Karlovac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Karlovac
Karlovac
Localització
Karlovac situat respecte Croàcia
Karlovac
Localització de Karlovac a Croàcia
Museu de la guerra a Karlovac
Museu de la guerra a Karlovac
Estat
• Comtat
Croàcia Croàcia
Karlovac
Superfície 401 km²
Altitud 112 msnm
Població (2001)
  • Densitat
59.395 hab.
148,12 hab/km²
Coordenades 45° 29′ 0″ N, 15° 33′ 0″ E / 45.48333°N,15.55000°E / 45.48333; 15.55000Coord.: 45° 29′ 0″ N, 15° 33′ 0″ E / 45.48333°N,15.55000°E / 45.48333; 15.55000
Zona horària +1
Web

Karlovac (en alemany: Karlstadt o Carlstadt, en hongarès: Károlyváros o Marinograd) és una ciutat i municipi al centre de Croàcia. La ciutat té una població de 49.082 habitants, mentre que el municipi sencer en té 59.395 (2001). La majoria (un 85,9%) dels seus ciutadans són croats (2001).

Karlovac és el centre administratiu de comtat de Karlovac i està situada a l'autopista i línia de ferrocarril Zagreb-Rijeka, 56 km al sud occidental de Zagreb i a 130 km des de Rijeka.

Història[modifica | modifica el codi]

Karlovac es construïa des de zero el 1579 per reforçar la defensa del sud d'Àustria contra els atacs otomans. Es fundava com una fortalesa en forma d'estrella de sis costats a la propietat de la família noble dels Zrinski prop de la ciutat vella de Dubovac al conflent dels rius Kupa, Korana, Mrežnica i Dobra. La forma d'estrella encara es pot apreciar al voltant de la ciutat. Originalment va ser coneguda com a Karlstadt, Carlstadt, o Carlstatt ("la ciutat de Carles" en alemany), per qui en va ser el seu promotor, l'arxiduc Carles II d'Àustria. La construcció començava el 13 de juliol de 1579 per l'arquitecte Matija Gambon.

La primera església (de la Sagrada Trinitat) es construïa a la plaça central el 1580, però tots els edificis de la ciutat es cremaren en el foc del 1594. De fet, les forces de l'imperi Otomà assetjaren Karlovac set vegades, la darrera el 1672, però sempre fracassaren en l'ocupació. L'epidèmia de pesta de 1773 va delmar gairebé a la meitat la població a l'època.

La població del fort anava creixent i el 6 de desembre de 1693 la ciutat rebia un autogovern limitat. La reina Maria Teresa, després d'una reiterada insistència des del parlament croat, tornava les ciutats de Karlovac i Rijeka a la corona de Croàcia el 9 d'agost de 1776. El rei Josep II d'Habsburg ho reafirmava en una carta oficial el 1781, permetent als ciutadans expandir la ciutat i explotar el potencial de ser als encreuaments de camins des de les planes de Pannònia a la costa Adriàtica. La ciutat floria als segles XVIII i XIX amb el desenvolupament de carreteres fins a la costa i amb la navegació pel Riu Kupa. Durant l'existència de les Províncies Il·líriques, Karlovac, que llavors rebia el nom oficial de Karlstadt, va ser la capital del Departament francès de Croàcia.

Karlovac va patir molts danys durant la Guerra de la independència croata (1991-1995). Les seccions del sud de la ciutat eren a la vora de les primeres línies entre la República de Croàcia i els serbis, i els barris de Turanj, Kamensko i part de Mekušje i Logorišta van ser completament devastats. El centre de ciutat, l'ajuntament i altres edificis també es van fer malbé. D'altra banda, la Catedral de Sant Nicolau, dels serbis ortodoxes, també va ser destruïda el 1993, així com la Residència Diocesana.

La indústria principal de Karlovac és ara la seva cervesa Karlovačko, produïda per Karlovačka pivovara i estesa per tot el país.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karlovac