Karl Friedrich Abel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Karl Friedrich Abel

Karl Friedrich Abel (Köthen, 22 de desembre de 1723 - Londres, 20 de juny de 1787) va ser un compositor alemany dels inicis del Classicisme. Pot ser considerat com l'últim virtuós de la viola de gamba.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Abel va néixer a Köthen (actualment a l'estat alemany de Saxònia-Anhalt) i era fill de Christian Ferdinand Abel, el viola de gamba i violoncelista principal en l'orquestra de la cort de Johann Sebastian Bach. No hi ha cap prova de què estudiés a la Leipzig Thomasschule, però va ser recomanat per Bach perquè el 1748 entrés a l'orquestra de la cort amb Johann Adolph Hasse a Dresden, on hi estigué durant 10 anys.

El 1759 marxà a Anglaterra, i es convertí en el músic de cambra de la Reina Charlotte. Donava concerts de les seves pròpies composicions a Londres, i interpretava diversos instruments, un dels quals era el pentacord. El 1764 o 1765 es va associar amb Johann Christian Bach, fill de Johann Sebastian Bach, per a fundar els famosos Concerts Bach-Abel. Morí a Londres el 1787.

Obres[modifica | modifica el codi]

Una de les obres més conegudes d'Abel ho va ser a causa d'una mala atribució. Durant el segle XIX, el manuscrit d'una simfonia de la mà de Wolfgang Amadeus Mozart, era classificada com la seva Simfonia núm. 3 en mi bemoll, K. 18, i així apareixia publicada en la primera edició integral de les obres de Mozart per Breitkopf & Härtel. Més tard, es va descobrir que aquesta simfonia era de fet una obra d'Abel, copiada pel jove Mozart, evidentment amb propòsits d'estudi, mentre estava de visita a Londres el 1764. Més tard es publicà com una de les Sis Simfonies op. 7 d'Abel.

Segons número d'opus[modifica | modifica el codi]

  • op 1: 6 obertures o simfonies
  • op 2: 6 sonates per a violí (o toca la flauta) i baix continu
  • op 3: 6 sonates en trio per a 2 violins i baix continu
  • op 4: 6 obertures
  • op 5: 6 obertures o simfonies
  • op 5: 6 sonates per a clavecí i violí (o toca la flauta) i violoncel (ad libitum)
  • op 6: 6 sonates per a flauta travessera i baixa continu
  • op 6: 6 concerts per a flauta travessera i orquestra
  • op 7: 6 simfonies
  • op 8: 6 quartets a corda
  • op 9: 6 sonates per a violí, violoncel i baix continu
  • op 10: 6 simfonies
  • op 11: 6 concerts per a teclat i orquestra
  • op 12: 6 quartets per a flauta travessera i corda
  • op 13: 6 sonates per a violí i piano
  • op 14: 6 obertures (?)
  • op 15: 6 quartets a cordes
  • op 16: 4 trios per a 2 flautes travessera i baixa continu
  • op 17: 6 simfonies
  • op 18: 6 sonates per a violí i piano

Sense número d'opus[modifica | modifica el codi]

Té altres obres sense número d'opus, entre les quals cal destacar:

  • un concert per a violí
  • un concert per a violoncel
  • sonates per a una o dues violes de gamba i teclat
  • sonates per a viola de gamba sola
  • diverses peces per a viola de gamba
  • 6 sonates per a teclat obligat i oboè.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Friedrich Abel