Karl Briullov
| Karl Briullov | |
|---|---|
 Karl Briullov (autoretrat), 1848. |
|
| Nom de naixement | Karl Pàvlovitx Briullov Карл Павлович Брюллов |
| Naixement | 12 de desembre de 1799 San Petersburg, Rússia |
| Defunció | 11 de juny de 1852 (als 52 anys) Roma, Itàlia |
| Nacionalitat |  Rússia |
| Art | Pintura, Arquitectura |
| Educació | Acadèmia Imperial de les Arts |
| Moviment | Neoclassicisme Romanticisme |
Karl Pàvlovitx Briullov o Brullov (en rus: Карл Павлович Брюллов ) (12 de desembre de 1799, Sant Petersburg - 11 de juny de 1852, Roma), anomenat Carlo Brulleau fins el 1822, va ser un pintor rus, considerat com la figura clau en la transició del neoclassicisme rus al romanticisme.
Biografia [modifica]
Va néixer a Sant Petersburg, al si d'una família d'origen francès. Malgrat haver estudiat a l'Acadèmia Imperial de les Arts (1809-21), Briullov mai no va acollir completament l'estil clàssic ensenyat pels seus mentors, i promogut pel seu germà, Aleksandr Briullov. Després de reconèixer-se a si mateix com a una figura prometedora i de finalitzar la seva educació, va deixar Rússia i va partir cap a Roma, on va treballar fins a 1835 com a retratista i pintor costumista. No obstant això, només assoliria la fama quan va començar a realitzar quadres històrics.
El seu treball més conegut L'últim dia de Pompeia (1830-1833), és una vasta composició comparada per Puixkin i Gógol amb els millors treballs de Rubens i Van Dyck. Això creà sensació a Itàlia i va establir en Briullov com un dels millors pintors europeus del seu temps. Després de completar el seu treball, va tornar triomfalment a la capital russa, on va fer molts amics entre l'aristocràcia i l'elit intel·lectual, i a més va obtenir un lloc d'elevat rang a l'Acadèmia Imperial de les Arts.
Mentre ensenyava a l'acadèmia (1836-48) va desenvolupar un estil de retrat que combinava proporcionalment la simplicitat neoclàssica amb una tendència romàntica, i la seva afició pel realisme era satisfeta amb un intrigant nivell de penetració psicològica. Mentre Briullov treballava a la cúpula de la Catedral de Sant Isaac, la seva salut es va deteriorar de forma abrupta. Seguint el consell del seu metge, es va traslladar a Madeira el 1849, i va romandre els últims tres anys de la seva vida a Itàlia. Va morir a Roma i va ser enterrat al Cimitero acattolico.
Obres [modifica]
-
Un matí italià 1823
-
Un migdia italià 1827
-
La Gran Duquessa Elena Pavlova i la seva filla, 1830
-
La genet 1832
-
Virsavia, 1832
-
L'últim dia de Pompeia 1833
-
Retrat d'Ivan Krilov 1839
-
Retrat de les germanes de Schischamiovy 1839
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Briullov |
