i antihitlerians, a tal punt que, les seves obres foren prohibides a Alemanya entre 1933 i 1945 i fou obligat a residir en la seva ciutat natal, durant el període de dictadura nazi, ell també es negà rotundament a que alguna de les seves obres fos executada.
Aquest tret d'honradesa política ho manifestà igualment en el sentit professional, a tal punt que, pel fet de no respondre la seva sensibilitat als cànons de l'escola serialista, es manifestava simplement mitjançant un llenguatge musical romàntic-modernista els quals mitjans d'expressió més adequada els trobava en la simfonia i els quartet. És autor de dos quartets, set simfonies, l'òpera Simplicius Simplicissimus Jugend (estrenada el 1949), Lamento cantata per a soprano i orquestra 1955, etc.
La seva tècnica en absolut desproveïda d'interès, es caracteritzava per emprar el contrapuntisme que pot recordar a vegades, en Hindemith, però cert colorisme orquestral li confereix un timbre molt més càlid que a n'enquest i amb certs efectes que bé podrien recordar a Arthur Honegger. Si bé sempre supeditat als altres elements musicals, el seu ritme adquireix, per altra banda, una inconfusible modernitat, que l'apartava definitivament dels esquemes neoclàssics.
En això, com en alguns dels aspectes de la seva harmonia, denota la influència de Bartók. El seu eclecticisme no el va priver, amb tot, de sentir el més viu interes envers el procediments més moderns, com el serial, que, si bé de lluny, no deixà de manifestar-se en la seva obra com en les audicions i publicacions portades a fi per Música Viva que dirigí fins la seva mort.
Assolí el primer premi Carilló (1936) pel seu Primer quartet, així com el de la seva ciutat natal i el de l'Acadèmia de Belles Arts de la mateixa. Era membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Berlín.
Obres[modifica]
- Das Wachsfigurenkabinet (El museu de cera, cinc òperes-concert, 1929/1942.
- Simplicius Simplicissimus (1935-1949; nova versió 1957).
- Vuit Simfonies, concerts, dos quartets de corda, música per a piano
- Pax anno 48 per a soprano, cors mixtes i piano (segons Andreas Gryphius)
- Escena per a baríton i orquestra (text de Jean Giraudoux)
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Suplement 1961-1962, pàg. 221 ISBN 84-239-4595-2
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Amadeus Hartmann |
