Karl Briul·lov

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Karl Briullov)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Karl Briul·lov

Karl Briul·lov (autoretrat), 1848.
Naixement Karl Pàvlovitx Briul·lov
Карл Павлович Брюллов

12 de desembre de 1799
San Petersburg, Rússia
Mort 11 de juny de 1852 (als 52 anys)
Roma, Itàlia
Nacionalitat Rússia Rússia
Educació Acadèmia Imperial de les Arts
Art Pintura, Arquitectura
Moviment Neoclassicisme Romanticisme

Karl Pàvlovitx Briul·lov o Brullov (en rus: Карл Павлович Брюллов ) (12 de desembre de 1799, Sant Petersburg - 11 de juny de 1852, Roma), anomenat Carlo Brulleau fins al 1822, va ser un pintor rus, considerat com la figura clau en la transició del neoclassicisme rus al romanticisme.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Sant Petersburg, al si d'una família d'origen francès. Malgrat haver estudiat a l'Acadèmia Imperial de les Arts (1809-21), Briul·lov mai no va acollir completament l'estil clàssic ensenyat pels seus mentors, i promogut pel seu germà, Aleksandr Briul·lov. Després de reconèixer-se a si mateix com a una figura prometedora i de finalitzar la seva educació, va deixar Rússia i va partir cap a Roma, on va treballar fins a 1835 com a retratista i pintor costumista. No obstant això, només assoliria la fama quan va començar a realitzar quadres històrics.

L'últim dia de Pompeia, 1833

El seu treball més conegut L'últim dia de Pompeia (1830-1833), és una vasta composició comparada per Puixkin i Gógol amb els millors treballs de Rubens i Van Dyck. Això creà sensació a Itàlia i va establir en Briul·lov com un dels millors pintors europeus del seu temps. Després de completar el seu treball, va tornar triomfalment a la capital russa, on va fer molts amics entre l'aristocràcia i l'elit intel·lectual, i a més va obtenir un lloc d'elevat rang a l'Acadèmia Imperial de les Arts.

Mentre ensenyava a l'acadèmia (1836-48) va desenvolupar un estil de retrat que combinava proporcionalment la simplicitat neoclàssica amb una tendència romàntica, i la seva afició pel realisme era satisfeta amb un intrigant nivell de penetració psicològica. Mentre Briul·lov treballava a la cúpula de la Catedral de Sant Isaac, la seva salut es va deteriorar de forma abrupta. Seguint el consell del seu metge, es va traslladar a Madeira el 1849, i va romandre els últims tres anys de la seva vida a Itàlia. Va morir a Roma i va ser enterrat al Cimitero acattolico.

Obres[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Briul·lov Modifica l'enllaç a Wikidata